Viquipèdia

Escriptura dels ossos oraculars

(S'ha redirigit des de: Escrit de l'os de l'oracle)

L'escriptura dels ossos oraculars (Xinès: 甲骨文) és el conjunt de caràcters xinesos antics que es troben incisos en els ossos oraculars. Es tracta d'ossos d'animals o plastrons de tortuga (part ventral de la closca) utilitzats en l'endevinació a la Xina durant l'edat del bronze.[a] S'utilitzaven majoritàriament per a les endevinacions piromàntiques de la casa reial de finals de la Dinastia Shang a la capital de Yin (l'actual Anyang, Província de Henan);[b] Els exemples conservats d'Anyang de l'escriptura dels ossos oraculars daten dels segles XIV - XI aC fins al 1200-1050 aC[1][2][3][4][5][6][7] Molt pocs escrits d'ossos oraculars daten dels inicis de la posterior Dinastia Zhou, perquè la piromància va caure en desgràcia i es va fer més comuna l'endevinació mitjançant Milfulles.[8]

Infotaula sistema d'escripturaEscriptura dels ossos oraculars
Tipusescriptura logogràfica, escriptura natural, escriptura de caixa única i sistema d'escriptura Modifica el valor a Wikidata
Llengüesxinès arcaic Modifica el valor a Wikidata
Creació1500 aC Modifica el valor a Wikidata
DescobridorWang Yirong (en) Tradueix () Modifica el valor a Wikidata

Els darrers escrits dels ossos oraculars de l'èpca Shang, juntament amb alguns caràcters de la mateixa època en un estil diferent gravats en bronzes, constitueixen el corpus significatiu més antic de l'escriptura xinesa, el qual és essencial per a l'estudi de l'etimologia xinesa, per tal com l'escriptura Shang és l'antecedent directe de l'escriptura xinesa moderna.[9] També és el membre conegut més antic i antecessor de la família d'escriptures xineses.

Nom modifica

El terme xinès per referir-se a aquest sistema d'escriptura és jiǎgǔwén (甲骨文 "escriptura de closca i os"). És una abreviació de guījiǎ shòugǔ wénzì (龜甲獸骨文字 "escriptura de closca de tortuga i os d'animal"), que va aparèixer als anys 1930 com a traducció del terme anglès "inscriptions upon bone and tortoise shell" (inscripcions sobre os i closca de tortuga) usat per primera vegada pel missioner americà Frank H. Chalfant (1862–1914) en el llibre Early Chinese Writing el 1906.[10][11] Inicialment, els autors xinesos utilitzaven diversos noms per referir-se a aquesta escriptura i a les inscripcions, que es basaven en el lloc d'on procedien (Yinxu), la finalitat (bǔ 卜 "endevinanar") o el mètode d'escriptura (qì 契 "gravar").[10]

Com que la majoria d'ossos oraculars daten de finals de la dinastia Shang, l'escriptura dels ossos oraculars és bàsicament una escriptura Shang.

Precursors modifica

És evident que l'escriptura Shang va experimentar un període de desenvolupament abans de l'escriptura dels ossos oraculars d'Anyang, donada la seva maduresa.[c] No obstant això, no s'ha descobert una quantitat significativa d'escriptura clarament identificable d'època anterior o dels inicis del període mitjà de la cultura Shang. Els pocs símbols neolítics trobats en ceràmica, jade o os en una varietat de jaciments culturals de la Xina són molt controvertits, i no hi ha consens que cap d'aquests estigui relacionats directament amb l'escriptura dels ossos oraculars Shang.[12]

Estil modifica

 
Escriptura dels ossos oraculars Shang: 虎 hǔ 'tigre'
 
Comparació entre l'escriptura de bronze Shang, escriptura dels ossos oraculars i escriptura xinesa regular
 
Escriptura dels ossos oraculars Shang: 目 mù 'ull'

