Escapament
En els rellotges i en altres dispositius mecànics, el mecanisme d'escapament, o simplement escapament, és un dispositiu utilitzat per a regular el moviment rotacional dels pinyons i les busques, mitjançant el moviment oscil·latori d'un pèndol (o d'un volant).[1]
És la font del característic tic tac que produeixen els rellotges mecànics. A cada oscil·lació s'allibera una dent de la roda d'escapament i això fa que el mecanisme del rellotge es mogui a impulsos successius i a una velocitat mitjana constant (isocronisme del pèndol).[2]
L'escapament regula l'element que s'empra com a base de temps, usualment un pèndol o un volant compensador. L'energia rotacional s'obté d'un pes o d'un ressort enrotllat que fan girar l'engranatge primari. Sense l'escapament, el mecanisme complet perdria energia descontroladament. L'escapament, controlat pel moviment periòdic del pèndol o del volant, regula el moviment del conjunt, permetent l'escapament d'una quantitat fixa amb cada oscil·lació.
Terminologia
modifica| Anglès | Català | Castellà | Francès | Italià | Alemany |
|---|---|---|---|---|---|
| Verge and foliot | Agulla i esperit | Verge y foliot | Verge et foliot | Verge e foliot | Spindelhemmung |
| Anchor escapement | Escapament d'àncora (amb retrocés) | Escape de áncora[3] | Échappement à ancre[4] | Scappamento ad ancora | Hakenhemmung, Rückfallankerhemmung |
| Deadbeat escapement, Graham escapement | Escapament (d'àncora) de cop mort (sense retrocés) | Escape Graham | Échappement Graham | Scappamento di Graham | Grahamhemmung |
Des dels inicis del segle xviii els rellotges catalans fabricats artesanalment compartien una característica única al món: les dents eren simètriques, amb els costats rectes i formant un angle de seixanta graus (com en un triangle equilàter).[5][6][7][8]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ N. del E.: En realitat hi ha una realimentació d'energia cap a l'element oscil·latori, atès que aquest s'aniria amortint sinó agafés energia del pinyó, a cada cicle.
- ↑ «Escapament». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Manuel de Zerella y Ycoaga. Tratado general y matemático de reloxeria: que comprende el método de hacer reloxes de todas las clases ... : acompañado de los elementos necesarios para élla, como son Aritmética .... en la Imprenta Real, 1791, p. 88–.
- ↑ Ferdinand Berthoud. Histoire de la mesure du temps par les horloges. la République, 1802, p. 4–.
- ↑ JOSE DANIEL BARQUERO. ENCICLOPEDIA DEL RELOJ DE BOLSILLO: Historia, catalogación, mecánica y detalles de las mayores colecciones públicas, privadas y museos internacionales. Editorial AMAT, 16 desembre 2004, p. 86–. ISBN 978-84-9735-189-8.
- ↑ Luis Montañés. Relojes españoles. Editorial Prensa Española, 1968.
- ↑ Rosa M. Creixell; Teresa-M. Sala; Esteve Castañer Espaces intérieurs: la maison et l'art (XVIII-XXIè siècles). Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 27–. ISBN 978-84-475-3193-6.
- ↑ NAWCC Bulletin. National Association of Watch and Clock Collectors, Inc., 1998.
Enllaços externs
modifica