Enric Herrera
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Enric Herrera (Barcelona, 1948) és un músic, compositor, arranjador i pedagog català. Va ser membre fundador del grup Màquina!, membre fundador i primer director de l'Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona i autor dels llibres "Teoria Musical i Harmonia Moderna", volum 1 i 2.[1] Va destacar pel seu talent per a la composició, els arranjaments musicals i com a instrumentista.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1948  (75/76 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista |
| Instrument | Piano |
| |
Biografia
modificaS'inicià als 15 o 16 anys tocant la guitarra de forma autodidacta en bandes de rock amateurs com Los Descendientes Balder i Zenk. Amb aquests grups, i en companyia del cantant Jaume Sisa, va estar més d'un any tocant per França i Tunísia a l'edat de 18 anys. Durant aquesta època comença a tocar el piano i l'òrgue Hammond, instruments amb els quals s'acabaria especialitzant.
En tornar, s'integra al col·lectiu Grup de Folk, on col·labora amb músics com Sisa, Pau Riba o Jaume Arnella, amb els quals gravant diversos senzills i EPs. També participa en l'enregistrament de l'EP "Miniatura", un àlbum col·lectiu compartit pels mateixos Sisa i Riba, Albert Batiste i el músic El Cachas. Després de la dissolució del Grup de Folk, comença a treballar a la discogràfica Als 4 Vents com a productor i arranjador. És allà, de la mà d'Àngel Fàbregas, que decideix gravar un disc al seu gust amb la seva pròpia banda.[3]
El 1969 crea Màquina! amb el cantant i baixista Jordi Batiste. Amb aquest grup gravarien l'àlbum “Why?”, considerat com el primer disc del rock progressiu espanyol i un dels més importants d'aquest gènere musical.[4] El grup gravaria un segon disc, “En Directo”, amb una secció de vents i un estil més proper al jazz-rock i el blues. Durant aquest període, el grup es va consolidar com la banda de rock progressiu per excel·lència a Catalunya i a Espanya i va fer concerts a llocs com el Palau de la Música Catalana [5]o a l'aire lliure a la Plaça de Catalunya. El 1972 se separen.[6]
Després de la dissolució de Màquina!, Herrera és fitxat per la discogràfica EMI per crear una versió espanyola de l'Elton John d'aquella època, però el projecte no va tirar endavant. Els anys posteriors, es dedica a treballar com a arranjador, músic d'estudi, compositor i director musical en discogràfiques; a tocar en directe a bars; com a músic d'acompanyament per a altres artistes; i com a professor de música.
També va col·laborar molt breument amb grups com Estratagema i Música Urbana. Va exercir de músic, arranjador i director musical en discos com "Sons" de Falsterbo 3 o "Rh+" d'Enric Barbat. També va fer col·laboracions puntuals amb Maria del Mar Bonet i Dolors Laffitte.[7]
Segons s'indica als llibres de Teoria Musical i Harmonia Moderna, Enric Herrera va cursar estudis clàssics d'harmonia, contrapunt, fuga, composició, orquestració i piano al Conservatori del Liceu i al Conservatori Superior de Música de Barcelona. També ha cursat estudis de música moderna i jazz al Berklee College of Music de Boston, EUA.
Referències
modifica- ↑ «Libros de Enric Herrera en Antoni Bosch editor» (en castellà). [Consulta: 11 maig 2023].
- ↑ Sierra i Fabra, Jordi. Historia y Poder del Rock Catalán. Barcelona: Edicomunicación, 1977.
- ↑ «"La Caja de Música": Lista de Correo». [Consulta: 11 maig 2023].
- ↑ «Why? - La Fonoteca» (en castellà). [Consulta: 11 maig 2023].
- ↑ «Hemeroteca - La Vanguardia - Home». [Consulta: 11 maig 2023].
- ↑ «Hemeroteca - La Vanguardia - Home». [Consulta: 11 maig 2023].
- ↑ Gómez-Font, Àlex. Barcelona, del rock progresivo a la música layetana y Zeleste. Barcelona: Milenio, 2011.