L'escriptura dels ossos oraculars dels últims Shang té un caràcter pictogràfic, igual que el seu contemporani, l'escriptura xinesa de bronze dels Shang. Les inscripcions més primerenques dels ossos oraculars tenen un caràcter més pictogràfic que les de l'última època del període, (per tant hi va haver evolució durant un període d'uns 200 anys).[13] Si es compara l'escriptura dels ossos oraculars Shang amb l'escriptura dels inicis del període Zhou de l'Oest en bronzes, l'escriptura dels ossos oraculars està clarament simplificada en gran manera, i les formes arrodonides sovint es converteixen en rectilínies; es creu que és degut a la dificultat de gravar sobre les superfícies dures, òssies, en comparació amb la facilitat de fer-ho sobre l'argila humida dels motlles dels bronzes. L'estil més detallat i més pictòric dels gràfics de bronze es pensa que és més representatiu de la típica escriptura Shang (normalment com s'hauria produït en els llibres de bambú) que les formes d'escriptura dels ossos oraculars, i aquest estil típic ha continuat evolucionant cap a l'escriptura de període Zhou i després cap a l'escriptura de segell dels Qin al període Zhou tardà.

Se sap que els Shang també van escriure amb pinzell i tinta, ja que s'han trobat escrits en pinzell en algunes ceràmiques, petxines, ossos, jade i altres objectes de pedra, i hi ha proves que també van escriure sobre bambú (o sobre fusta)[d] de manera semblant als llibres que es van trobar de finals del període Zhou fins al Han, per tal com en una inscripció d'un os oracular s'hi ha trobat el caràcter d'un pinzell per escriure (聿 yù, que descriu una mà que aguanta un raspall d'escriptura)[e] i el d'un llibre de bambú (冊 cè, un llibre de llistons verticals prims amb la corda horitzontal que els lliga, com una persiana veneciana girada 90 graus).[14][15][16] Atès que la facilitat de l'escriptura amb un pinzell és encara més gran que la de l'escriptura amb un llapis sobre argila humida, se suposa que l'estil i l'estructura dels caràcters Shang en bambú van ser similars als dels bronzes, i també que la major part de l'escriptura es va fer amb pinzell en aquell tipus de llibres.[14][15] Un fet que també sustenta aquesta hipòtesi és la reorientació que van patir alguns caràcters, girant-los 90 graus perquè cabessin millor en llistons estrets i llargs; aquesta modificació s'hauria desenvolupat sobre llistons de bambú o de fusta dels llibres i aplicat després a l'escriptura dels ossos oraculars.[f] A més, l'escriptura dels caràcters en columnes verticals, de dalt a baix, és majoritàriament una contribució dels llibres de bambú a les inscripcions dels ossos oraculars.[17] En alguns casos, les línies s'escriuen de forma horitzontal, per tal de fer coincidir el text amb les esquerdes endevinatòries o les columnes de text giren 90 graus a la meitat del flux, però aquestes són excepcions al patró normal d'escriptura.[18][19] Les columnes verticals del text en escriptura xinesa són tradicionalment ordenades de dreta a esquerra; aquest patró es troba en les inscripcions de bronze de la dinastia Shang. L'escriptura dels ossos oraculars sovint està arranjada de manera que les columnes comencen a prop del mig de la closca o de l'os, i avança cap a la vora, de manera que els dos costats estan disposats com una imatge especular.[17]

Estructura i funció modifica

 
Diverses maneres d'escriure 寅, la 3a Branca Terrenal, en escriptura dels ossos oraculars

