Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípias majorHípias menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgias
MenexenMenóFedó
ProtàgorasEl convit
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCrítias
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axíoc - Alcíone
ClitofontEpínomis - Eríxias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Eríxias és un diàleg socràtic que s'atribueix a Plató, però que es considera fals. Té lloc a la Estoa de Zeus, i inclou Sòcrates, en conversa amb Crítias, Eríxias i Erasístrat (nebot de Fèax).[1]

El diàleg es refereix al tema de la riquesa i la virtut. La posició d'Eríxias és que és bo ser materialment pròsper, però és derrotat quan Crítias afirma que tenir diners no sempre és una bona cosa. Sòcrates mostra que els diners només tenen un valor convencional.[2] En una discussió dirigida a Crítias, Sòcrates arriba a la conclusió que els diners mai no poden ser considerats útils, fins i tot quan es fan servir per a comprar alguna cosa útil.[2] La conclusió final de l'Eríxias és que la majoria dels rics són els més miserables perquè tenen totes les coses materials que volen.[3]

Referències

modifica
  1. A. E. Taylor, (2001), Plato: the man and his work, page 548. Dover
  2. 2,0 2,1 John Madison Cooper, D. S. Hutchinson, (1997), Plato, Complete works, page 1718. Hackett Publishing
  3. William Keith Chambers Guthrie, (1986), A history of Greek philosophy, page 397. Cambridge University Press

Enllaços externs

modifica