Enrique Gil Calvo

Enrique Gil Calvo (Osca, 1946) és un sociòleg espanyol, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid.

Infotaula de personaEnrique Gil Calvo
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Osca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Activitat
OcupacióSociòleg
Premis

BiografiaModifica

Llicenciat i doctorat en sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, amb premi extraordinari i número 1 de la primera promoció, és catedràtic de sociologia a la Universitat Complutense de Madrid.[1] S'ha especialitzat en sociologia política i en sociologia de l'edat, el gènere i la família.[2] També col·labora al diari El País.[3] En 1998 es va querellar contra ell Telefónica per un article d'opinió sobre el paper de l'empresa en l'anomenada "guerra digital". La querella finalment fou sobresseïda.[4]

En 1977 va rebre el Premi Anagrama d'Assaig per Lógica de la li­ber­tad. El 1988 va rebre el Premi San Patricio de'Assaig per Función de toros. En 1990 va obtenir el premi Joan Mañé i Flaquer atorgat pel Centre d'Iniciatives i Turisme de Torredembarra.[5] En 1991 fou guardonat amb el Premi Espasa d'assaig per Esta­do de fiesta, una anàlisi sobre la dimensió política de les festes.[6][7] En 2006 va obtenir Premi Internacional d'Assaig Jovellanos per La ideología española, on critica el sistema polític de la transició espanyola perquè hi regeix l'incivisme i la crispació.[8]

ObresModifica

  • Lógica de la libertad (1977)
  • Función de toros (1988)
  • Estado de fiesta (1991)
  • La mujer cuarteada (Anagrama, Barcelona,1991)
  • El destino: progreso, albur y albedrío (Paidós, Barcelona, 1995)
  • El nuevo sexo débil (Temas de Hoy, Madrid, 1997)
  • Medias miradas (Anagrama, Barcelona, 2000)
  • Nacidos para cambiar (Taurus,Madrid, 2001)
  • El poder gris (Mondadori, Barcelona, 2003)
  • El miedo es el mensaje (Alianza, Madrid, 2003)
  • Máscaras masculinas (Anagrama, Barcelona, 2006)
  • La ideología española (2006)
  • La lucha política a la española (Taurus, Madrid, 2008)
  • Crisis crónica (Alianza, Madrid,2009).

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

«Obra de Enrique Gil Calvo» a Dialnet.


Premis i fites
Precedit per:
Eugeni Trias i Sagnier
El artista y la ciudad
Premi Anagrama d'Assaig
1976
Succeït per:
Jordi Llovet i Pomar
Por una estética egoista. Esquizosemia
Precedit per:
Victòria Camps i Cervera
Virtudes públicas
Premi Espasa d'Assaig
1991
Succeït per:
Margarita Rivière
Lo cursi y el poder de la moda
Precedit per:
Sophie Bessis
Las emergencias del mundo. Economía, poder, alteridad
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos
2006
Succeït per:
Adela Cortina Orts
Ética de la razón Cordial