Malgrat la naturalesa pictogràfica de l'escriptura dels ossos oraculars, és un sistema d'escriptura plenament funcional i madur de la dinastia dels Shang, capaç de representar completament la llengua xinesa antiga i no només algunes classes de missatges.[20]  Aquest nivell de la maduresa clarament implica un període més primerenc de desenvolupament de com a mínim diversos centenars d'anys.[g] Des dels seus orígens com a presumptes pictogrames i senyals, per la dinastia Shang, la majoria dels gràfics ja estaven convencionalitzats d'una manera tan simplificada que el significat de molts pictogrames no és immediatament aparent.[21]  Comparant, per exemple, el tercer i el quart caràcter de la imatge de baix, sense una acurada investigació per comparar aquests a formes posteriors, probablement no se sabria que aquests representaven 豕 shĭ "porc" i 犬 quǎn "gos" respectivament. Segons les notes de Boltz (1994 & 2003 p. 31–33), la majoria dels caràcters dels ossos oraculars no es representen de manera realista per als qui no coneixen l'escriptura; tot i que en el seu origen fossin pictogràfics, ja no ho eren funcionalment. Boltz, en canvi els anomena zodiògrafs (p. 33), recordant-nos que funcionalment representen paraules, i només a través de les paraules representen conceptes, mentre per raons similars Qiu els anomena semantògrafs.

Cap a les darreries de l'escriptura dels ossos oraculars Shang, els caràcters ja havien evolucionat cap a una gran varietat de funcions no pictogràfiques, i incloïen tots els principals caràcters xinesos actuals. Els caràcters fonètics, compostos de préstecs semanticofonètics, i compostos associatius ja eren comuns. Una anàlisi estructural i funcional dels caràcters dels ossos oraculars indicava que el 23% eren pictogrames, el 2% indicatius simples, el 32% compostos associatius, l'11% préstecs fonètics, el 27% de compostos foneticosemàntics, i el 6% incert.[22]

Tot i que sigui un sistema d'escriptura plenament funcional, l'escriptura dels ossos oraculars no va ser plenament regular o estandarditzada. Al començament del període Zhou occidental, aquest tret s'havia esvaït, però en ambdós períodes, l'escriptura no era totalment estandarditzada; existeixen formes variants de caràcters (en les moltes maneres per escriure yín (寅) la 3a Branca Terrenal a la dreta), i la mida i orientació dels caràcters també és irregular. Quan un caràcter s'inverteix horitzontalment es refereix generalment a la mateixa paraula, i hi ha components addicionals que de vegades es presenten sense canviar el significat.[23] Aquestes irregularitats van persistir fins a l'estandardització de l'escriptura de segell durant la dinastia Qin .

Dels milers de caràcters trobats en tots els fragments d'os, la majoria no s'han pogut desxifrar. Un causa d'això pot ser perquè els components dels caràcters dels ossos oraculars poden diferir de caràcters més tardans, per exemple, el caràcter estàndard actual per a "tardor" (秋) apareix amb el component 禾 ("tronc d'una planta") i un segon component 火 ("foc"), mentre que en l'escriptura dels ossos oraculars el caràcter representava un insecte- una figura amb antenes - ja sigui un grill o una llagosta,[24] amb una variant que representa el foc   a sota d'aquesta figura. En aquest cas, el caràcter modern és una simplificació d'una variant arcaica 𪛁 (o 𥤚)[25] que és més propera a la forma de l'escriptura dels ossos de l'oracle, tot i que la figura de l'insecte es confon amb el caràcter semblant a "tortuga" (龜) i l'addició del component 禾. (Una altra simplificació més rara de 𪛁 és 龝, amb 龜 en lloc de 火).

Una altra motiu és que alguns caràcters només existeixen a l'escriptura dels ossos oraculars, ja que van deixar d'usar-se més tard (generalment substituïts per altres caràcters més nous). En aquests casos, es pot arribar a desxifrar el significat del caràcter mitjançant el context, si és disponible. Un bon exemple es mostra en la imatge de la galeria inferior, etiquetada com a "Escriptura dels ossos oraculars per Primavera". El caràcter superior esquerre d'aquesta imatge no té una correspondència xinesa moderna coneguda. Un dels caràcters més coneguts, tanmateix, es mostra directament sota d'aquest com un triangle rectangular isòsceles amb una línia que talla la part superior. Aquest   és el caràcter d'escriptura dels ossos oraculars per 王 wáng ("rei").

 
Escriptura dels ossos oraculars: (d'esquerra a dreta) 馬/马 mǎ "cavall", 虎 hǔ "tigre", 豕 shĭ "porc", 犬 quǎn "gos", 鼠 shǔ "rata i ratolí", 象 xiàng "elefant", 豸 zhì "bèsties de presa", 龜/龟 guī "tortuga", 爿 qiáng "taula baixa" (ara 床 chuáng), 為/为 wèi "dirigir" (ara "fer" o "per"), i 疾 jí "malaltia"

Ossos oraculars de la dinastia Zhou modifica

 
Còpia de mà d'una inscripció Zhou [26][27]

El nombre d'ossos oraculars amb inscripcions contemporànies del final de l'era Shang i el començament de l'era Zhou és relativament petit en comparació amb tot el corpus d'inscripcions Shang. Fins a 1977, només es coneixien unes quantes closques i objectes ossis amb inscripcions. Les inscripcions relacionades amb Zhou s'han desenterrat a partir la dècada de 1950, i amb fragments que contenien només un o dos caràcters. L'agost de 1977, es va descobrir un tresor amb molts de milers de peces en una zona estretament relacionada amb el cor de l'antiga Zhou. D'aquests, només dues o tres-centes peces tenien inscripcions.

Estudis modifica

 
Wang Yirong, investigador i polític xinès, fou el primer que va reconèixer les inscripcions dels ossos oraculars com a escriptura antiga.

Entre els investigadors xinesos importants que han fet contribucions significatives a l'estudi de l'escriptura dels ossos oraculars, destaquen especialment els següents:[28]

  • Wang Yirong reconeix els caràcters com l'antiga escriptura xinesa en 1899.
  • Liu E va recollir cinc mil fragments d'os d'oracle, va publicar el primer volum d'exemples i calcs el 1903, i va identificar correctament trenta-quatre caràcters.
  • Sun Yirang fou el primer investigador seriós d'ossos oraculars.
  • Luo Zhenyu va recollir més de 30.000 ossos oraculars i va publicar diversos volums, va identificar els noms del reis Shang, i per això va identificar els ossos d'oracle com a objectes del regnat Shang.
  • Wang Guowei va demostrar que el cicle commemoratiu dels reis Shang apareix a la llista Qian Registres del Gran Historiador dels reis de Sima.
  • Dǒng Zuòbīn (zh:董作賓, 1895–1963) va identificar els endevinadors i va establir una cronologia dels ossos oraculars, així com altres nombrosos criteris de datació.
  • Guo Moruo, editor del Heji, la col·lecció publicada més gran d'ossos d'oracle.
  • Ken-ichi Takashima, primer erudit que va tractar sistemàticament el llenguatge dels ossos oraculars des de la perspectiva de la lingüística moderna.

Codificació informàtica modifica

S'està preparant una proposta per incloure l'escriptura dels ossos oraculars a Unicode.[29] Els Codepoints a Unicode Plan 3 (el pla terciari ideogràfic) han estat assignats provisionalment.[30]

Mostres modifica

  •  
    Un os oracular (incomplet) amb una demanda d'endevinació del rei Shang sobre si hi hauria desgràcia en els propers deu dies
  •  
    Plastró de tortuga amb inscripcions endevinatòries datades del regnat de Wu Ding
  •  
    Escriptura d'oracle d'endevinació
  •  
    Inscripció oracular demanant sobre la pluja: "Avui, plourà?"
  •  
    Inscripció oracular demanant sobre la pluja (amb anotacions)
  •  
    Escriptura dels ossos oraculars per Primavera
  •  
    Escriptura dels ossos oraculars per Tardor
  •  
    Escriptura dels ossos oraculars per Hivern
  •  
    豕 shĭ Porc
  •  
    犬 quǎn Gos

Notes modifica

  1. ↑ Qiú 2000 p. 60 manifesta que uns quants eren escrits amb pinzell i tinta o cinabri.
  2. ↑ Unes quantes closques i ossos no tenen escrits d'endevinació, sinó de viatges de caça, escrits de sacrificis, guerres o altres esdeveniments (Xu Yahui. 許雅惠. 2002, p. 34.
  3. ↑ Per exemple, molts caràcters ja havien experimentat una àmplia simplificació i linealització; els processos d'extensió semàntica i préstec fonètic també havien funcionat clarament durant un cert període, d'alguns segles i potser més.
  4. ↑ No es conserva cap llibre de bambú anterior als Zhou, atès que els materials no són prou duradors com per arribar fins als nostres dies.
  5. ↑ La paraula moderna 筆 bĭ deriva d'una variant dialectal Qin (Baxter & Sagart 2014:42–43).
  6. ↑ La identificació d'aquests caràcters es basa en la consulta de Zhao Cheng (趙誠, 1988), Liu Xinglong (劉興隆, 1997), Wu, Teresa L. (1990), Keightley, David N. (1978 & 2000), i Qiu Xigui (2000)
  7. ↑ Boltz considera que l'escriptura xinesa es va inventar cap a la meitat del segon mil·lenni aC, més concretament, cap a l'any 1500 aC, a principis de Shang, i basant-se en les dades disponibles actualment, declara que intentar establir una data anterior a aquesta seria una especulació i un desig sense fonament. (1994 & 2003, p.39)

Referències modifica

Citacions
  1. ↑ "Oracle Bone Script" Arxivat 2014-03-05 a Wayback Machine..
  2. ↑ Qiu Xigui (裘錫圭 2000) Chinese Writing, p. 29.
  3. ↑ Xu Yahui, p. 4.
  4. ↑ William G. Boltz: "Early Chinese Writing", World Archaeology, Vol. 17, No. 3, Early Writing Systems (1986), pp. 420–36 (436):
  5. ↑ David N. Keightley: "Art, Ancestors, and the Origins of Writing in China", Representations, No. 56, Special Issue: The New Erudition (1996), pp. 68–95 (68):
  6. ↑ Keightley 1978 pp. xiii, 171–6; Boltz 1994 & 2003, p. 31; the dating of the end of the Shang is still a controversial topic.
  7. ↑ John DeFrancis: Visible Speech.
  8. ↑ Nylan, Michael (2001).
  9. ↑ Boltz (1994 & 2003), p.31
  10. ↑ 10,0 10,1 Wilkinson, 2015, p. 681.
  11. ↑ Chalfant, Frank H. Early Chinese Writing. Pittsburgh: Carnegie Institute, 1906, p. 30. 
  12. ↑ Qiu Xigui 裘錫圭 (2000).
  13. ↑ Qiu 2000, p.64
  14. ↑ 14,0 14,1 Qiu 2000, p.63
  15. ↑ 15,0 15,1 Xu Yahui, p.12
  16. ↑ Tal com fa notar Qiu 2000 p.62–3 l'apartat Duōshì de Shàngshū es refereix a l'ús d'aquests llibres pels Shang.
  17. ↑ 17,0 17,1 Keightley 1978, p.50
  18. ↑ Qiu 2000, p.67; Keightley 1978, p.50
  19. ↑ Keightley 1978, p.53
  20. ↑ Boltz (1994 & 2003), p.31; Qiu Xigui 2000, p.29
  21. ↑ Boltz (1994 & 2003), p.55
  22. ↑ Li Xiaoding (李孝定) 1968 p.95, citat a Woon 1987; Els percentatges no sumen 100% a causa dels arrodoniments.
  23. ↑ Zhao Cheng (1988)
  24. ↑ «秋 in Multi-function Chinese Character Database (漢語多功能字庫)».
  25. ↑ Shuowen Jiezi entry for 秋 (秌): 从禾，省聲。𪛁，籒文不省。
  26. ↑ p. 67, Liu Xiang et al.
  27. ↑ p. 327 Gao Ming, 中国古文字学通论, Beijing University Press, ISBN 7-301-02285-9
  28. ↑ Xu Yahui, p.16–19
  29. ↑ "L2/15-280: Request for comment on encoding Oracle Bone Script" (PDF).
  30. ↑ "Roadmap to the TIP".

