Enric de Montpensier

militar francès

Enric de Montpensier, de Borbó-Vendôme o Borbó-Montpensier (Mezières, 12 de maig de 1573 - París, 27 de febrer de 1608) fou delfí d'Alvèrnia, duc de Montpensier, 17è príncep sobirà de Dombes, comte de Forès, baró de Beaujeu, vescomte (o duc) de Châtellerault i de Brosse i marquès de Mezières (aquest darrer per herència materna). Era fill de Francesc de Montpensier i Renata d'Anjou-Mezieres.

Infotaula de personaEnric de Montpensier
Henryk de Montpensier.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Henri de Montpensier Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1573 Modifica el valor a Wikidata
Mézières-en-Brenne Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 1608 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Governador de Bretanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHenriette-Catherine de Joyeuse (1597–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAnna Maria I de Montpensier Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesc de Montpensier Modifica el valor a Wikidata  i Renée d'Anjou-Mézière (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Armoiries Montpensier Moderne.svg Modifica el valor a Wikidata

Titulat príncep de Dombes ja abans de la mort del seu pare, durant les Guerres de religió a França va combatre als membres de la Santa Lliga de París i particularment al duc de Mercoeur a la Bretanya des 1590, prenent la ciutat de Quimperlé amb enganys l'abril de 1590 i obtenint diverses victòries menors; no obstant el duc de Mercoeur el va derrotar a la batalla de Craon el 25 de maig de 1592.[1] Més tard va ser nomenat governador de Normandia, va emprendre la reconquesta de la província per al rei i va ser greument ferit en el setge de Dreux (1593).

El 1596, va combatre als espanyols a l'Artois, en nom d'Enric IV, i el 1600 va participar en la campanya de Savoia.[2] Va morir el 1608 sense haver-se recuperat mai del tot de la ferida patida a Dreux el 1593.

Es va casar el 15 de maig de 1597 amb Enriqueta Catalina (1585 -1656) duquessa hereva de Joyeuse, filla d'Enric, duc de Joyeuse i comte de Bouchage i de Catalina de Nogaret. Van tenir una sola filla: Anna Maria (1605 -1627), casada amb Gastó de França (1608 -1660), duc d'Orleans. Enriqueta Catalina es va casar en segones núpcies amb Carles, príncep de Joinville, duc de Guisa (1588-1640), comte d'Eu (1633-1640), al que va sobreviure i va morir a París el 25 de febrer de 1656 als 71 anys.

ReferènciesModifica

  1. Miquel, Pierre. Les Guerres de religion. Club France Loisirs, 1980, p. 382. ISBN 2-7242-0785-8. 
  2. Guichenon, Samuel. Histoire généalogique de la royale maison de Savoie (en francès). J.-M. Briolo, 1778, p. 206. 

BibliografiaModifica