Enrique Fernández Viola

futbolista uruguaià

Enrique Fernández Viola (Montevideo, 10 de juny de 1912 - Montevideo, 6 d'octubre de 1985[1]) fou un futbolista i entrenador de futbol uruguaià.

Plantilla:Infotaula personaEnrique Fernández
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enrique Fernández Viola Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEnrique Fernández Viola
10 de juny de 1912
Montevideo, Uruguai
Mort6 d'octubre de 1985
Montevideo, Uruguai
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata -
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1930-1931 Nacional 23 (8)
1931 Talleres (RE) 2 (0)
1931-1932 Independiente 16 (5)
1933-1935 Nacional 41 (19)
1935-1936 FC Barcelona 17 (8)
1936-1937 Nacional 22 (8)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1933-1935 Uruguai Uruguai 8 (1)
1935-1936 Catalunya Catalunya 3 (0)
Equips entrenats
1946 Nacional
1947-1950 FC Barcelona
1950-1952 Nacional
1953-1954 Reial Madrid
1955-1956 Colo-Colo
1957-1959 Sporting CP
1959-1960 Reial Betis
1961-1962 Uruguai Uruguai
1962 Gimnasia La Plata
1964 River Plate
1965 Palestino
1966 Gimnasia La Plata
1967 Gimnasia La Plata
1967-1969 Uruguai Uruguai

BDFutbol: 8418
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
Real Betis
1930–1931 Club Nacional 23(8)
1931–1931 Club Nacional
1931–1931 CA Talleres (RdE) 2(0)
1931–1932 CA Independiente 16(5)
1933–1935 Club Nacional 41(19)
1935–1936 FC Barcelona 17(8)
1936–1937 Club Nacional 22(8)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1933–1935   Uruguai 8(1)
1935–1936   Catalunya 3(0)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
Real Betis Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria

modifica

El gener de 1935, mentre jugava al Nacional de Montevideo, Fernández guanyà amb la selecció de l'Uruguai el Campionat Sud-americà de l'any 1935. Després fitxà pel FC Barcelona on, dirigit per Franz Platko i Patrick O'Connell, ajudà a guanyar el Campionat de Catalunya dos cops i arribà a la final de la Copa d'Espanya de 1936. Jugà 17 partits de lliga i marcà 8 gols en aquesta competició i un total de 39 partits i 22 gols al club. Durant aquests anys jugà tres partits amb la selecció catalana de futbol, un d'ells el 19 de gener de 1936, al Camp de Les Corts en un partit d'homenatge a Josep Samitier davant el SK Sidenice de Txecoslovàquia.[2] En esclatar la Guerra Civil, Fernández es trobava a Montevideo i el club li va dir que no tornés.

Després de la seva retirada com a futbolista per una lesió de genoll, Fernández inicià una brillant carrera d'entrenador iniciada el 1946 al Nacional, amb el qual guanyà el campionat local. El 1947 retornà al Barça on, dirigint un brillant grup de jugadors entre els quals hi havia Velasco, Ramallets i Estanislau Basora, aconseguí guanyar dues lligues consecutives els anys 1948 i 1949, i una Copa Llatina aquest darrer any. El 1950 fou reemplaçat per Ferran Daucik.

Fernández retornà al Nacional de Montevideo, on guanyà una segona lliga el 1950. Posteriorment entrenà el Reial Madrid de Di Stefano, Gento, Miguel Muñoz, Luis Molowny i Héctor Rial i guanyà la lliga, la primera del club blanc des de 1933. També entrenà el Reial Betis durant 10 partits la temporada 1959-60, la selecció uruguaiana el 1961 i el Gimnasia La Plata.

Palmarès

modifica

Palmarès com a jugador

modifica

Nacional

Uruguai

FC Barcelona

Palmarès com a entrenador

modifica

Nacional

FC Barcelona

Reial Madrid

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Barça: A People's Passion (1998), Jimmy Burns. «Enllaç».

Enllaços externs

modifica