Gòrgias (diàleg)

(S'ha redirigit des de: Gòrgies (diàleg))

Gòrgias[1] és un dels diàlegs de Plató corresponent a la seva fase intermèdia (388 aC - 385 aC), que tracta sobre la retòrica.[2] Hi participen Sòcrates, els seus amics Càlicles i Querefont, el retòric Gòrgias de Leontins i el seu deixeble Polos. Consta de tres diàlegs, en els quals Sòcrates s'enfronta successivament amb Gòrgias, Polos, i Càlicles.

Infotaula de llibreGòrgias
(grc) Γοργίας Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPlató Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerediàleg Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Sèrie
diàlegs de Plató Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 57145
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípias majorHípias menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgias
MenexenMenóFedó
ProtàgorasEl convit
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCrítias
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axíoc - Alcíone
ClitofontEpínomis - Eríxias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Diàleg amb Gòrgias

modifica

Davant la pregunta sobre la seva professió, Gòrgias es defineix com a retòric, explicant a continuació què és la retòrica i quin és el seu objecte. Per a ell, consisteix a persuadir per mitjà de la paraula, i per això ensenya als seus deixebles a discutir i convèncer amb argumentació. Elogia el seu art com a excels, capaç de tractar qualsevol tema i de defensar qualsevol postura, encara que admet que ha de subjectar-se a la justícia, com qualsevol altra activitat.

Sòcrates posa a Gòrgias en dificultats, assenyalant les seves contradiccions, en un joc de preguntes i respostes. Al seu torn, defineix la retòrica com una mera pràctica, rebaixant el rang d'art que li dona el seu oponent, i comparant-la amb l'activitat culinària, una cosa merament agradable. Després va més enllà, qualificant-la de lletja i dolenta, per dirigir-se al plaer, en lloc de cap al .

Diàleg amb Polos

modifica

Amb Polos, la discussió puja de to, ja que Sòcrates no sent la mateixa consideració pel jove deixeble que pel seu mestre. Polos afirma que la persona injusta pot ser afortunada si pot lliurar-se del càstig merescut per les seves accions dolentes. Sòcrates ho nega, dient que la persona que obra malament a propòsit no pot ser afortunada, i que encara serà més desgraciada si no sofreix un càstig just. També afirma que és pitjor cometre una injustícia que sofrir-la, una cosa que el seu interlocutor es mostra incapaç de comprendre. Sòcrates conclou identificant el bell amb el bo, i demostrant la inutilitat de la retòrica.

Diàleg amb Càlicles

modifica

Càlicles recomana a Sòcrates que deixi de filosofar i es dediqui a una activitat seriosa, com els negocis públics. Sòcrates li planteja el problema de la diferència entre el bé i el plaer (o el mal i el dolor), que mostra com a distints, contra el parer del seu amic. Després d'una àrdua discussió, Càlicles es declara cansat i abandona, per la qual cosa Sòcrates acaba monologant.

La vida ha d'orientar-se cap al bé. Per això, la intervenció en la vida pública ha de servir per a millorar els ciutadans, cosa que no ha fet cap polític grec, ni àdhuc els famosos Temístocles i Pèricles. Ell es considera a si mateix l'únic polític autèntic, en el sentit esmentat.

Acaba amb una premonició sobre el seu propi final: la possibilitat de ser acusat injustament davant un tribunal, reafirmant-se en la seva voluntat de buscar el major bé per als ciutadans, i no el seu plaer, encara que això el perjudiqui. Es declara, així mateix, creient en el mite de la justícia de les ànimes després de la mort, confiant en la seva trajectòria vital regida per la veritat i la justícia.

Bibliografia

modifica
  • Diàlegs, vol. VIII (Gòrgias), intr. i trad. de Manuel Balasch, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1986.
  • Plató. Diálogos. Obra completa (en castellà). Madrid.Ed.Gredos, 2003. ISBN 978-84-249-0081-6. 

Referències

modifica
  1. Plató. Diàlegs (vol. VIII): Gòrgias. Fundació Bernat Metge, 2000. ISBN 978-84-7225-343-8. 
  2. Nueva Enciclopèdia Larousse. Vol. 9 (en castellà). 2a. Barcelona: Planeta, Maig de 1984, p. 8484. ISBN 84-320-4249-8.