Obre el menú principal

Església de Sant Josep Oriol (Barcelona)

L'Església de Sant Josep Oriol és un temple situat al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, al carrer de la Diputació, 145, entre els carrers d'Urgell i de Villarroel.

Infotaula d'edifici
Basílica de Sant Josep Oriol
Basílica de Sant Josep Oriol.jpg
Façana principal
Dades
Tipus església
Arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia
Creació 1915
Data de finalització 1930
Consagració 1931
Característiques
Estil arquitectònic classicisme
 41° 23′ 01″ N, 2° 09′ 28″ E / 41.383632°N,2.157872°E / 41.383632; 2.157872
Activitat
Categoria Basílica
Diòcesi arquebisbat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El projecte de l'església va ser anunciat l'any 1907 pel Cardenal Casañas, per erigir un temple dedicat a Josep Oriol, prevere que fou canonitzat l'any 1909. La construcció es va iniciar l'any 1915, amb projecte de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, i l'església es va inaugurar oficialment l'any 1926 malgrat que les obres del campanar del rellotge i de la façana no es van completar fins al 1930, amb finalització de Josep Maria Sagnier i Vidal. El 23 de març de 1931, festa de Sant Josep Oriol, va ser consagrada pel bisbe Manuel Irurita.[1][2]

El 15 de maig de 1936 va rebre el títol de Basílica menor, concedit pel Papa Pius XI.[1] Fou la cinquena de Barcelona que assolí aquest títol.[2]

L'església va ser incendiada el mes de juliol de 1936, i va ser reconstruïda un cop acabada la guerra civil espanyola. La reconstrucció del temple va ser lenta, tardant uns 12 anys. L'any 1965 s'hi van celebrar per primera vegada misses en català. L'any 1982 se'n van restaurar els campanars.[1]

L'edificiModifica

El temple consta de tres naus i creuer. La façana, amb dues torres bessones, és d'aspecte renaixentista. S'obre amb un triple portal d'arcs de mig punt i una galeria amb cinc obertures. Entre elles hi ha un fris de mosaic venecià, colorista, que commemora la canonització de Sant Josep Oriol i l'ofrena del temple, possiblement d'Enric Querol.[3]

Aquest temple representa una innovació estilística de la seva època, ja que en lloc d'utilitzar els estils medievalistes habituals llavors, com el neogòtic o el neoromànic, es basà en la tipologia basilical romana de naus separades per columnes amb arcs, posteriorment molt usat en la postguerra. En la decoració interior destaquen els mosaics, obra de Lluís Bru. A més de l'església, el conjunt incloïa un teatre i unes escoles.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 SÍNTESI CRONOLÒGICA de L'Església de Sant Josep Oriol
  2. 2,0 2,1 EXPLICACIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA (IV), FRA VALENTÍ SERRA, caputxí
  3. poblesdecatalunya.cat, Església de Sant Josep Oriol (Barcelona - Esquerra Baixa de l'Eixample - Barcelonès)
  4. Santi Barjau, Obra (1888-1931), en Sagnier. Arquitecte, Barcelona 1858-1931, p. 350.

Enllaços externsModifica