Enric Marín i Otto

Enric Marín i Otto (Barcelona, 1955) és un periodista català, doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de 1978 ha exercit la docència a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB com professor titular adscrit al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació, i actualment al Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura. És membre de la Societat Catalana de Comunicació, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Infotaula de personaEnric Marín i Otto
Enric Marín - 2019.jpg
Biografia
Naixement5 juny 1955 (64 anys)
Barcelona
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Activitat
OcupacióPeriodista i catedràtic
Premis

IMDB: nm3798021 Twitter: EMarinOtto
Modifica les dades a Wikidata

Activitat acadèmicaModifica

Ha participat com professor en els programes de doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya en assignatures relacionades amb la història de la comunicació. Ha estat vicedegà de Relacions exteriors de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB de 1989 a 1991. Posteriorment, ha estat degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació d'aquesta universitat de 1991 a 1995.

CàrrecsModifica

Des de febrer de 2004 al 2006 fou membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i Secretari de Comunicació del govern de la Generalitat de Catalunya per ERC fins al 2006. També ha estat membre del Consell d'Administració de Barcelona Televisió i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya des de desembre de 2001. El 2010 se'l va nomenar president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

GuardonsModifica

Ha rebut els premi d'assaig Antoni Rovira i Virgili de 1991 i el Premi Joan Fuster d'assaig el 1994.

ObresModifica

  • El regne del subjecte: per una teoria materialista de la comunicació social (1987) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju
  • La premsa diària de Barcelona durant la Segona República (1931-1936): aproximació històrica i anàlisi formal (1991)
  • Cultura de masses i postmodernitat (1994) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju, Premi Joan Fuster d'assaig
  • Historia del periodismo universal (1999) amb altres
  • Obertura Republicana (2019) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Anna Papiol i Constantí
La mirada de Narcís
Premi Joan Fuster d'assaig
1994
amb Joan Manuel Tresserras i Gaju
Succeït per:
Pau Viciano Navarro
La temptació de la memòria