Ennigaldi-Nanna

Bel-Shalti-Nanna o Bel-Shalti-Nannar, també anomenada Ennigaldi-Nanna, era una princesa babilònia al voltant del 554 a. C. Era la filla de Nabònides (Nabu-na'id), l'últim rei i governant neobabilonès de la ciutat d'Ur (actualment Tell el-Muqayyar, Iraq),[1][2][3][4] i germana de Baltasar (Bel-Sarra-usur).[5] Va servir com a sacerdotessa a Ur.[6] Va ser anomenada "sacerdotessa de Nanna " (el déu de la lluna).[7]

Infotaula de personaEnnigaldi-Nanna
Nabonidus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a Mesopotàmia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdotessa, pastor i conservadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 554 aC Modifica el valor a Wikidata)
Obra
Obres destacables
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
PareNabònides Modifica el valor a Wikidata
GermansBaltasar, Nebuchadnezzar III i Lābāši-Marduk Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Ennigaldi va viure al segle VI aC. Va ser administradora escolar, dirigint una escola per a sacerdotesses que ja tenia més de vuit segles d'edat quan se'n va fer càrrec, va ser comissaria de museus i alta sacerdotessa.[3][4] L'arqueòleg Sir Leonard Woolley assenyala en el seu treball que el seu pare, el rei Nabònides, la va anomenar Belshalti-Nannar quan es va convertir en l'alta sacerdotessa de Nanna a Ur.[8] Ennigaldi es va convertir en sacerdotessa el 547 aC. La seva àvia (Addagoppe d'Harran) també va ser una gran sacerdotessa, però en aquesta època ja havia mort.[3]

Ennigaldi va rebre el seu nom addicional de Nanna perquè era una gran sacerdotessa del déu Nanna (equivalent a l'antiga deïtat de la lluna Sin a Babilònia).[3] Dedicava gran part del seu temps religiós als vespres a Nanna en una petita habitació blava al cim del Gran Ziggurat d'Ur.[3] Aquest temple d'adoració a Ur per Ennigaldi, la gran sacerdotessa, es deia Nanna-Suen i va ser reconstruït pel seu pare (originalment va ser reconstruït per Enanedu en el regnat del seu germà Rim-Sin I).[9] Aquest temple també s'anomena "giparu" per la sacerdotessa (alta sacerdotessa) i va ser considerat un lloc sagrat pel "culte d'ús privat".[10]

El "giparu" només era per a la gran sacerdotessa (deessa de la lluna) i els homes en tenien estrictament prohibida l'entrada. El "giparu" va ser construït i reconstruït diverses vegades durant els temps del Període dinàstic arcaic. El pare de Ennigaldi, el rei Nabònides, va reconstruir el "giparu" per a Ennigaldi al voltant del 590 a. C., sense saber aleshores que aquesta seria la darrera vegada que es reconstruiria.[10][11]

LlegatModifica

Juntament amb el seu pare, Nabònides, Bel-Shalti-Nannar és coneguda per ser responsable de la primera excavació controlada i la seva exposició en un museu. Es creu que va ajudar a la fundació d'una sèrie de museus relacionats amb els descobriments fets per Nabònides.

És una de les dones representades en el treball artístic The Dinner Party, de Judy Chicago, que inclou 999 noms de dones notables de la historia.[12]

Museu d'Ennigaldi-NannaModifica

Ennigaldi és observada pels historiadors com la creadora del primer museu del món, un museu d'antiguitats.[13][1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Steven., Anzovin,. Famous first facts, international edition : a record of first happenings, discoveries, and inventions in world history. Nova York: H.W. Wilson, 2000. ISBN 0824209583. 
  2. Wilson., Casey, W.. Firsts : origins of everyday things that changed the world. Nova York: Alpha, 2009. ISBN 1592579248. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Vicki., León,. Uppity women of ancient times. Berkeley, CA: Conari Press, 1995. ISBN 1573240109. 
  4. 4,0 4,1 "Bel-Shalti-Nanna". The new encyclopaedia Britannica. (en anglès). 15th ed. Chicago: Encyclopaedia Britannica, 1997, p. 481. ISBN 0852296339. 
  5. Budge, E. a Budge; Budge, Sir Ernest Alfred Wallis. The Book of the Cave of Treasures (en anglès). Cosimo, Inc., 2005. ISBN 9781596053359. 
  6. Leonard., Woolley, C.. Ur, la ciudad de los caldeos.. México, D.F.: FCE - Fondo de Cultura Económica, 1990. ISBN 9786071624376. 
  7. Babylonian Historical Texts Relating to the Capture and Downfall of Babylon (en anglès). Taylor & Francis. 
  8. Woolley, Leonard. Excavations at Ur : a record of twelve years' work (en anglès). London Ernest Benn, 1954. 
  9. House most high : the temples of ancient Mesopotamia. Winona Lake, Ind.: Eisenbrauns, 1993. ISBN 0931464803. 
  10. 10,0 10,1 Enheduanna.. Inanna, Lady of Largest Heart : poems of the Sumerian high priestess Enheduanna. 1st ed. Austin: University of Texas Press, 2000. ISBN 0292752423. 
  11. Weadock, Penelope N. «The Giparu at Ur» (en anglès). Iraq Vol. 37, No. 2, 1975. [Consulta: 20 febrer 2018].
  12. «Roots of “The Dinner Party”: History in the Making». [Consulta: 15 febrer 2018].
  13. P W Gathercole; David Lowenthal; Tipene O'Regan; David J Butts. The Politics of the past. Londres: Unwin Hyman, 1990. ISBN 0415095549.