Teoria del color: diferència entre les revisions

 

L'any 1966 va concentrar grans avanços en les lleis del moviment i càlcul i  va ser llavors quan va realitzar el famós experiment dels prismes. Un experiment per poder estudiar la refracció de la llum que consistia en deixar entrar una quantitat convenient de llum en una habitació fosca per tal que aquests rajos de sol passessin per un prisma triangular i que es refractés els colors en la paret oposada. Aquests prismes eren uns instruments que s’utilitzaven fins llavors per crear il·lusions òptiques i com a forma d'entreteniment, Newton va aconseguir-los a la fira de [[Sturbridge]].<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom=Pimentel|nom=Juan|article=Teorías de la luz y el color en la época de las Luces. De Newton a Goethe|publicació=Arbor 191 (775)|url= http://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/2067|data=2015-10-30|pàgines=1-13}}</ref> Les seves nombroses proves i assajos d'aquest experiment queden recollides en un primer manuscrit titulat ''Of Colours'' (1666) i que  també inclouria, posteriorment, a la reconeguda carta a Oldenburg amb el títol ''A new theory about light and colours'' (1672) on desenvoluparia el seu descobriment en la forma de l'espectre que es generava a partir de la refracció de la llum a través del prisma triangular. Les teories existents d'aquell moment il·lustraven que la forma d'aquest espectre era circular, mentre que l'espectre observat per Newton era oblong.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Janiak|nom=Andrew|títol=“New Theory about Light and Colours”|url= https://www.cambridge.org/core/books/newton-philosophical-writings/new-theory-about-light-and-colours/5C5D23762FA64A202E8908E93AC6BA1B|llengua=anglès|data=2014|universitat=Cambridge University|lloc=Cambridge University Press.|pàgines=1-14}}</ref>

En un d'aquests experiments, va afegir un segon prisma sometent als rajos una segona refracció amb la qual va demostrar la inalterabilitat dels colors bàsics o primaris, un experiment que agafaria molta importància en el text de 1672 i posteriorment al seu extens tractat de 1704 amb el títol ''[[Opticks]]'', assentant així la teoria sobre la divisió de la llum blanca en rajos inalterables corresponents a colors simples i per tant la teoria del color, la qual mancava de bases quantitatives i experimentals fins llavors.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Newton|nom=Isaac|títol=Opticks or a Treatise of the Reflections, Refractions, Inflections, and Colours of Light|url= https://www.iaa.csic.es/~dani/ebooks/Optics/Opticks%20-%20scan%20from%20original%20manuscript%20-%20I.%20Newton.pdf|llengua=anglès|data=2010|pàgines=1-218|isbn=ISBN-10 1463721757}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref>

 

 

Goethe classifica els colors en fisiològics, físics i químics per tal de dividir-los d'una òptica fruit d'una disciplina de fenòmens objectius reduïts a principis matemàtics centrada en només els colors físics. Goethe investigava els colors i volia descriure les seves qualitats i la seva essència, quan i en quines condicions sorgien, com els veiem i com ens afecten.

Focalitza la importància en els colors fisiològics, els quals els genera l'ull humà a través de la retina que produeix efectes cromàtics i al tancar els ulls distingim flaixos de colors recent vistos. Per tant, considera l'ull com “fill de la llum afí al sol” i associa l'òrgan amb la principal font de lluminositat com a possibilitat de coneixement, idea que ens recorda a Plató. Plató reflexiona que els colors són pures sensacions subjectives, impossibles d'accedir mitjançant l'intel·lecte.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Txapartegui|nom=Ekai|títol=Platón sobre los colores|url= http://www.jstor.org/stable/43047448|llengua=castellà|data=2008|universitat=Universidad Nacional Autónoma de México|lloc=México|pàgines=6-8}}</ref> Segons Goethe, l'ésser humà és l'instrument més precís i manifesta el seu desacord en observar els objectes des d'un punt de vista científic i per tant s’oposava al què Newton entenia com a experiment. El poeta alemany va basar tota la seva teoria en l'home com a observador, fent-lo partícip de l'experiment. Tot acte d'observació és en sí un acte de teoria. Goethe creia que la percepció sensorial era important i que ens servia d'enllaç amb el món i ens aporta coneixement sobre aquest. Les seves investigacions es limitaven a la realitat que podem veure i sentir. Segons el mètode científic de Goethe: els colors s’han de descriure allí on els observem, per això insisteix que nosaltres mateixos som part de l'experiment.<ref name=:0/>

 

 

Newton havia deduït que els colors estaven continguts només en la llum. Però Goethe va veure a través del prisma que els colors només sorgien entre el límit entre llum i obscuritat. És el conjunt de la llum i la foscor, el què crea els colors. La llum és invisible i només es fa visible quan xoca amb la matèria. En la percepció de la realitat, espai i matèria són inseparables. El mateix passa amb la llum i la foscor, les quals formen una parella d'oposats. Goethe la va anomenar la polaritat de la llum i l'obscuritat. Aquest contrast va fascinar a Goethe i el va portar a l'estudi exhaustiu de la trobada entre llum i obscuritat i el naixement dels colors.<ref name=:1/>

Veiem que la polaritat de la llum i la foscor es transforma en la polaritat del color amb el blau i el groc. La llum és el punt de partida del groc i la foscor ho és del blau. Blau i groc formen la base de tots els altres colors del cercle cromàtic. Per tant, si els colors són gradacions del contacte de la llum amb la foscor: el groc és la primera variació i el blau és la darrera, la més propera a l'ombra. La intensificació del groc i el brau genera els seus derivats i per tant la resta de colors en la roda cromàtica.