Engelbert Röntgen, en alemany: Engelbert Johann Matthias Carel Röntgen (Deventer (Països Baixos),[1][2] 30 de setembre,[1] 1829 - Leipzig (Alemanya),[1] 12 de desembre,[1] 1897), va ésser un violinista, compositor i professor de música alemany. Marit de la pianista Paulina Klengel (1831-1888) d'una dinastia musical que va produir, en particular, Julius Klengel; pare de Julius Roentgen, parent llunyà de Wilhelm Roentgen.

Plantilla:Infotaula personaEngelbert Röntgen

(1870) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Engelbert Johann Matthias Carel Röntgen Modifica el valor a Wikidata
30 setembre 1829 Modifica el valor a Wikidata
Deventer (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1897 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Leipzig (1848–1850) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, violinista, pedagog musical, violista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig (1857–)
Orquestra del Gewandhaus de Leipzig (1853–) Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFerdinand David i Moritz Hauptmann Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAmanda Röntgen-Maier, Ernst Nissen (en) Tradueix i Arno Hilf Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePauline Röntgen Modifica el valor a Wikidata
FillsJulius Röntgen Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 2e07cbed-b7bc-4057-8a55-2bb39c46b538 IMSLP: Category:Röntgen,_Engelbert Modifica el valor a Wikidata

En la seva joventut va oscil·lar entre estudiar música i pintura, però finalment el 1848 va ingressar al Conservatori de Leipzig a la classe de violí de Ferdinand David. Un cop acabat el curs, va ocupar el lloc d'acompanyant de segon violins a l'Orquestra Gewandhaus, i després de la mort de David el 1873, juntament amb Heinrich Schradik, va esdevenir acompanyant de primers violins. El 1857-1874. va ser professor al Conservatori de Leipzig, després, després d'un conflicte amb el director Schleinitz, a un conservatori privat fundat per Schradik.

El treball de Röntgen en l'edició dels quartets de corda de Ludwig van Beethoven va ser molt reconegut pels seus contemporanis.[3] Ethel Smyth a les seves memòries parla de la casa de Röntgen i de la música a casa de la seva família com la quinta-essència de l'esperit musical alemany.[4]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Röntgen, Engelbert/https://www.wikidata.org/wiki/Wikidata:Main_Page/(нем.) / Hrsg.: A. Bettelheim — Berlin. — Vol. 2. — S. 116.
  2. [enllaç sense format] https://www.dbnl.org//(нидерл.)[Enllaç no actiu] — Rotterdam: Nijgh & Van Ditmar, 1911. — вып. 2. — 300 с.
  3. [enllaç sense format] https://archive.org/details/in.ernet.dli.2015.89110/page/n53/mode/1up/— L., 1897. — P. 42.
  4. [enllaç sense format] https://archive.org/details/impressionsthatr010821mbp/page/142/mode/2up/— Alfred A. Knopf, 1946. — P. 142—143.