Hiparc (diàleg)

diàleg de Plató
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípias majorHípias menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgias
MenexenMenóFedó
ProtàgorasEl convit
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCrítias
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axíoc - Alcíone
ClitofontEpínomis - Eríxias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Hiparc és un diàleg atribuït al filòsof i escriptor grec clàssic Plató. Existeix un cert debat sobre l'autenticitat de l'obra. Estilísticament, el diàleg té moltes semblances amb el diàleg Minos. Són només els diàlegs entre Sòcrates i un company anònim únic, i són els únics diàlegs en els quals els títols porten el nom d'algú mort fa temps, i també són els únics diàlegs que comencen amb Sòcrates mostrant una qüestió sobre "el que és".[1]

Inici de l'obra escrita per Plató.

L'objectiu principal del diàleg és un intent de definir la cobdícia. Un amic de Sòcrates sosté que l'avarícia és un desig de treure profit de les coses sense valor, però Sòcrates respon que no hi ha intents en la persona assenyada de treure profit de les coses sense valor, però com que la cobdícia és un afany de guany, llavors és un desig per al bé, i per tant cada persona és avariciosa. L'amic de Sòcrates pensa que hi ha alguna cosa malament en l'argument de Sòcrates, però no pot dir el que hi està malament.[2]

En el diàleg, Sòcrates critica Hiparc, el cruel tirà del segle sisè aC, a qui inversemblant representa com a savi i culte. Per tant, hi ha un altre tema en el diàleg sobre l'honestedat intel·lectual i l'equitat en la discussió dialèctica.[2]

Referències

modifica
  1. Thomas L. Pangle, (1987),The roots of political philosophy: ten forgotten Socratic dialogues, pàgina 78. Cornell University Press
  2. 2,0 2,1 John Cooper Madison, Hutchinson DS, (1997), Plato, Complete works, pàgina 609. Hackett Publishing.