Enric Moliné i Coll
Enric Moliné i Coll (la Seu d'Urgell, 1933) és un prevere i historiador català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1933  (90/91 anys)la Seu d'Urgell (Alt Urgell) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat Pontifícia Lateranense |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, historiador |
Llicenciat en ciències químiques i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és també doctor en teologia per la Universitat Pontifícia Lateranense. Ordenat sacerdot, va exercir el seu ministeri en diversos llocs, com Londres i Oxford entre altres. Darrerament exercí a Barcelona. Ha treballat sobre diversos aspectes històrics medievals i moderns del bisbat d'Urgell. Col·laborador habitual de la revista Urgellia, és autor Els set sagraments (1988) o Els últims dos-cents anys del monestir de Gerri (1988), entre altres obres.[1] Ha col·laborat en diverses obres col·lectives com el Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya (1998-2001) i l'Episcopologi de l’Església d'Urgell (Societat Cultural Urgel·litana, 2002). També ha publicat diversos fulletons de divulgació sobre temes de teologia i d'Història de l'Església Catòlica.[2]
Va morir a Barcelona el 19-5-2021
Referències modifica
- ↑ Simon i Tarrés, Antoni «Enric Moliné i Coll». Diccionari enciclopèdic d’historiografia catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ Moliné Coll, Enrique. Los padres de la Iglesia: Una guía introductoria. 5a. rev.. Palabra. ISBN 978-84-9840-171-4 [Consulta: 4 juliol 2020].