Ducat de Bretanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Ducats; Afegida Categoria:Ducats de França usant HotCat
Cap resum de modificació
Línia 23:
El '''Ducat de Bretanya''' fou una organització política instaurada a [[Bretanya]] ([[bretó]] ''Dugaelez Breizh'') dos cops, una en el segle VI i l'altra en el segle X.
[[Fitxer:BlasonBRETAGNE.PNG|thumb|Escut del Ducat de Bretanya]]
 
== Primer Ducat de Bretanya (s. VI) ==
Durant aquest període els bretons organitzaren una mena de ducat semi-independent, sota supervisió dels [[Dinastia Merovíngia|monarques merovingis]]. [[Sant Gweltaz]] (493-570) va compondre ''De excidio Britanniae'' (La ruïna de Bretanya), on explica les causes de l'emigració massiva dels celtes i parla de les primeres organitzacions britàniques a l'Armòrica. [[Domnonea]] fou governada d'antuvi per un tal Riwal, oncle de [[Sant Tudal]]. Quan els seus successors, poc se sap que sigui realitat i no pas ficció, com el seu descendent Judaël i la seva esposa Prizel, que tingueren tres fills: Judicaël, Josse i Winok, que es repartiren el regne.
Linha 34 ⟶ 35:
Es creu que del 594 al 612 hi governaria [[Hoel III]], que va coincidir l'any 600 amb el nomenament de l'irlandès Similià com a bisbe de Naoned, alhora que [[Gradlon]] es proclamava rei de Cornualla (Kernev). Del 612 al 632 fou nomenat duc Salaun II, qui a la seva mort fou enterrat a la ciutat de Roazhon. Els seus successors, Judhael (del 632 al 638) i Alan II (del 638 fins potser el 690) es van veure eclipsats per la formació del gairebé mític Regne de Domnònia, que ocupava l'actual [[Bretanya]], [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]] i [[Devon]], i era relacionat amb totes les llegendes del cicle artúric (encara que sembla que Artur era anterior i potser era gal·lès). També alguns afirmen que la capital del regne, ''Condate'' (Roazhon), també era la capital d'[[Artur]].
 
A la mort d'Alan II el ducat es dividí en nombrosos comtats independents, que poc a poc anirien enfrontant-se entre ells i caurien sota la sobirania merovíngia, encara que d'antuvi els [[francs]] es contentarens'acontentaren només amb un vassallatge nominal. Alguns dels caps importants foren Cunobert (fl. 680), Bude II (fl. 700), Theodoric II (fl. 720), Ròmul (fl. 740), Daniel Redeye (fl. 760), Arecstan (fl. 780) i Morvan (mort el 795),
 
El 786 l'emperador franc [[Carlemany]] va establir una [[Marca de Bretanya]] als voltants de l'Armòrica (a l'actual Alta Bretanya, zona gallòfona), amb la qual assoliren autonomia dins el regne franc, però ja el 799 se sublevarien per a independitzar-se dels francs i fundarien l'efímer [[Regne de Bretanya]].