Bretanya en el segle XIX: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-el 3 d'octubre +el 3 d'octubre) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
L’any següent de l’execució de [[Jorg Cadoudal]], el 1805, es fundaria l’[[Académie Celtique]], dirigida per [[Jean-François-Marie Le Gonidec]] (1775-1838), autor el 1824 del ''Dictionnaire celto-bretonne'', el primer amb criteris científics i amb 10.000 mots, on intenta unificar el [[bretó]] basat en el dialecte de Leon; [[Jacques Cambry]] (1749-1809), antiquari i autor d’unes ''Monumentes celtiques'' (1805), i [[Jacques Le Brigant]] (1720-1804), erudit celtista i autor d’uns ''Élements de la langue des deltes gamerites ou bretons'' (1779) i Disertation ''sur le peuple celte nomené Brigantes'' (1762). I vers el 1830, la violació de la Carta per [[Carles X]] provocarà la creació d’una ''Ligue du Refus de l'impôt'' que invocava les llibertats bretones del Tractat de la Unió. El mateix [[Lluís Felip I de França]] farà publicar la ''Carta Constitucional'' del 1830 en [[bretó]] i en distribuirà 3.000 exemplars als municipis de la Baixa Bretanya. El 1829 s’obriria a [[Conquet|Konk-Leon]] ([[Finisterre]]), una fàbrica per tal d’extraure l’iode de les algues marines.
Alguns escriptors francesos, endemés, transmetien estereotips gens favorables als bretons. En la seva obra ''Quatre-vingt-treize'' (1874) [[Victor Hugo]] afirma que ''la Bretagne est una vieille rebelle'' i critica l’actitud bretona de suport a la revolta dels xuans. [[
== La persecució al bretó ==
| |||