Enviat especial

pel·lícula de 1940 dirigida per Alfred Hitchcock

Enviat especial (original: Foreign Correspondent) és una pel·lícula estatunidenca d'Alfred Hitchcock estrenada el 1940. És la segona pel·lícula realitzada a Hollywood per Hitchcock després de Rebecca i ha estat doblada al català.[1][2]

Infotaula de pel·lículaEnviat especial
Foreign Correspondent
Foreign Correspondent trailer 29.jpg
Fitxa
DireccióAlfred Hitchcock
Protagonistes
Joel McCrea
Laraine Day
Herbert Marshall,
George Sanders
Director artísticAlexander Golitzen
ProduccióWalter Wanger Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAlexander Golitzen Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Bennett,
Joan Harrison
MúsicaAlfred Newman
FotografiaRudolph Maté
MuntatgeDorothy Spencer
VestuariI. Magnin
ProductoraWalter Wanger Productions
DistribuïdorUnited Artists
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1940
Durada119 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereespionatge
Lloc de la narracióAnglaterra i Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0032484 Filmaffinity: 945012 Allocine: 870 Rottentomatoes: m/foreign_correspondent Allmovie: v18199 TCM: 75400 TV.com: movies/foreign-correspondent Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Poc abans de la guerra, un periodista estatunidenc, Jones, és enviat a Europa per analitzar-ne la situació. Coneix Van Meer, vell polític neerlandès, signatari d'un tractat d'aliança secret, que els nazis volen conèixer a qualsevol preu. Aquests l'agafen i maten un sòsia al seu lloc. Però Jones descobreix la veritat i surt a la recerca del neerlandès. Els espies són igualment al seu darrere. Deixant els Països Baixos i els seus molins de vent, Jones va a Anglaterra. És acompanyat en la seva fugida per una jove anglesa. A Londres, li presenta el seu pare, Fisher. Aquest, president d'una associació pacifista, és en realitat un agent dels nazis. Procura al periodista un guardaespatlles, que està en realitat encarregat de liquidar-lo. Però Jones se'n surt indemne i, després de nombroses peripècies, troba el polític neerlandès. Mentrestant, es declara la guerra. Fisher aconsegueix agafar un avió amb destinació a Amèrica. Jones es troba al mateix avió. Atacat per un vaixell alemany, l'avió cau en alta mar. Els nàufrags estan sobre un tros d'avió que els serveix de rai, i Fisher se sacrifica llançant-se dins de l'oceà. De tornada a Londres, Jones parla a la ràdio, pronunciant-se amb vehemència contra els bombardejos i la barbàrie nazis, i crida Amèrica a proveir d'armes a Anglaterra.

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • Cameo de Hitchcock: al minut 13, llegint el diari quan Joel McCrea se'n va de l'hotel.
  • L'ortografia del nom de ffolliott (dues f minúscules) no és un error sinó un esnobisme que el personatge, interpretat per George Sanders, explica en l'escena on Jones i ell persegueixen l'assassí de Van Meer.
  • L'escena en què Haverstock fuig de l'habitació de l'Hotel Europa, on el tenen retingut. Mentre va per la cornisa, es recolza en els neons trencant les lletres el, de manera que el lluminós que anuncia l'esmentat hotel queda com Hot Europa (Europa calenta), que reflecteix la situació de preguerra en què es troba el continent. Aquesta escena, que el normal és que passi desapercebuda, és una de les genialitats del gran mestre, que ens obliga a estar sempre molt atents a qualsevol detall i ens permet veure les seves pel·lícules un cop i un altre, trobant aspectes no percebuts abans.

GaleriaModifica

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica