Gabriel Attal
Gabriel Attal (Clamart, 16 de març de 1989) és un polític francès de Renaixement (RE). Fou ministre d'Educació i Joventut des del 20 de juliol de 2023 fins al 9 de gener de 2024, quan fou nomenat primer ministre de França per Emmanuel Macron.[1]
Biografia
modificaAttal va néixer el 16 de març de 1989 a Clamart. Va créixer en els arrondissements 13 i 14 de Paris a una família amb tres germanes. El seu pare era advocat i productor de cinema i la seva mare també treballava en una productora.[2]
Attal va estudiar a l'École alsacienne. La seva activitat política va començar el 2006 quan va participar en les protestes de joventut a França.[3] De 2007 a 2013, va estudiar a Institut d'Estudis Polítics de París. En el seu primer any va crear el comitè de suport per Íngrid Betancourt, l'ostatge franco-colombiana segrestada per les FARC.[4] Va graduar-se en Ciències polítiques el 2012 amb un Master de negocis Públics, i va estudiar dret a Universitat de Panteó-Assas. El 2009-2010, va anar a una missió amb Éric de Chassey, director de Vil·la Mèdici.[5]
Després d'unes pràctiques a l'Assemblea Nacional francesa amb Marisol Touraine durant les Eleccions presidencials franceses de 2012, Gabriel Attal va entrar el 2012 en el gabinet del Ministre de Salut. Fins al 2017, va treballar com un assessor al càrrec de relacions amb el Parlament i com a portaveu del Ministre.[6]
Attal és obertament gai. Va ser expulsat de Twitter pel seu antic company de classe Juan Branco el 2018.[7] És actualment en una unió civil amb Stéphane Séjourné, un diputat del Parlament Europeu per La República En Marxa.[8]
Carrera política
modificaMembre del consell Municipal de Vanves
modificaEn les eleccions municipals de 2014 Attal va ser col·locat cinquè en la llista del Partit Socialista. Va ser elegit com un dels quatre regidors del Partit Socialista de Vanves i va ser el cap de l'oposició, després de la dimissió del cap de llista socialista.[9]
Membre de l'Assemblea Nacional
modificaAttal va ser elegit a l'Assemblea Nacional francesa el 18 de juny de 2017, representant Hauts-de-Seine, guanyant el successor designat d'André Santini.[10]
Attal aviat és considerat el parlamentari amb més talent, amb Amélie de Montchalin. Com a diputat de l'Assemblea Nacional és membre del Comité de Cultura i Afers d'Educació, on és el whip del grup La République En Marche!.[11]
El desembre de 2017, Attal va ser designat relator en un projecte de llei sobre orientació i èxit acadèmic.[12]
Attal va ser nomenat portaveu de La République En Marche! el gener de 2018, i el setembre de 2018, després de l'elecció de Richard Ferrand a la presidència de l'Assemblea Nacional, va córrer com a candidat per succeir-lo com a president del grup La República En Marxa!, però va anunciar la retirada de la seva candidatura el dia abans de l'elecció quan va ser considerat un dels tres favorits.[13][14] Més tard va avalar Roland Lescure.[15]
Membre del Govern
modificaEl 16 d'octubre de 2018, Attal va ser nomenat Secretari d'Estat del Ministre de Joventut i Educació Nacional, Jean-Michel Blanquer. Amb 29 anys, va ser el membre més jove d'un govern sota la Cinquena República, batent el rècord anterior de François Baroin el 1995 per uns quants mesos. És responsable de temes de joventut i del servei nacional universal.[16]
El 6 de juliol de 2020, va ser nomenat portaveu del govern Jean Castex.[17] Va ser nomenat ministre delegat per als Comptes Públics el 20 de maig de 2022 i ministre d'Educació i Joventut el 20 de juliol de 2023.
Primer Ministre
modificaEl 9 de gener de 2024 fou nomenat primer ministre de França per Emmanuel Macron.[1] Després del fracàs de Renaixement a les eleccions legislatives franceses de 2024 va anunciar la seva renúncia el dilluns 8 de juliol,[18] que es va presentar el 16 de juliol,[19] i va romandre en el càrrec fins que el 5 de setembre de 2024, el president Macron nomenà Michel Barnier com a primer ministre.[20]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Jove, amb carisma, antic socialista, dur i homosexual: qui és Gabriel Attal, el nou primer ministre de França?». vilaweb. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ Delphine Bancaud. «Who is Gabriel Attal, the youngest member of a government of the Fifth Republic?» (en francès). 20 minutes, 16-10-2018.
- ↑ Laurent Telo. «From the Socialist Party to La République En Marche!, the dazzling moult of Gabriel Attal» (en francès). Le Monde, 13-04-2018.
- ↑ Bruno Jeudy. «Gabriel Attal: "The day I meet Ingrid Betancourt"» (en francès). Paris Match, 20-08-2018.
- ↑ Pierrick Baudais. «Who is Gabriel Attal, the future spokesperson for the Republic on the move?» (en francès). Ouest-France, 20-12-2017.
- ↑ «Who is Gabriel Attal, your deputy (LREM) of Issy-Vanves» (en francès). Le Parisien, 19-06-2017.
- ↑ «Gabriel Attal, de ses propres zèles» (en francès). Libération.fr, 23-04-2019.
- ↑ Sidoinec. «Les révélations de Juan Branco sur Gabriel ATTAL et Stéphane Séjourné» (en francès). Club de Mediapart.
- ↑ Amélie Petitdemange. «Gabriel Attal: a twenty-something arrives in the government» (en francès). Les Échos, 16-10-2018.
- ↑ «Elections législatives 2017» (en francès). Ministry of the Interior.
- ↑ Caroline Vigoureux & Jean-Jérôme Bertolus. «The whips, these LREM deputies from the shadow to the strategic role» (en francès). L'Opinion, 13-09-2017.
- ↑ Camille Stromboni & Alexandre Lemarié. «Gabriel Attal: "It will be necessary to be very vigilant on the re-entry 2018 at the university"» (en francès). Le Monde, 04-12-2017.
- ↑ «"An honor": the MP Gabriel Attal will be the spokesperson of LREM in January» (en francès). France Info, 20-12-2017.
- ↑ Mathilde Siraud. «Presidency of the LREM Group in the Assembly: Attal and Bonnell throw in the towel» (en francès). Le Figaro, 18-09-2018.
- ↑ Loris Boichot. «Qui sont les sept macronistes qui veulent diriger les députés LaREM après Ferrand ?». Le Figaro, 14-09-2018.
- ↑ Alexandre Lemarié. «Gabriel Attal, Secretary of State at Blanquer» (en francès). Le Monde, 16-10-2018.
- ↑ «Gouvernement Castex en direct : Darmanin nommé ministre de l'intérieur, Dupond-Moretti garde des sceaux et Bachelot à la culture» (en francès). Le Monde.fr, 06-07-2020.
- ↑ Kerkour, Tom. «Législatives: Gabriel Attal annonce qu'il remettra sa démission "demain matin" à Emmanuel Macron» (en francès). BFM Radio, 07-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «El Gobierno francés dimite en bloque y la izquierda sigue sin acordar un candidato a primer ministro». Publico, 16-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ «Michel Barnier serà el nou primer ministre francés». À Punt, 05-09-2024. [Consulta: 5 setembre 2024].