Enllaç C-Te
Els compostos d'organotel·luri (o compostos orgànics del tel·luri) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i tel·luri (Te) (enllaç C-Te).
La química de l'organotel·luri és la ciència corresponent que explora les propietats, l'estructura i la reactivitat d'aquests compostos. La química dels organotel·luris és una àrea poc estudiada, en part per les poques aplicacions.[1][2]
Grups funcionals modifica
Es coneixen els anàlegs del tel·luri dels grups funcionals comuns d'organosulfur i organoseleni. Tanmateix, els tel·lurols són inestables pel que fa a l'oxidació als ditel·lúrurs. Els compostos organotel·lúrics que es troben habitualment són diorganomonotel·lúrurs i ditel·lúrurs, R₂Te i (RTe)₂, respectivament. Altres dues famílies de compostos d'organotel·lur(IV) estan ben desenvolupades: R4−xTeClx i els tel·luròxids (R₂TeO).
Síntesi i reaccions modifica
Compostos d'organotel·luri reduïts modifica
Els compostos d'organotel·luri reduïts s'obtenen habitualment a partir de NaHTe i tel·lurur de liti:
- Li₂Te + 2 RBr → R₂Te + 2 LiBr
Una ruta directa als compostos d'organoliti comença a partir de reaccions d'organoliti o de reactius de Grignard amb tel·luri:
- Te + ArLi → ArTeLi
El butil-liti dóna el tel·lúrid de manera similar:[3]
- Te + BuLi → BuTeLi
Els anions organotel·lúrurs es poden oxidar o alquilar:
- 2 RTeLi + 0.5 O₂ + H₂O → RTeTeR + 2 LiOH
- RTeLi + R'Br → RTeR' + LiBr
Els diorganoditel·lúrurs són valorats com intermedis, especialment els derivats arílics com el ditel·lurur de difenil:
- Ar₂Te₂ + RLi → RTeAr + LiTeR
- Ph₂Te₂ + 2 Li → 2 LiTePh
Derivats del TeCl₄ modifica
![Estructura de PhTeCl₄−. Distàncies seleccionades: Te-Cl = 250-253, Te-C = 213 pm.[4]](/wiki/Fitxer:DAPDAA.png)
Una sortida de la química del sofre i del seleni és la disponibilitat del tetraclorur, TeCl₄.[5] Reacciona amb els arens per donar triclorurs d'ariltel·luri:[6]
- ArH + TeCl₄ → ArTeCl₃ + HCl
Per als arens rics en electrons, es produeix la disubstitució
- ArH + ArTeCl₃ → Ar₂TeCl₂ → + HCl
El tetraclorur de tel·luri s'afegeix a través d'alquens i alquins als triclorurs de clorotel·luri:
- RCH=CH₂ + TeCl₄ → RCH(Cl)-CH₂TeCl₃
Els triclorurs d'organotel·luri adopten estructures dimèriques, que reflecteixen l'acidesa de Lewis del centre de Te(IV). Els dímers poden ser escindits per halogenurs i altres bases de Lewis:[7]
- RTeCl₃ + Cl− → RTeCl₄−
Els anions RTeCl₄− (i els adductes relacionats RTeCl₃L) adopten estructures piramidals quadrades amb els grups electronegatius al pla.
Els clorurs d'organotel·lúri (IV) són susceptibles a reaccions de substitució on el clorur és substituït per altres halogenurs i pseudohalogenurs. El grup TeClx també es pot eliminar amb níquel de Raney.[6]
Els compostos organotel·luri(IV) participen en les reaccions d'Stille:[8]
-
Acoblament creuat de compostos organotel·lúrics amb organoestanys
Tel·luròxids modifica
En general, els tel·luròxids estan relacionats amb sulfòxids i selenoxids pel que fa a les seves estructures. Però a diferència dels seus anàlegs més lleugers, es polimeritzen (reversiblement) quan es cristal·litzen. De manera anàloga a l'oxidació del selenòxid, els tel·luròxids al·lílics experimenten reordenaments [2,3]-sigmatròpics formant alcohols al·lílics després de la hidròlisi. També anàloga a l'eliminació del selenòxid, certs tel·luròxids donen alquens en escalfar-se.
Aplicacions modifica
El telurur de dimetil s'utilitza en la deposició de vapor mitjançant processos químics organometàl·lics on serveix com a font volàtil de tel·luri. És l'únic compost organotel·lúric que s'ha quantificat en mostres ambientals.[9]
Referències modifica
- ↑ Detty i O'Regan, 1994.
- ↑ Petragnani, 1994.
- ↑ Kambe, Inoue i Sonoda, 1995, p. 154.
- ↑ Beckmann, Duthie i Moran, 2005, p. 690-691.
- ↑ Engman, 2001.
- ↑ 6,0 6,1 Bergman, Carlsson i Sjöberg, 1997, p. 18.
- ↑ Beckmann, Heitz i Hesse, 2007, p. 3275-3282.
- ↑ Kang, Lee i Ryu, 1999, p. 2117.
- ↑ Wallschläger i Feldmann, 2010, p. 319-364.
Bibliografia modifica
- Bergman, Jens; Carlsson, R.; Sjöberg, B. «Biaryls from Simple Arenes via Organotellurium Intermediates: 4,4'-Dimethoxy-1,1'-biphenyl» (en anglès). Organic Syntheses, 57, 1977. DOI: 10.15227/orgsyn.057.0018.
- Beckmann, Jens; Duthie, Andrew; Moran, Steven «Crystallographic report: Bis(triphenylphosphoranylidene)ammonium Phenyltetrachlorotellurate» (en anglès). Applied Organometallic Chemistry, 19(5), 2005. DOI: 10.1002/aoc.798.
- Beckmann, Jens; Heitz, Stephan; Hesse, Malte «Four Distinctively Different Decomposition Pathways of Metastable Supermesityltellurium(IV) Trichloride» (en anglès). Inorganic Chemistry, 46(8), 2007. DOI: 10.1021/ic062469m. PMID: 17375915.
- Detty, M.; O'Regan, M. Tellurium-Containing Heterocycles (en anglès), 1994. ISBN 0-471-63395-X.
- Engman, Lars «Tellurium(IV) Chloride» (en anglès). E-EROS, 2001. DOI: 10.1002/047084289X.rt003.
- Kambe, Nobuaki; Inoue, Toru; Sonoda, Noboru «Generation of N,N-Diethylcarbamoyllithium Via Lithium-Tellurium Exchange and Its Reaction with 3-Phenylpropanal: N,N-Diethyl-2-Hydroxy-4-Phenylbutanamide» (en anglès). Organic Syntheses, 72, 1995. DOI: 10.15227/orgsyn.072.0154.
- Kang, Suk-Ku; Lee, Sang-Woo; Ryu, Hyung-Chul «Palladium- and copper-catalyzed cross-coupling and carbonylative cross-coupling of organotellurium compounds with organostannanes» (en anglès). Chem. Commun. [Royal Society of Chemistry], 1999.
- Petragnani, Nicola. Tellurium in Organic Synthesiss (en anglès). Nova York: Academic Press, 1994. ISBN 0-12-552810-8.
- Wallschläger, D.; Feldmann, F. Formation, Occurrence, Significance, and Analysis of Organoselenium and Organotellurium Compounds in the Environment (en anglès). vol 7. Organometallics in Environment and Toxicology. RSC Publishing, 2010 (Metal Ions in Life Sciences). ISBN 978-1-84755-177-1.