Obre el menú principal

Enrique Barón Crespo (Madrid, 1944) és un polític i professor universitari espanyol, que fou Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions en el primer govern presidit per Felipe González i posteriorment President del Parlament Europeu entre 1989 i 1992.

Infotaula de personaEnrique Barón Crespo
Enrique Barón.jpg
Biografia
Naixement 27 març 1944 (75 anys)
Madrid
European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

20 juliol 2004 – 13 juliol 2009
Circumscripció electoral: Espanya


Escudo de Madrid.svg  Regidor de l'Ajuntament de Madrid 

25 maig 2003 – 18 maig 2004

European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004
Circumscripció electoral: Espanya


European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

19 juliol 1994 – 19 juliol 1999
Circumscripció electoral: Espanya


European Parliament logo.svg  President del Parlament Europeu 

25 juliol 1989 – 13 gener 1992
← Henry PlumbEgon Klepsch →
European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

25 juliol 1989 – 18 juliol 1994
Circumscripció electoral: Espanya


European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

13 juny 1987 – 13 juliol 2009
Circumscripció electoral: Espanya

Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

7 juliol 1986 – 23 juny 1987 – Carlos Alberto Dávila Sánchez →
Circumscripció electoral: Madrid


European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

1r gener 1986 – 24 juliol 1989
Circumscripció electoral: Espanya

Escudo de España (mazonado).svg  Ministre de Transports, Turisme i Comunicacions 

1r desembre 1982 – 5 juliol 1985
← Luis Gámir CasaresAbel Ramón Caballero Álvarez →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

5 novembre 1982 – 23 abril 1986
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

20 març 1979 – 18 novembre 1982
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

2 juliol 1977 – 23 març 1979
Circumscripció electoral: Madrid

Dades personals
Nacionalitat Espanyola
Formació Universitat Complutense de Madrid . Llicenciatura en Dret
ESSEC Business School
Universitat Pontifícia de Comillas
Activitat
Ocupació Economista, polític i advocat
Partit Partit Socialista Obrer Espanyol
Família
Cònjuge Sofía Gandarias (1987–2016)
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 27 de març de 1944 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, realitzant després estudis d'Administració d'Empreses a l'Institut Catòlic d'Administració i Direcció d'Empreses (ICADE) i per l'Escola Superior de Ciències Econòmiques i Empresarials de París. Així mateix ha estat professor d'estructura econòmica a la universitat de Madrid entre 1966 i 1970.

Activitat políticaModifica

Membre actiu del maig del 68, va pertànyer a Convergència Socialista de Madrid i va ser un dels líders de la Federació de Partits Socialistes al començament de la Transició espanyola. Va passar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) després de la dissolució de Convergència Socialista a la primavera de 1977, any en el qual fou escollit diputat de la Legislatura Constituent per la província de Madrid, escó que repetí en les eleccions de 1979, 1982 i 1986. En el primer govern de Felipe González fou designat Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions, càrrec que ocupà fins al 1985.

Fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees de 1986, sent nomenat Vicepresident del parlament. Després de les eleccions de 1989 fou escollit President del Parlament Europeu, acabant el seu mandat l'any 1992.

ObresModifica

La seva obra ha estat editada en espanyol, anglès, francès, italià i alemany.[1]

  • El final del campesinado (Editorial Zero, 1971).
  • Europa 92: el rapto del futuro (Plaza & Janés, 1989).
  • El proceso de la UE como desafío democrático (Hamar Urte, 1993)
  • Europa en el Alba del milenio (Editorial Acento, 1994).
  • Europe: l’impossible Statu Quo, Club de Florencia, con Max Konsthamm, Renaud Dehousse, Emile Noël, Tommaso Padoa-Schioppa, (Il Mulino, 1996).
  • En Europa Cabemos Todos, dir. Tomás Fernández y J.J. Laborda (Alianza, 2002).
  • Europa, Pasión y Razón (Biblioteca Nueva, 2005).
  • Constitucionalización del Poder Legislativo en la Unión Europea, (Thomson Civitas, 2006).
  • El error del milenio (Seix Barral, 2007).
  • Tratado de Lisboa y Carta de Derechos Fundamentales (Euroeditions, 2010).
  • Las Américas Insurgentes (CEXECI, 2011).
  • ¿Más Europa? ¡Unida! (RBA, 2012).
  • La Era del Federalismo (RBA, 2014).

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica