Obre el menú principal

Enric Giner Canet

medallista, escultor i pintor espanyol

Enric Giner Canet (Nules, 20 de juliol de 1899; València 1990) va ser un medallista, escultor i pintor de reconegut prestigi en el seu àmbit de treball. És considerat com un dels grans medallistes del segle XX.[1][2][3]

Infotaula de personaEnric Giner Canet
Biografia
Naixement 20 juliol 1899
Nules
Mort 1990 (90/91 anys)
València
Formació Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
Activitat
Ocupació Medallista, escultor i pintor
Modifica les dades a Wikidata

Estudis i trajectòria professionalModifica

Va realitzar la seva formació acadèmica a València, on va ser estudiant a l'Escola de Belles arts Sant Carles de València, realitzant el seu perfeccionament a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.[2]

Molt prompte va començar el disseny de medalles, obtenint reconeixement ràpidament com ho demostra la consecució en 1921 de la Medalla d'or de l'Exposició de Belles arts del Protectorat Espanyol del Marroc.[2]

Entre 1922 i 1926 va establir la seva residència a Madrid, aquest temps li va permetre conèixer i estrènyer llaços d'amistat amb José Capuz Mamano, Julio Vicent Mengual i Juan Adsuara Ramos; i simultanejar estudis i treball en els tallers Granda, fundats per Félix Granda.[2]

Va entrar a treballar com a professor en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València a partir de 1926, on va arribar a exercir el càrrec de catedràtic de gravat en buit, des de l'any 1942 fins a 1973. Com a docent feia classes de dibuix del natural i escultura. En 1973 és nomenat Acadèmic de Nombre de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles, i va ocupar el càrrec de secretari de la mateixa fins que, en 1983, rep el títol d'Acadèmic d'Honor de la mateixa.[2][4]

El treball de Giner, que posseïa una gran formació tant artística com a humanista, és rellevant pel seu domini de l'anatomia, l'harmonia en la composició i la sobrietat dels recursos amb els quals es tractava d'aconseguir la major força expressiva, tant en relleus com en escultures exemptes.[2]

ObresModifica

Entre les seves obres, com a escultor, no es pot deixar de tenir en compte:

  • “Pelicano” (1926),
  • “El escultor su obra y la modelo” (1933)
  • “Retrato de Sol Giner” (1972).

Malgrat la qualitat de la seva escultura, Giner fou abans de res i sobretot un excepcional medallista. De tota la seva àmplia creació de medalles cal destacar “Ara y Siembra”, col·lecció de medalles que va realitzar per a si mateix, sense cap mena de condicionants. És en aquesta col·lecció on queda plasmat el seu mestratge en l'art de la medalla, ja que domina tant la composició com les inscripcions, en les quals pot veure's el seu ideari humanista.[2]

També és destacable el seu treball sobre la figura d'Alfons el Magnànim. En 1958 va rebre l'encàrrec de la Institució Alfons el Magnànim de València, per a la confecció de la medalla commemorativa del cinquè centenari de la mort del monarca renaixentista.[4]

En 1945, juntament amb Ramón Mateu Montesinos, va rebre el Premi nacional de medallística per a la “Medalla al Mèrit Policial”.

Entre la seva producció medallística podem destacar:

  • “Pax” (1926),
  • les de el “Consell Superior de Recerques Científiques” i “Premis de l'Exposició Nacional de Belles arts” (1940),
  • “Mil·lenari de Castella” (1943),
  • “IV Centenari de Cervantes” (1947),
  • “Cercle de Belles arts de València” (1950),
  • “Jocs del Mediterrani” (1955),
  • ”Medalla de Francisco Pérez Bayer” lliurada en 1956 a la Biblioteca de la Universitat de València.[5]
  • “Institució Alfons el Magnànim” (1958)
  • “VII Centenari de la mort de Jaume I” (1976).

Les seves obres han estat encunyades després de la seva mort, ja que tant institucions privades (com l'Associació d'Amics del Camí de Santiago), com a públiques (entre elles el propi Ajuntament de Nules), han utilitzat models de Giner per encunyar medalles commemoratives d'esdeveniments actuals (com és el cas del 50° aniversari de la instauració dels seus Jocs Florals de Nules, o utilitzar una medalla com a símbol d'una associació).[3][6]

Museu de Medallística de NulesModifica

Enric Giner va atorgar el seu llegat (format per les seves eines de treball, documentació professional, dibuixos, models per a medalles, medalles i una mostra de les seves escultures) al poble de Nules (on va néixer), el 15 d'abril de 1989.[2][7][8]

El 10 de juny de 1995, després de la mort de l'artista, en la vila de Nules es va obrir el Museu de Medallística Enrique Giner, que es va situar en l'ermita, exempta de culte, de San Miguel d'aquesta localitat; convertint-se en el primer i únic museu monogràfic d'aquesta categoria en tota Espanya.[1][7][8]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Catálogo Museo de Medallística "Enrique Giner"». Catálogo Museo de Medallística "Enrique Giner", 2010.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Enrique Giner Canet». Museo de Medallística de Nules.
  3. 3,0 3,1 «Asociación Amigos del Camino de Santiago Comunidad Valenciana | Presentación de la medalla de la Asociación, con motivo de su XXV aniversario.». [Consulta: 29 agost 2017].
  4. 4,0 4,1 González, Antonio Mechó «Antonio Pisano y Enrique Giner: dos visiones medallísticas sobre Alfonso V El Magnánimo.». IMAGO. Revista de Emblemática y Cultura Visual, 0, 0, 04-11-2011. DOI: 10.7203/imago.0.1206. ISSN: 2254-9633.
  5. Titula de Felipe Mateu y Llopis : su obra científica al conmemorar el LXXXIII aniversario.. [Barcelona]: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1984. ISBN 9788475281605. 
  6. Mediterráneo, El Periódico «Una medalla de Enrique Giner conmemora los 50 Jocs Florals» (en es). [Consulta: 29 agost 2017].
  7. 7,0 7,1 Administrator. «Historia - Museo Enrique Giner» (en es-es). [Consulta: 29 agost 2017].
  8. 8,0 8,1 «Museo de Medallística Enrique Giner, único en España» (en es-es). , 26-10-2016 [Consulta: 29 agost 2017].