Renaixement (partit)
Renaixement (en francés: Renaissance, RE),[1] és un partit polític liberal i centrista francès, inicialment conegut com En marxa!,[2] i posteriorment La República en marxa![3], abans d'adoptar el seu nom actual.
(fr) Renaissance  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | RE | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Indústria | activitats d'organitzacions polítiques | ||||
| Ideologia | socioliberalisme europeisme reformisme | ||||
| Alineació política | centrisme centreesquerra centredreta | ||||
| Forma jurídica | associació declarada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 6 abril 2016 | ||||
| Fundador | Emmanuel Macron | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 407.852 (2018) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu (2017–) | |||||
| Presidència | Stéphane Séjourné | ||||
| Afiliació nacional | Junts | ||||
| Grup al Parlament Europeu | Renovar Europa | ||||
| Diputats | 153 / 577 | ||||
| Senadors | 23 / 348 | ||||
| Eurodiputats | 7 / 79 | ||||
| Denominació anterior | En marche ! (2016–2017) La République en marche ! (2017–2022) Renaissance (2022–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | parti-renaissance.fr | ||||
       
 | |||||
Història
modificaEl partit va ser creat el 6 d'abril del 2016 per Emmanuel Macron, exministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals, que després va ser escollit president a les eleccions presidencials franceses de 2017.[4][5][6] Presentat com un partit proeuropeu,[7] Macron considera RE com un moviment progressista,[8] que uneix tant l'esquerra com la dreta. Després de les eleccions presidencials d'aquell any, el partit va presentar candidats a les eleccions legislatives franceses de 2017, incloent dissidents del Partit Socialista (PS) i Republicans (LR), així com partits menors. Va obtenir la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, assegurant-se 308 escons.
RE accepta la globalització i vol "modernitzar i moralitzar" la política francesa.[9] El moviment generalment accepta membres d'altres partits a un ritme més elevat que altres partits polítics de França, i no imposa cap quota als membres que es vulguin unir. El partit és membre de Renew Europe, el grup parlamentari europeu, des del juny de 2019.
El 16 de maig de 2022 Emmanuel Macron va nomenar Élisabeth Borne com a primera ministra de França després de la renúncia de Jean Castex, la segona dona que accedeix al càrrec.[10] Borne va liderar la coalició centrista Ensemble, que consistí en tres partits: Renaixement, el Moviment Demòcrata (MoDem) i Horitzons a les eleccions legislatives franceses de 2022 el juny que van donar lloc a un parlament en el que la coalició governant es va reduir a 251 escons de 346 tot i ser el bloc més gran del Parlament, però 38 per a la majoria absoluta. Incapaç de negociar cap acord amb els partits de l'oposició per formar una administració majoritària estable, Borne va formar oficialment un govern minoritari el juliol de 2022, que va viure tres mocions de censura a l'octubre.[11] El 8 de gener de 2024 va presentar la seva renúncia com a primera ministra,[12] i Gabriel Attal fou nomenat Primer Ministre.[13]
L'ascens de Reagrupament Nacional a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 va provocar que el President Macron dissolgués l'Assemblea Nacional convocant eleccions legislatives anticipades,[14] en les que la coalició presidencial va incloure Renaixement, Horitzons, MoDem i Unió dels Demòcrates i Independents (UDI).[15] Després del fracàs de Renaixement a les eleccions legislatives franceses de 2024, Gabriel Attal va anunciar la seva renúncia el dilluns 8 de juliol.[16]
Símbols
modifica-
Primer logo, 8 d'abril de 2016 -
Segon logo, Febrer de 2017 -
Tercer logo, 7 de maig de 2017 -
Nou logo, 2022
Resultats electorals
modificaEleccions presidencials
modifica| Any | Candidat | 1a volta | 2a volta | Resultat | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Pos. | Vots | % | Pos. | |||
| 2017 | E. Macron | 8,656,346 | 24.01 |  1r
|
20,743,128 | 66.10 | 1r
|
Victòria |
| 2022 | 9,783,058 | 27.85 | = | 18,768,639 | 58.55 | = | Victòria | |
Eleccions legislatives
modifica| Any | Lider | 1a volta | 2a volta | Escons | +/− | Pos. | Govern | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | ||||||
| 2017 | R. Ferrand | 6,391,269 | 28.21 | 7,826,245 | 43.06 | 308 / 577 |
308
|
1r | Majoria |
| 2022 | S. Guerini | 5,857,364 | 25.71 | 8,003,240 | 38.57 | 133 / 577 |
 175
|
1r | Minoria |
| 2024 | S. Séjourné | 6,820,446 | 21.28 | 6,691,619 | 24.53 | 102 / 577 |
31
|
2n | Per determinar |
Parlament Europeu
modifica| Any | Lider | Vots | % | Pos. | Escons de la coalició | +/- | Escons del partit | +/− |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2019 | N. Loiseau | 5,079,015 | 22.42 | 2n | 23 / 79 |
23
|
11 / 79 |
11
|
Referències
modifica- ↑ «Renaixement». [Consulta: 13 maig 2023].
- ↑ Chrisafis, Angelique «Emmanuel Macron: the French outsider who would be president» (en anglès). The Guardian, 17-02-2017. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Rubin, Alissa J. «Macron Decisively Defeats Le Pen in French Presidential Race» (en anglès). The New York Times, 07-05-2017. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Marianne - La démonstration de force du social-libéral Emmanuel Macron - Samedi 10 décembre 2016». Arxivat de l'original el 2017-01-13. [Consulta: 21 abril 2017].
- ↑ «France's Macron joins presidential race to 'unblock France'». BBC News.
- ↑ «France's Macron shapes his party for 2017 election and beyond». Firstpost.
- ↑ «A Berlin, Macron veut « restaurer la confiance avec les Allemands en faisant des réformes sérieuses »» (en francès). Le Monde.fr, 10-01-2017.
- ↑ Le Monde - 20/08/2016 - Par Patrick Roger - Macron précise son projet « progressiste » pour 2017
- ↑ «Emmanuel Macron and the building of a new liberal-centrist movement», 06-02-2017. [Consulta: 9 octubre 2023].
- ↑ «Macron nomena Elisabeth Borne primera ministra francesa». Vilaweb, 16-05-2022 [Consulta: 17 maig 2022].
- ↑ Riera Guitart, Quim. «El govern francès salva dues mocions de censura però evidencia la seva debilitat». El Nacional, 24-10-2022. [Consulta: 29 juny 2024].
- ↑ «Elisabeth Borne presenta la renúncia com a primera ministra». Vilaweb, 08-01-2024. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ «Jove, amb carisma, antic socialista, dur i homosexual: qui és Gabriel Attal, el nou primer ministre de França?». vilaweb. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ «Macron convoca legislatives a França després de la victòria de Le Pen a les europees». Nació, 09-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Législatives 2024: la majorité sous la bannière «Ensemble pour la République»» (en francès). Europe 1, 13-06-2024. [Consulta: 2 setembre 2024].
- ↑ Kerkour, Tom. «Législatives: Gabriel Attal annonce qu'il remettra sa démission "demain matin" à Emmanuel Macron» (en francès). BFM Radio, 07-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
Enllaços externs
modifica- Lloc web oficial (francès)