Obre el menú principal

L’ensenhamen és un gènere líriconarratiu de la poesia trobadoresca que tracta l'amor cortès d'una manera didàctica. Sol anar destinat a un grup de persones (cavallers, dames, etc.) i sovint s'inicien amb una introducció narrativa on una persona del grup de destinataris (un cavaller, una dama) demana consell al poeta. Pel que fa als aspectes formals, sol tractar-se de versos apariats de sis síl·labes, sense divisó en estrofes.[1]

Els tractats de poètica medieval no parlen de l'ensenhamen com a gènere, però el mot apareix en les rúbriques d'algun cançoner per referir-se a aquestes composicions.

Cal notar que els ensenhamens representen el gènere didàctic profà i en llengua vulgar més antic d'Europa.

Ensenhamens en la poesia trobadorescaModifica

Els nou textos classificats per Monson[2] com a ensenhamens són els següents:

Autor Títol / Primer vers Notes
Garin lo Brun Ensenhamen de la donsela / El termini d'estiu ca. 1155
Arnaut Guilhem de Marsan Qui comte vol apendre ca. 1170
Arnaut de Maruelh Razos es e mesura final del XII
Ramon Vidal de Besalú Abril issi' e mays entrava ca. 1200; en octosíl·labs
Sordel Ensenhamen d'onor / Aissi co·l tesaurs es perdutz 1220-1230; en octosíl·labs
At de Mons Sitot non es enquisitz Segona meitat del s. XIII
Amanieu de Sescars Ensenhamen del scudier / El temps de nadalor finals s. XIII
Amanieu de Sescars Ensenhamen de la donsela / En aquel mes de mai finals s. XIII
Peire Lunel de Montech Ensenhamen del garso / L'autrier mentre ques ieu m'estava principi s. XIV; heteromètric

Altres estudiosos havien inclòs més textos, però Monson els descarta com a ensenhamens en el sentit estricte del terme cadascun per diversos motius que analitza en el seu estudi.

Els anomenats ensenhamens per joglarsModifica

Els que sovint s'han anomenat ensenhamens per joglars cal considerar-los, segons Monson, no ben bé com a ensenhamens sinó més aviat com a sirventesos i, de fet, en alguns casos es titulen així en les rúbriques dels cançoners. Pirot els va anomenar sirventès-ensenhamen. Els motius per a considerar-los sirventesos són el to sarcàstic envers els joglars i l'absència de finalitat didàctica. Es tracta de les peces següents:

Autor Primer vers / Títol Notes
Guerau IV de Cabrera Cabra joglar Adreçat al joglar Cabra; possiblement joglar al seu servei. Vers 1160
Guiraut de Calanson Fadet juglar Inicis del XIII
Bertran de Paris Guordo, ie·us fas un bo sirventes l'an Adreçat aun tal Gordó. 1197-1224

ReferènciesModifica

  1. De totes maneres, també n'hi ha algun en octosíl·labs i un heteromètric
  2. p. 167

BibliografiaModifica

  • Don Alfred Monson, Les "Ensenhamens" occitans: essai de définition et de délimitation du genre. Paris: Klincksieck, 1981 (francès)
  • Frank M. Chambers, An Introduction to Old Provençal Versification. Diane, 1985, pàg. 253-256 (anglès)
  • François Pirot, Recherches sur les connaissances littéraires des troubadours occitans et catalans des XIIè et XIIIè siècles. Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 1972 (francès)

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica