Escoles Velles
Les escoles de la Carrerada, més popularment conegudes com les escoles velles, i actualment l'edifici que alberga el CEIP Josep Maria Folch i Torres, és una escola de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) construïda l'any 1934. L'edifici és una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici escolar  | |||
| Construcció | 1934 (S.XX) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
| Altitud | 126 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) | |||
| Localització | Pg. de la Carrerada - rbla. Mestre Pere Pou. Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 27518 | |||
Edifici
modificaEl conjunt el formaven dos mòduls corresponents a dues escoles. Com que es va preveure una futura ampliació, varen construir-se en un extrem del solar deixant els laterals lliures per a una futura connexió. Als anys cinquanta va fer-se l'ampliació, però no es va respectar el sistema originari de mòduls idèntics. Les escoles varen construir-se seguint els principis del GATCPAC en quant a l'arquitectura escolar: espai i mobiliari proporcionat a les dimensions dels nens, bona orientació i fàcil connexió de les aules amb l'exterior, bona ventilació i màxima il·luminació.[1]
Les escoles velles és un edifici de planta baixa, de superfícies planes, amb grans finestrals que serveixen per organitzar els espais sempre a partir de la seva funcionalitat. Inicialment es componia de quatre classes de quaranta alumnes, amb els serveis corresponents. Cada classe comunica amb una terrassa descoberta. El corredor és el vestíbul i guarda-roba. Comunica amb l'exterior a través d'un porxo mitjançant una rampa d'accés. Els lavabos tenen ventilació transversal. A l'exterior, els murs plans i arrebossats responen al mateix interès funcional propi de l'estil racionalista de l'edifici. Les cobertes són de teula.[1] Als anys cinquanta es va fer una ampliació a la façana oest, sense respectar el sistema originari de cossos autònoms.[1]
-
Façana frontal de les escoles velles. -
Façana posterior de les escoles velles. -
Plànol general de les escoles velles.
Història
modificaL'edifici va ser projectat l'any 1933 pels arquitectes Josep Torres i Clavé i Josep Lluís Sert i López, membres del moviment arquitectònic GATCPAC. A l'agost de 1933 es van licitar les obres de l'escola, que seguirien les directrius del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat i serien construïdes per obrers del ram de la construcció de Palau-solità i Plegamans. La construcció de l'edifici va ser possible gràcies a les gestions del llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, que va aconseguir una entesa financera entre l'Ajuntament i la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. Si ve les classes van començar l'any escolar 1934-1935, la inauguració es produí l'abril de 1936 i a aquesta assistiren diverses autoritats, com Josep Maria del Sucre que anava en representació del president Lluís Companys i el conseller de cultura Ventura Gasol que no varen poder participar a l'esdeveniment. També varen assistir Pere Foix, secretari del conseller d'obres públiques, l'alcalde del municipi, Lluís Casajuana, i altres personalitats de la vila.
Aquestes escoles són fruit del govern de la Generalitat durant el període de la República, seguint els interessos de l'ensenyament primari que, a partir del 1931, desenvolupà unes noves tècniques educatives que podien satisfer els ideals democràtics del moment. Es promovia el laïcisme escolar i l'escola unificada front a la tradició de separar entre nens i nenes. Aquesta Escola Nacional, que a hores d'ara és coneguda com les "Escoles Nacionals Velles" de la Carrerada, foren no solament una innovació en el món de l'arquitectura, sinó també en el concepte d'entendre la pedagogia, a la vegada que donaven més capacitat a les aules i als espais d'esbarjo.[1]
Des de principis dels anys 30, a Catalunya i a la resta d'Europa es va anar desenvolupant un moviment atent a les demandes socials, facilitat per la proclamació de la II República Espanyola. Les condicions de vida havien de ser més favorables, això afectava els espais públics i privats. El GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de la Cultura Contemporània), fundat per Josep Lluís Sert al novembre de 1930, promovia una sèrie d'idees a tenir en compte als construir una escola: espai i mobiliari proporcionats a les dimensions del nen, bona orientació i fàcil connexió de les aules amb l'exterior, bona ventilació i màxima il·luminació. Les escoles de Palau van ser ideades com a "escola tipus", és a dir, pensada com a model a seguir en posteriors grups escolars,[1] i van ser les primeres d'aquest tipus al conjunt de l'Estat Espanyol.