Bibliografia modifica

  • Beckwith, Christopher I. Empires of the Silk Road: A History of Central Eurasia from the Bronze Age to the Present. Princeton University Press, 16 març 2009. ISBN 1400829941 [Consulta: 30 desembre 2014]. 
  • Boltz, William G. (1994; revised 2003). L'Origen i Desenvolupament Primerenc del Sistema d'Escriptura xinès. Sèrie Oriental americana, vol. 78. Societat Oriental americana, Haven Nova, Connecticut, EUA. ISBN 0-940490-18-8
  • Chen Zhaorong 陳昭容. (2003) Qinxi wenzi yanjiu: Cong hanzi-shi de jiaodu kaocha 秦系文字研究 ﹕从漢字史的角度考察 (Recerca en el Qin (Ch'dins) Llinatge d'Escriure: Un Examen de la Perspectiva de la Història d'Escriptura xinesa). Taipei: Academia Sinica, Institut d'Història i Monografia de Filologia. ISBN 957-671-995-X.
  • Gao Ming 高明 (1996). Zhongguo Guwenzi Xuetonglun 中国古文字学通论. Pequín: Pequín Premsa Universitària. ISBN 7-301-02285-9
  • Keightley, David N. (1978). Fonts de Shang Història: L'Oracle-Os Inscriptions de Porcellana d'Edat del Bronze. Universitari de Premsa de Califòrnia, Berkeley. Format gran hardcover, ISBN 0-520-02969-0 (fora d'empremta); Un 1985 ppbk 2a edició també impresa, ISBN 0-520-05455-5.
  • Keightley, David N. (2000). El Ancestral Paisatge: Temps, Espai, i Comunitat en Tardà Shang Xina (ca. 1200–1045 B.C.). Monografia de Recerca de la Xina 53, Institut d'Estudis asiàtics De l'est, Universitat de Berkeley – de Califòrnia. ISBN 1-55729-070-9, ppbk.
  • Liu Xiang 刘翔 Et al., (1989, 3a reimpressió 1996). Shang-zhou guwenzi duben 商周古文字读本 (Lector de Shang-Zhou Caràcters Antics). Yuwen Editors. ISBN 7-80006-238-4
  • Qiu Xigui Escriptura xinesa (2000). Traducció per Gilbert L. Mattos I Jerry Norman. Xina primerenca Sèrie de Monografia Especial Cap. 4. Berkeley: La Societat per l'Estudi de la Xina Primerenca i l'Institut d'Estudis asiàtics De l'est, Universitat de Califòrnia, Berkeley. ISBN 1-55729-071-7.
  • Thorp, Robert L. "La Data de Tomb 5 a Yinxu, Anyang: Un Article de Revisió," Artibus Asiae (Volum 43, Número 3, 1981): 239–246.
  • Wilkinson, Endymion. Chinese History: A New Manual. 4th. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Asia Center, 2015. ISBN 978-0-674-08846-7. 
  • Xu Yahui 許雅惠 (2002). Escriptura xinesa antiga, Os d'Oracle Inscriptions de les Ruïnes de Yin. Guia il·lustrada a l'Exposició Especial d'Os d'Oracle Inscriptions de l'Institut d'Història i Filologia, Academia Sinica. Traducció anglesa per Mark Caltonhill i Jeff Moser. Museu de Palau nacional, Taipei. Govt. Publ. No. 1009100250.
  • Zhao Cheng 趙誠 (1988). JiǎGǔwén Jiǎnmíng Cídiǎn – Bǔcí Fēnlèi Dúbĕn 甲骨文簡明詞典 – 卜辭分類讀本. Pequín: Zhōnghúa Shūjú, ISBN 7-101-00254-4/H•22 (xinès)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escriptura dels ossos oraculars
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escriptura_dels_ossos_oraculars&oldid=32855537»