Ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar)

església a Sant Pol de Mar (Maresme)

L'Ermita de Sant Pau, també coneguda com a ermita de Sant Pol o església de Sant Pol, és un antic monestir i església fortificada de Sant Pol de Mar (Maresme), declarada bé cultural d'interès nacional.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ermita de Sant Pau
Imatge
Ermita de Sant Pau
Dades
TipusEsglésia, ermita i monestir cartoixà Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióVI-VII, XI, XV
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pol de Mar (Maresme) i Província cartoixana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 36′ N, 2° 38′ E / 41.6°N,2.63°E / 41.6; 2.63
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data1r gener 1949
Codi BCIN1535-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005675 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1733 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC1192 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

Construcció d'una sola nau, amb coberta de volta de canó lleugerament apuntada i amb dos arcs formers. L'absis té forma semicircular i conté al seu interior tres nínxols d'arc de mig punt amb una finestra. En època moderna, es va allargar la nau pels peus de l'església, afegint-hi una torre de planta quadrada i rematada per dues espadanyes, una al cantó de migjorn i l'altra al de ponent. L'any 1434, es va sobrealçar l'absis per a fortificar-lo. Actualment, encara es poden observar rastres d'aquesta reforma a la part exterior, on un fris d'arquets cecs indica quina era l'alçària original de l'absis. Les façanes sud i oest estan arrebossades i pintades, mentre que la resta de l'edifici és de pedra vista.[2]

Sota l'església hi ha una cripta de planta rectangular i coberta amb volta de canó. Es creu que aquesta cambra podria ser anterior a l'edifici actual i dataria dels segles V-VII.[2]

Història

modifica

El monestir, fundat per monjos coptes, ja existia l'any 955 però en el segle següent va entrar en decadència. El 1048 Ermassenda el va cedir a Víctor de Marsella i en 1053 consta documentalment la seva situació de misèria.[3] El 1061, a conseqüència dels freqüents atacs de pirates, va ser abandonat i va quedar en estat ruïnós.[2] L'any 1068, Ramon Berenguer I el va cedir als monjos de Sant Honorat de Lerins[3] que van establir-hi una comunitat durant dos segles. Però el 1263, per mediació del Vaticà, el van vendre a Guillem de Montgrí i el van abandonar[4]. Guillem, al que al seu torn, el va cedir a la cartoixa d'Escaladei, augmentant considerablement el patrimoni d'aquesta comunitat.[2] Els cartoixant eren l'únic orde que permetia l'autonomia del priorat respecte al monestir, cosa que interessava a la Inquisició per la seva actuació a la Vallalta. Llavors es van establir en els seus dominis diversos "pous de llances" que van ser utilitzats per executar els heretges que eren interrogats en el condomini de Sant Cebrià[4]. El monestir, regit directament pel Vaticà que en nomenava els priors, va rebre diverses indulgències i privilegis d'aquest[4].

Les freqüents topades amb els vescomtes de Cabrera i la impossibilitat de trobar en aquest lloc la pau i la tranquil·litat que cercaven els cartoixans, van fer que el papa Benet XIII autoritzés el 1415 la fusió de la comunitat de Sant Pol amb el monestir cartoixà de Montalegre (Tiana). A partir de llavors, la vida al monestir va anar decaient i el 1434 fou venut[2] pels cartoixans a Miquel Teulada, integrant-se en la jurisdicció del vescompte de Cabrera[5], que el va utilitzar com a fortificació.[2] El bisbat de Girona va quedar com a propietari de l'església[5]. Posteriorment el monestir va ser enderrocat i les terres van ser venudes a gent dels pobles dels voltants[5] L'entorn de l'església que havia ocupat el monestir, es va anar urbanitzant i quan es va edificar la nova església parroquial, la de Sant Pol va passar a ser una capella.[6]

Referències

modifica
  1. ricardpuigvert. «Ermita de Sant Pau», 21-07-2014. [Consulta: 1r juliol 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Església de Sant Pol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2012].
  3. 3,0 3,1 «Monestir de Sant Pol del Maresme». Monestirs de Catalunya, Novembre 2012.
  4. 4,0 4,1 4,2 Parera i Cusí, Febrer 2008, p. 41-42.
  5. 5,0 5,1 5,2 Parera i Cusí, Febrer 2008, p. 46.
  6. «Monestir de Sant Pol del Maresme». Monestirs de Catalunya, Novembre 2012.

Bibliografia

modifica
  • Parera i Cusí, Lluís. La insòlita història de Sant Cebrià. Sant Cebrià de Vallalta: Centre d'Estudis Sant Cebrià, Febrer 2008. ISBN 978-84-621-2663-4. 

Enllaços externs

modifica
  • «Monestir de Sant Pau». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.