Manuel Irurita Almandoz

bisbe espanyol
(S'ha redirigit des de: Manuel Irurita)

Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876[1] - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936)[2] va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930. Persones de l'entorn del president Francesc Macià el consideraren com a gran enemic de Catalunya.[3]

Infotaula de personaManuel Irurita Almandoz

Al bisbe Irurita, escultura de Vicenç Navarro Romero al carrer del Bisbe, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 agost 1876 Modifica el valor a Wikidata
Larraintzar (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Montcada i Reixac (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Bisbe de Barcelona
13 març 1930 – 3 desembre 1936
← Josep Miralles i SbertGregorio Modrego Casaús →
Bisbe de Lleida
20 desembre 1926 – 13 març 1930
← Josep Miralles i SbertSalvi Huix i Miralpeix →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1927–), sacerdot catòlic (1901–), catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà29 de juliol de 1900
Consagració20 de desembre de 1926

Professà durant un temps en l'orde caputxí a Lecaroz, abandonant-lo més tard per tal d'exercir com a mestre. El 1898 va formar part de l'Orfeó Pamplonès i el 1899 va ser ordenat sacerdot després d'obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València.

Durant la Segona República, una campanya exigí la seva expulsió de Catalunya, tot i així, promogué la fundació de noves parròquies suburbials i d'obres d'assistència social, impulsà l'Obra d'Exercicis Parroquials i la Federació de Joves Cristians de Catalunya. L'any 1931 va consagrar l'església de Sant Josep Oriol. Quan va morir el president de la Generalitat Francesc Macià, el 25 de desembre de 1933, Irurita es va negar en un primer moment a enviar capellans a la vetlla i va ser l'arquebisbe Francesc Vidal i Barraquer qui l'obligà a canviar de posició.[3]

Al setembre de 1936, coincidint amb l'entrada dels anarquistes al govern de la Generalitat, la seu episcopal fou assaltada, i Irurita va haver de fugir.[4] Després d'amagar-se durant quatre mesos a casa d'un amic orfebre, Antoni Tort, el bisbe va ser detingut en un escorcoll, l'1 de desembre, i traslladat i tancat al monestir de Sant Elies, utilitzat aleshores com a txeca o presó.[4] Es creu que va ser afusellat al cementiri de Montcada i Reixac per la seva condició de sacerdot, el 3 de desembre de 1936, però és un episodi controvertit, ja que alguns testimonis afirmen haver-lo vist viu l'any 1939.[4] Les seves suposades despulles estan enterrades a la Catedral de Barcelona, a la capella del Sant Crist de Lepant.[5][6] La identificació de la seva dentadura, feta per l'odontòleg forense Joan Carol Montfort, ha permès comprovar-ne l'equivalència amb la declaració de dos dentistes que l'havien tractat quan era bisbe de Lleida.[7]

De tota manera és evident que la mateixa Església catòlica dubta de la veracitat del seu martiri, puix que a diferència de tots els altres bisbes, sacerdots i seglars que van ser assassinats durant la Guerra Civil, Irurita no ha estat beatificat; només ha estat proclamat servent de Déu, en incoar-se la causa d'investigació per a la seva beatificació.[8]

Segons el periodista i historiador Josep Maria Ràfols, el bisbe Irurita hauria passat per diverses presons en el decurs de la guerra civil. Després de diversos intents infructuosos d'intercanvi de presoners amb les autoritats franquistes, hauria estat assassinat entre el 30 de gener i el 2 de febrer de 1939 entre la Seu d'Urgell i Andorra, per dos militants del Sindicat de l'Alimentació.[9]

Referències modifica

  1. Un Seminario Mártir: notas biográficas e históricas: el Seminario Conciliar de Barcelona durante el período rojo (en castellà). Barcelona: Seminario Conciliar, 1940, p. 19. OCLC 807823122. 
  2. Un Seminario Mártir... (1940), p. 23
  3. 3,0 3,1 El Punt Avui, El bisbe Irurita es va negar a enviar capellans a la vetlla de Francesc Macià
  4. 4,0 4,1 4,2 La Vanguardia, 10 juny 2012, pàg 44, "El misteri Irurita continua"
  5. Vegeu l'apartat El misteri de la seva mort a l'article Memòria i consciència històrica d'en Salvador Sol
  6. L'arquebisbat de Barcelona dona llum verda a la polèmica beatificació del bisbe Manuel Irurita 3cat24.cat, 11 de setembre del 2006
  7. ODONTOLOGIA FORENSE EN LA IDENTIFICACIÓ DEL BISBE IRURITA". TREBALL INÈDIT DE DR. JOAN CAROL MONTFORT, Josep Maria USTRELL TORRENT
  8. [1]
  9. Safont Plumed, Joan «El misteri Irurita resolt: el bisbe de Barcelona va ser assassinat l'any 1939». ElNacional.cat, 22-03-2021 [Consulta: 23 març 2021].

Bibliografia modifica

 
Calle del Obispo Irurita, Mislata
  • Feliu, Ponç; Mir, Miquel. El misteri de l'assassinat del bisbe de Barcelona. Barcelona: Pòrtic, 2012. ISBN 978-84-9809-213-4. 
  • Casas Codinach, Sònia «L'afer Irurita, cas obert». Sàpiens [Barcelona], num. 104, juny 2011, p.28 – 35. ISSN: 1695-2014.
  • RÀFOLS, Josep Maria. La increïble història del bisbe Irurita. Barcelona: Base, 2021. ISBN 978-84-18434-37-2

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Irurita Almandoz