Ecolingüística: diferència entre les revisions

L''''ecolingüística''' o '''ecologia lingüística''' és una branca de la [[Lingüística general|lingüística teòrica]], apareguda entorn dels '90, centrada en la recerca del context social on apareixen immerses les llengües (les relacions desenvolupades per les comunitats lingüístiques) i el context ecològic en què s'insereixen aquestes societats.

 

 

«L'ecolingüística explora el paper del llenguatge en les interaccions vitals entre els éssers humans, altres espècies i el medi ambient. El primer objectiu és desenvolupar teories lingüístiques que vegin els humans no només com a part de la societat, sinó també com a part d'ecosistemes més amplis dels que la vida depèn. El segon objectiu és mostrar com es pot utilitzar la [[lingüística]] per abordar problemàtiques ecològiques clau, des del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat fins a una justícia ambiental.<ref>The International Ecolinguistics Association. http://ecolinguistics-association.org''. 2018-08-26.</ref>»

Les llengües són vehicles de comunicació irreemplaçables dels grups humans que les generen, i constitueixen el recurs fonamental de l’espècie per a adaptar-se al medi ambient en què viuen. A més, l’ecolingüística també estableix que les llengües del món han de considerar-se iguals en condició i mantenir-se lliures de jerarquies o dominació entre elles. Totes les llengües formen part del patrimoni humà, i cada llengua és una visió del món. Aquesta perspectiva ecolingüística comporta una visió dinàmica i sistèmica (o complexa) de la vida de les llengües

 

 

A més, l'ecologia lingüística també intenta oferir solucions i respostes útils, mitjançant la documentació i l'estudi de les llengües en perill d'extinció (les quals “moren” juntament amb els seus darrers parlants), i oferir suport i eines de comunicació per aquelles llengües amb risc de desaparèixer. Per tal d'evitar que, en un termini de cent anys, només romanguin unes poques llengües dominants.

[[Michael Halliday|Halliday]] proposà l'anàlisi del concepte «creixement econòmic», com a exemple del seu enfocament: «incomptables textos repeteixen diàriament arreu del món el mateix missatge: el creixement és positiu. Molt és millor poc, més és millor que menys, major és millor que menor, créixer és millor que minvar<ref>{{Ref-llibre|cognom=Halliday|nom=Michael A. K.|títol=New ways of analysing meaning: A challenge to applied linguistics|data=1990|editorial=Journal of Applied Linguistics}}</ref>». Reiteració que té conseqüències ambientals pernicioses. En una presentació a Salònica (1990) plantejà la relació llengua i medi ambient amb els següents interrogants: «¿En quina mesura estructures lingüístiques i idiosincràsia dels texts impliquen problemes ambientals? ¿Es poden mitigar els problemes ambientals advertint les diverses conceptualitzacions marcadament antropocèntriques de la llengua?<ref>{{Ref-llibre|cognom=Halliday|títol=New ways of meaning: the challenge to applied linguistics|data=1990|pàgines=175|nom=Michael}}</ref>»

 

 

Un altre aspecte de l'ecolingüística és l'estudi de la presència de coneixements ambientals tradicionals en les diverses llengües locals. El 1996, David Abram, en la seva publicació: ''The Spell of the Sensuous''. ''Perception and Language in a More-than-Human World. (L'encanteri dels sensuals. Percepció i llenguatge en un món no-antropocèntric)'', descrivia com l'atenció al medi ambient conformava al llenguatge de les cultures orals, ajudant els parlants a sintonitzar-se amb el seu entorn i a viure-hi de manera sostenible. Segons Abram, les cultures amb escriptura s'han anat desvinculant del món natural, fins al punt que "la nostra sintonització vital amb la terra es veu frustrada per la interferència, cada vegada més gran, dels mateixos signes lingüístics".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Abram|títol=The Spell of the Sensuous: Perception and Language in a More-than-Human World|data=1996|editorial=Pantheon Book|lloc=Nova York|pàgines=267|nom=David}}</ref> A mesura que les llengües dominants, com l'anglès, s'estenen per tot el món, es perd el coneixement ambiental incrustat en les cultures locals.

 

== Bibliografia ==

* Bastardas i Boada, Albert (1996) ''Ecologia De Les Llengues: Medi, Contactes I Dinàmica Sociolingüística'', Edicions Proa

* ''Idem'' (2002) ''Biological and linguistic diversity: Transdisciplinary explorations for a socioecology of languages'', A: ''Diverscité langues'' (Montréal) vol. II,