Obre el menú principal

Ermengarda de Borgoña (h. 905 - h. 945) va ser, pel seu matrimoni, en 928, amb Gilbert de Chalon, la tercera duquessa de Borgonya.

Infotaula de personaErmengarda de Borgonya
Biografia
Naixement 905 (Gregorià)
Mort 945 (Gregorià) (39/40 anys)
Activitat
Ocupació Monarca
Altres
Títol Duc de Borgonya
Família Bosònides
Cònjuge Gilbert de Chalon
Fills Adelaida de Chalon
Lietgarda de Borgonya
Pares Ricard I de BorgonyaAdelaida d'Auxerre
Germans Hug de Borgonya, Raül I de França i Bosó I
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Orígens i ascendentsModifica

Ermengarda de Borgonya era membre de la dinastia dels Bivínides. És filla de Ricard I de Borgonya (868 - 921), primer duc de Borgonya i d'Adelaida de Borgonya, comtessa d'Auxerre

Els seus germans van ser:

  • Raül (890 - 936), que fou rei dels francs.
  • Hug el Negre (891 - 952), comte d'Outre Saône i de Mâcon, marquès de Provená i duc de Borgonya.
  • Bosó I (895 - 935), abat laic de Saint-Pierre de Moyenmoutier i de Saint-Mont de Remiremont.
  • Àlix, casada amb Reinier, comte d'Hainaut.

Matrimoni i descendènciaModifica

Ermengarda de Borgoña, ja llavors comtessa d'Autun (921-h.945), es va casar, en 928, amb Gilbert de Chalon, comte de Chalon, de Beaune i de Dijon. De la seva unió van néixer:

RegnatModifica

En accedir al tron de França el seu germà Raúl l'any 923, va preferir conferir el ducat de Borgonya al seu antic tinent, Gilbert de Chalon, que va esdevenir el seu cunyat cinc anys més tard, abans que el seu propi germà menor Hug el Negre.

Pel seu matrimoni amb Gilbert de Chalon, en 928, Ermengarda de Borgonya va esdevenir comtessa de Chalon, Beaune i de Dijon, així com la tercera duquessa de Borgonya.

En 936, el seu germà Hug i Hug el Gran, llavors comte de París, marquès de Nèustria i duc dels francs, es van enfrontar a la decisió del rei Raül i van reivindicar el ducat de Borgonya.

En 938, un tractat signat en Langres, ho divideix en tres parts iguals, respectivament atribuïdes a Gilbert de Chalon, a Hug el Negre i a Hug el Gran. Cada beneficiari va assumir el títol de duc de Borgonya.

Ermengarda va esdevenir duquessa, però va regnar de fet, amb el seu marit, sobre un territori reduït, i la dona d'Hug "el Gran", Edwiga de Saxònia, filla d'Enric I l'Oceller, emperador del Sacre Imperi, va prendre el títol ducal. Hug "el Negre" al no estar casat, no tenia duquessa.

Aquesta divisió va acabar l'any 943, per decisió del rei Lluis IV de França, que va conferir tots els dets del ducat de Borgonya a Hug "el Gran" i va donar a Hug "el Negre" i a Gilbert de Chalon, el títol de comte principal de Borgonya. Des de llavors, aquests últims van continuar gaudint de la part que se'ls havia atribuït però com a vassalls d'Hug "el Gran".

Ermengarda va morir al voltant de l'any 945.

TítolsModifica

Ermengarda  tenia per títol (per dret propi) comtessa d'Autun, després del seu matrimoni, també va esdevenir comtessa de Chalon, de Beaune i de Dijon, i duquessa de Borgonya, després cap a l'any 943 va perdre el títol de duquessa, i va esdevenir comtessa principal de Borgonya.