Engelbert Röntgen
Engelbert Röntgen, en alemany: Engelbert Johann Matthias Carel Röntgen (Deventer (Països Baixos),[1][2] 30 de setembre,[1] 1829 - Leipzig (Alemanya),[1] 12 de desembre,[1] 1897), va ésser un violinista, compositor i professor de música alemany. Marit de la pianista Paulina Klengel (1831-1888) d'una dinastia musical que va produir, en particular, Julius Klengel; pare de Julius Roentgen, parent llunyà de Wilhelm Roentgen.
 (1870)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Engelbert Johann Matthias Carel Röntgen 30 setembre 1829 Deventer (Països Baixos) |
| Mort | 12 desembre 1897 (68 anys) Leipzig |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Leipzig (1848–1850) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Leipzig |
| Ocupació | compositor, violinista, pedagog musical, violista |
| Ocupador | Conservatori de Leipzig (1857–) Orquestra del Gewandhaus de Leipzig (1853–) |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Ferdinand David i Moritz Hauptmann |
| Alumnes | Amanda Röntgen-Maier, Ernst Nissen (en)  i Arno Hilf |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Cònjuge | Pauline Röntgen (en) |
| Fills | Julius Röntgen |
  | |
En la seva joventut va oscil·lar entre estudiar música i pintura, però finalment el 1848 va ingressar al Conservatori de Leipzig a la classe de violí de Ferdinand David. Un cop acabat el curs, va ocupar el lloc d'acompanyant de segon violins a l'Orquestra Gewandhaus, i després de la mort de David el 1873, juntament amb Heinrich Schradik, va esdevenir acompanyant de primers violins. El 1857-1874. va ser professor al Conservatori de Leipzig, després, després d'un conflicte amb el director Schleinitz, a un conservatori privat fundat per Schradik.
El treball de Röntgen en l'edició dels quartets de corda de Ludwig van Beethoven va ser molt reconegut pels seus contemporanis.[3] Ethel Smyth a les seves memòries parla de la casa de Röntgen i de la música a casa de la seva família com la quinta-essència de l'esperit musical alemany.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Röntgen, Engelbert/https://www.wikidata.org/wiki/Wikidata:Main_Page/(нем.) / Hrsg.: A. Bettelheim — Berlin. — Vol. 2. — S. 116.
- ↑ https://www.dbnl.org//(нидерл.) — Rotterdam: Nijgh & Van Ditmar, 1911. — вып. 2. — 300 с.
- ↑ https://archive.org/details/in.ernet.dli.2015.89110/page/n53/mode/1up/— L., 1897. — P. 42.
- ↑ https://archive.org/details/impressionsthatr010821mbp/page/142/mode/2up/— Alfred A. Knopf, 1946. — P. 142—143.