Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann
Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann és una cançó popular infantil d'origen alemany, basada en la tradició del personatge Butzemann, una figura de follet semblant a l'home del sac o el papu. La lletra de la cançó va ser publicada per la primera vegada l'any 1808, al tercer volum del recull de cançoner infantil Des Knaben Wunderhorn,[1] per Clemens Brentano i Achim von Arnim[2] els qui, sobre un text escrit per Jacob Grimm, van fer algunes variacions.[3]
.jpg) Lletra de Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann  | |
| Forma musical | rima de guarderia |
|---|---|
| Lletra de | Jacob Grimm Clemens Brentano Achim von Arnim |
| Llengua | alemany |
| Data de publicació | 1808 |
| |
Cançó
modifica
| « | (alemany) Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann
|
(català) Tenim un Bi-Ba-Butzemann |
» |
| — Des Knaben Wunderhorn. Vol. 3. (1808), p. 77[1] | |||
Tant el mot "fidebum" com l'afegidura "Bi-Ba-" davant Butzemann són elements fonètics sense significat.
Les altres estrofes són d'origen desconegut. La melodia popular és basada en una melodia de Wenzel Müller (1787-1835).
| « | (alemany) 2. Es tanzt ...
|
(català) 2. Tenim un ... |
» |
| — Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann in Das Lieder Projekt https://www.liederprojekt.org/lied30121-Es-tanzt-ein-Bi-Ba-Butzemann.html[1] | |||
Significat
modificaUn Butzemann o Butz és un dimoni, esperit, follet o nan utilitzat pels adults com a espantacriatures.[4][5] El "Butzemann" va ser originalment un poltergeist que sacseja els seus ossos i llança la seva dalla darrere d'ell. En aquesta cançó, es converteix en un goblin alegre esbojarrat que fa plasenteries. És popular sobretot al sud d'Alemanya i a Suïssa. La paraula pot derivar del verb alt alemany mitjà bôzen 'colpejar' i del substantiu Mann 'home',[6] però també s'associa als nombrosos noms d'espantacriatures amb l'arrel bu o pu, entre ells el català papu.[7]
Els germans Grimm van donar diverses explicacions sobre aquesta figura. El 1819, Wilhelm Grimm va parlar-ne així al seu famós recull Contes d'infants i de la llar: "Botzemann: (…) habitualment algú es disfressa amb robes blanques i porta una escombra a la mà".[8] Els investigadors de contes Johannes Bolte i Jiří Polívka, al seu comentari en cinc volums Anmerkungen zu den Kinder- und Hausmärchen der Brüder Grimm, diuen que la figura del Herrn Korbes (KHM 41) és comparable al Knecht Ruprecht o al Butzemann, que espanta els nens, i aquesta mateixa explicació ja l'havien donat els germans Grimm el 25 de juny del 1823 al seu traductor a l'anglès Edgar Taylor.[9] Finalment, també en parlen al Deutsches Wörterbuch (diccionari alemany dels germans Grimm), on diuen que prové d'un personatge emmascarat.[4]
Per una altra banda, Richard Beitl, membre de l'escola mitològica de l'etnologia, basant-se en enquestes empíriques, va classificar el Butzemann com a descendent dels "esperits dels camps" de Wilhelm Mannhardt.[10]
Ús
modificaHi ha diversos jocs que es juguen cantant aquesta cançó, majoritàriament consistents a imitar en rotllana les accions descrites a la lletra. Una altra tipologia de jocs pren la cançó com a base d'una variant del joc de Plumpsack ('sac feixuc') o Faules Ei ('ou podrit'): els nens s'estan drets o asseguts en rotllana, mirant endins i agafats de les mans, mentre el Butzemann corre al voltant de la rotllana; llavors el Butzemann deixa caure el seu "saquet" al costat d'un dels nens; el nen escollit ha d'agafar el saquet i intentar atrapar el Butzemann, que per la seva banda ha de procurar arribar al lloc que ha deixat buit el nen; si el Butzemann aconsegueix el seu objectiu, el nen entra a l'"ou podrit" (el centre de la rotllana), i el joc torna a començar; en canvi, si és el nen qui guanya, entra a l'"ou podrit" el Butzemann.
Versions
modificaEntre moltes altres, destaquen les versions següents de la cançó:
- Gustav Mahler (1901): elements de la melodia apareixen al primer moviment de la quarta simfonia de Mahler
- Fredl Fesl (1978): "Der Bi-Ba-Butzemann"
- Nena (1990): "Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann", de l'àlbum Komm, lieber Mai …
- Hämatom (2005): "Butzemann", de l'àlbum Nein
- Klaus Trabitsch (2006): Butzemann – die Schönsten Kinderlieder (CD)
- Maybebop (2011): "Es Tanzt Ein Bebop-Butzemann", de l'àlbum Extrem nah dran
- Jazzkantine (2012): "Es Tanzt Ein Bi-Ba-Butzemann", de l'àlbum Jazzkantine spielt Volkslieder
Curiositats
modificaA mitjans d'abril de 2018, la cançó va esdevenir popular a Catalunya perquè la tornada, Bi-Ba-Butzemann, s'assembla fonèticament amb la frase Viva Puigdemont. Aquesta popularitat coincidí amb l'estada de Carles Puigdemont a Alemanya, després que el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein decidís no extradir-lo a Espanya per rebel·lió.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Arnim, Achim von; Brentano, Clemens: Des Knaben Wunderhorn. Bd. 3. Heidelberg, 1808.» (en alemany). Deutsches Textarchiv. [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ Schlechter, Armin. «Des Knaben Wunderhorn» (en alemany). Universität Heidelberg. [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ Rölleke i Medek, 1993, p. 162.
- ↑ 4,0 4,1 «Butzenmann». A: Deutsches Wörterbuch von Jacob und Wilhelm Grimm. Leipzig 1854–1961: Hirzel, 1971.
- ↑ 5,0 5,1 Rodés, Juli «"Viva Puigdemont": per què s'ha fet viral una cançó infantil alemanya». 324, 13-04-2018 [Consulta: 14 abril 2018].
- ↑ Leander Petzoldt: Kleines Lexikon der Dämonen und Elementargeister (= Beck’sche Reihe. 427). Beck, München 1990, ISBN 3-406-34019-9
- ↑ Cooper, Brian. "Lexical reflections inspired by Slavonic *bogǔ: English bogey from a Slavonic root?" Transactions of the Philological Society, Volum 103, Número 1, Abril 2005, pp. 73–97(25)
- ↑ Wilhelm Grimm: Kinderglauben. A: Brüder Grimm: Kinder- und Haus-Märchen. Volum 2. Reimer, Berlin 1819, pàg. LXV (online a Wikisource). També a: Kleinere Schriften, Volum 1. Publicat per Gustav Hinrichs. Berlin 1881, pàgs. 399–404, aquí pàg. 402.
- ↑ Johannes Bolte, Georg Polívka: Anmerkungen zu den Kinder- und Hausmärchen der Brüder Grimm. Volums I-V. Leipzig: 1913–1932., Volum 1, pàg. 375 (online a Wikisource).
- ↑ Richard Beitl: Untersuchungen zur Mythologie des Kindes (1933). Publicat per Bernd Rieken i Michael Simon. Waxmann, Münster 2007, ISBN 978-3-8309-1809-7
Bibliografia
modifica- Rölleke, Heinz; Medek, Tilo (eds.). Das Volksliederbuch: über 300 Lieder, ihre Melodien und Geschichten (en alemany). Köln: Kiepenheuer & Witsch, 1993. ISBN 9783462022940.