Escapament

(S'ha redirigit des de: Escapament (rellotge))

En els rellotges i en altres dispositius mecànics, el mecanisme d'escapament, o simplement escapament, és un dispositiu utilitzat per a regular el moviment rotacional dels pinyons i les busques, mitjançant el moviment oscil·latori d'un pèndol (o d'un volant).[1]

Un escapament de punt mort, usat en la major part dels rellotges de pèndol.

És la font del característic tic tac que produeixen els rellotges mecànics. A cada oscil·lació s'allibera una dent de la roda d'escapament i això fa que el mecanisme del rellotge es mogui a impulsos successius i a una velocitat mitjana constant (isocronisme del pèndol).[2]

L'escapament regula l'element que s'empra com a base de temps, usualment un pèndol o un volant compensador. L'energia rotacional s'obté d'un pes o d'un ressort enrotllat que fan girar l'engranatge primari. Sense l'escapament, el mecanisme complet perdria energia descontroladament. L'escapament, controlat pel moviment periòdic del pèndol o del volant, regula el moviment del conjunt, permetent l'escapament d'una quantitat fixa amb cada oscil·lació.

Terminologia

modifica
Anglès Català Castellà Francès Italià Alemany
Verge and foliot Agulla i esperit Verge y foliot Verge et foliot Verge e foliot Spindelhemmung
Anchor escapement Escapament d'àncora (amb retrocés) Escape de áncora[3] Échappement à ancre[4] Scappamento ad ancora Hakenhemmung, Rückfallankerhemmung
Deadbeat escapement, Graham escapement Escapament (d'àncora) de cop mort (sense retrocés) Escape Graham Échappement Graham Scappamento di Graham Grahamhemmung
 
Croquis d'un escapament català.

Des dels inicis del segle xviii els rellotges catalans fabricats artesanalment compartien una característica única al món: les dents eren simètriques, amb els costats rectes i formant un angle de seixanta graus (com en un triangle equilàter).[5][6][7][8]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. N. del E.: En realitat hi ha una realimentació d'energia cap a l'element oscil·latori, atès que aquest s'aniria amortint sinó agafés energia del pinyó, a cada cicle.
  2. «Escapament». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Manuel de Zerella y Ycoaga. Tratado general y matemático de reloxeria: que comprende el método de hacer reloxes de todas las clases ... : acompañado de los elementos necesarios para élla, como son Aritmética .... en la Imprenta Real, 1791, p. 88–. 
  4. Ferdinand Berthoud. Histoire de la mesure du temps par les horloges. la République, 1802, p. 4–. 
  5. JOSE DANIEL BARQUERO. ENCICLOPEDIA DEL RELOJ DE BOLSILLO: Historia, catalogación, mecánica y detalles de las mayores colecciones públicas, privadas y museos internacionales. Editorial AMAT, 16 desembre 2004, p. 86–. ISBN 978-84-9735-189-8. 
  6. Luis Montañés. Relojes españoles. Editorial Prensa Española, 1968. 
  7. Rosa M. Creixell; Teresa-M. Sala; Esteve Castañer Espaces intérieurs: la maison et l'art (XVIII-XXIè siècles). Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 27–. ISBN 978-84-475-3193-6. 
  8. NAWCC Bulletin. National Association of Watch and Clock Collectors, Inc., 1998. 

Enllaços externs

modifica