Escher Wyss & Cie
Escher, Wyss & Cie. fou una empresa industrial suïssa centrada en l'enginyeria mecànica i de turbines fins que va ser absorbida per Sulzer AG el 1969. La seu original de l'empresa es trobava a Zúric. A la primera meitat del segle xx va subministrar turbines a moltes centrals hidroelèctriques.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | negoci |
| Indústria | indústria mecànica |
| Història | |
| Creació | 1805, Zúric |
| Fundador | Hans Caspar Escher i Salomon von Wyss (en)  |
| Data de dissolució o abolició | 1969 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Inicis modifica
L'empresa Escher, Wyss & Cie. va ser fundada el 1805 per l'arquitecte Hans Caspar Escher i el banquer Salomon von Wyss a Zúric per a la fabricació de telers.[1] El 1860 van abandonar la seva construcció per centrar-se en l'enginyeria mecànica. Al final del segle xx, Escher Wyss va obtenir una gran reputació per a les seves novetats en l'energia de vapor i aigua, i amb el temps va ser el líder mundial en el camp de la hidràulica. En els seus tallers van construir les turbines més grans de l'època, les de la "Canadian Niagara Power Company" de 10.000 cavalls cadascuna.[1] Després de la Primera Guerra Mundial, la companyia es va centrar l'obertura de nous mercats per a les seves turbines i va convertir en un dels majors exportadors de productes industrials de Suïssa.
Subministrament a les centrals hidroelèctriques modifica
L'empresa va subministrar la majoria de les turbines per a les grans centrals hidroelèctriques del Pirineu construïdes fins al 1936. Per exemple el 1914 serví les quatre turbines Pelton per a la central hidroelèctrica de Capdella més una mes el 1917, i el 1919 tres turbines Pelton per a la Central hidroelèctrica de Molinos [2] (les dues promoguda per Energia Elèctrica de Catalunya), el 1914 quatre turbines Pelton per a la central de Seros [3] i les quatre unitats de turbina Francis doble per la central hidroelèctrica de Talarn [4] (les dues promogudes per Barcelona Traction), al llarg de 1920 i 1923 les turbines Francis per a la central de la Pobla de Segur [5] i la central del Congost [6] (promogudes per la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices), així com el 1918 les turbines Francis de la central de Seira [1] (promoguda per Catalana de Gas). Sovint l'empresa també subministrava les canonades forçades.
Les últimes turbines que l'empresa va subministrar a una central hidroelèctrica catalana foren dues unitats Pelton, les de la central hidroelèctrica reversible de Montamara, pertanyent al complex hidroelèctric de l'alta vall de Cardós, i que entraren en funcionament el 1974.[7]
Abandonament de la fabricació de turbines modifica
El 1931, durament afectada per la crisi econòmica mundial, un consorci de bancs es va fer càrrec de la majoria de la companyia per evitar un col·lapse de l'empresa. Malgrat tot, el 1935, el cantó i la ciutat van haver de mantenir la companyia viva durant dos anys mitjançant una garantia de treball amb una garantia de pèrdues simultània. Al mateix temps, es va canviar el nom a Escher Wyss AG. A finals dels anys seixanta malgrat el lideratge tecnològic, Escher Wyss va caure en una crisi de vendes a mesura que els competidors més barats arribaven al mercat, el boom global de la energia hidràulica va acabar i les màquines fabricades per Escher Wyss van resultar molt duradores i no calien reposicions.
En el període 1966-1969, Escher Wyss i les seves filials van ser preses pel grup industrial Sulzer, amb seu a Winterthur. El 1999, Sulzer va vendre per separat les diferents divisions de l'empresa. Actualment (2019) el que queda de la part hidràulica és a l'empresa Andritz Hydro GmbH, on les hélices de vaixells es continuen fabricant a la fàbrica de Ravensburg amb la marca Escher Wyss.[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cubero Guardiola, José Antonio. «La central hidroeléctrica de Seira (Huesca)» (HTML) (en castellà), setembre 2010. [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ Alayo Manubens, Joan Carles. «Una visión global de la hidroelectricidad en Cataluña» (pdf) (en castellà). Sant Cugat del Vallès: Universitat Politècnica de Catalunya, Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura¡. [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ Alayo, Joan Carles. Actes del I Simposi Elèctric Català. Marcombo Boixareu Editores, 1999 (Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat). ISBN 84-267-1182-0 [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ Hugenin, A. «Las grandes instalaciones de fuerza hidráulica de Tremp y Serós de la Barcelona Traction Light & Power Co.» (pdf) (en castellà). Técnica. Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona [Barcelona], número 38, febrer 1922, pàg. Pàgines 26-43 [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ Galí, Josep «Los grandes aprovechamientos hidráulicos de la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices» (pdf) (en castellà). Técnica. Associació d'enginyers industrials de Barcelona. [Barcelona], número 39, març 1922, pàgines 65-80 [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ «Impresiones de viaje. Las reservas hidráulicas del pirineo español» (pdf) (en castellà). ABC, 30-05-1923, pàgina 6 [Consulta: 28 desembre 2019].
- ↑ Sánchez Viniegra, 2016, p. 36.
- ↑ «Escher Wyss controllable pitch propellers». [Consulta: 2 novembre 2019].
Bibliografia modifica
- Sánchez Viniegra, Dionisio. Tavascan (en castellà). Lleida: Garsineu Edicions, 2016. ISBN 978-84-945275-9-3.