Ernst Julius Röhm (Múnic, 28 de novembre de 1887 - Múnic, 2 de juliol de 1934) fou un militar i polític alemany, comandant i cofundador de les Sturmabteilung.[1]

Infotaula de personaErnst Röhm

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Ernst Julius Günther Röhm Modifica el valor a Wikidata
28 novembre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Múnic (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1934 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Presó de Stadelheim (Tercer Reich) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Assassinat de figura pública Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaWestfriedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Parlamentari de la República de Weimar
Diputat del Reichstag de l'Alemanya nazi
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Nuremberg
Berlín Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar i polític
Activitat1914 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
German Völkisch Freedom Party (en) Tradueix
Partit dels Treballadors Alemanys
National Socialist Freedom Movement (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit Imperial Alemany Modifica el valor a Wikidata
Rang militarHauptmann Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 novembre 1923Putsch de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
30 juny 1934-1r juliol 1934Nit dels ganivets llargs
Röhm scandal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 810965 Find a Grave: 14714612 Modifica el valor a Wikidata

Röhm va servir com a oficial a l'exèrcit bavarès durant la Primera Guerra Mundial. Va ser greument ferit a la cara a Lorena a França. Després de la guerra, el 1918, va entrar en les Freikorps, una de les milícies que es van formar a Múnic com a reacció contra la República de Weimar.[2]

Des de 1919 és un amic íntim d'Adolf Hitler.[2] El 1920, es va afiliar al Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el partit nazi. Hi va ajudar a organitzar les Sturmabteilung (SA), una milícia que protegia els líders del partit i atacava els oponents polítics. Röhm va participar el 1923 en el fallit putsch de Múnic,[2] pel qual va ser condemnat a quinze mesos de presó amb llibertat provisional. Després de les eleccions parlementàries del 4 de maig de 1924 esdevé deputat pel  Deutsch-Völkische Freiheitspartei (‘partit nacionalista alemany de la llibertat’).[3]

Hitler encarrega Röhm amb la reoganització dels SA. Paral·lelment Röhm va crear el Frontbann, un organisme paraigua de les milícies nacionalistes.[3] Va dimitir com a diputat el 1925 i va anar a Bolívia com assessor militar.[4]

El retorn a Alemanya modifica

Hitler va demanar el 1930 que tornés a Alemanya per dirigir les Sturmabteilung.[2] Hi va aportar noves idees i va farcir la direcció amb amics personals. Va reeixir afiliar fins 4,5 membres, principalment veterans de la Primera Guerra Mundial i el proletariat apobrit, víctima de la Gran Depressió (1929-1931).[3] Els rumors sobre pràctiques homosexuals entre els membres de la direcció de les SA els van costar l'animadversió dels militars de carrera i altres membres del partit, que recelaven del poder de la milícia.[5][6]

Caiguda modifica

Quan els nacionalsocialistes van arribar el poder el 1933, l'ala esquerra del NSDAP continuava creient en el socialisme, volien nacionalitzar les grans empreses, repartir els beneficis als treballadors, i rebaixar el tipus d'interès. Totes qüestions anatema per als empresaris que havien ajudat a l'arribada al poder de Hitler. Röhm va parlar sobre una segona revolució i volia actuar contra els reaccionaris igual que l'havien fet contra els comunistes durant la consolidació del partit els anys anteriors.

Hitler va comprometre's amb els empresaris alemanys, i això va obrir una escletxa entre ell i les SA. Les Sturmabteilung les formaven bàsicament les classes treballadores anticapitalistes, que esperaven guanyar la revolució als carrers. Röhm creia que havien d'esdevenir el nucli d'un exèrcit revolucionari, però Hitler creia que un cop al poder ja no eren menester, perquè volia el suport de l'exèrcit per assegurar-se la presidència quan von Hindenburg morís.

A principi de juny de 1934, von Hindenburg va forçar Hitler amb l'amenaça que o es pacificava Alemanya o declararia la Llei marcial, cosa que li retiraria el poder, i aquest va pactar amb el Reichswehr suprimir les SA i cancel·lar llur segona revolució.

La nit dels ganivets llargs modifica

Els caps nacionalsocialistes, incloent-hi Heinrich Himmler i Hermann Göring van fabricar un informe fals que Röhm planejava un cop d'estat contra Hitler, amb el suport de França. Al principi Hitler va rebutjar les acusacions, però el va alertar que els SA tenien prou potencial per treure'l del poder si ho haguessin volgut. La pressió de von Hindenburg va conduir Hitler a ordenar l'execució dels líders de la SA. La nit del 30 de juny a l'1 de juliol de 1934, conegut com la «Nit dels ganivets llargs» es van assassinar 85 persones, hi comprés Röhm.[2] Fa ser afusellat a la presó de Stadelheim.[2]

Referències modifica

  1. «Ernst Röhm». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Klee, Ernst. «Ernst Röhm». A: Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945 (en alemany). Frankfurt del Main: Fischer Taschenbuchverlag, 2005, p. 502-503. ISBN 978-3-596-16048-8. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Eikenberg, Gabriel. «Ernst Röhm 1887-1934» (en alemany). LeMo Biografie. Stiftung Deutsches Historisches Museum, 14-09-2014. [Consulta: 12 novembre 2023].
  4. Hancock, Eleanor «Ernst Röhm versus General Hans Kundt in Bolivia, 1929—30? The Curious Incident». Journal of Contemporary History, 47, 4, 2012, pàg. 691–708. ISSN: 0022-0094.
  5. Siemens, Daniel. Stormtroopers: A New History of Hitler's Brownshirts. Yale University Press, 2017. ISBN 978-0-300-19681-8. 
  6. Laudo, Xavier; Vilanou, Conrad «Nazisme i pedagogia: més enllà de l’homoerotisme i la misogínia». Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, núm. 21, 2010, pàg. 267-296.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Röhm