Revisió del 01:35, 12 març 2013 modifica Jey (discussió \| contribucions) 59.261 edits →‎Biografia ← Edició anterior		Revisió del 13:27, 13 març 2013 modifica desfés Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.865 edits desambiguar Edició següent →
Línia 6: Fill d'un picapedrer, va néixer a Verona, on es va formar com pintor i ciutat de la qual pren el seu apel·latiu. El [[1556]] es va establir definitivament a [[Venècia]], on va desenvolupar el seu art, sent una de les figures destacades de l'[[escola veneciana]]. Des de [[1541]] va ser deixeble i ajudant del [[Verona\|veronès]] [[Antonio Badile]], amb la filla de la qual Elena va contreure matrimoni. El [[1555]] o [[1556]] rep a Venècia el seu primer encàrrec representatiu: la decoració de la sagristia i els sostres de l'església de Sant Sebastià. Allí crea un cicle de pintures amb perspectiva "sotto in ù". El [[1560]] viatja a [[Roma]] per a estudiar els sostres de la [[Capella Sixtina]] de [[Miquel Àngel]], la influència de la qual es deixa notar en les obres posteriors, com els frescos de la Vila Barbaro, a [[Maser]]. A principis dels anys 1570, la família Cuccina li va encarregar una sèrie de quadres de gran format sobre tema bíblic: ''La Verge i la família Cuccina, Adoración dels Reis, [[Les noces de Canà (Veronese)\|Noces de Canà]]'' i ''Camí del Calvari'', en els quals ~~Veronès~~Veronese representa un estil renovat, aprofundint en el color i incrementant-se el clarobscur. Els quatre es troben en la [[Galeria de Dresden]] i no ha de confondre's aquestes ''Noces de Canà'' amb la versió anterior que del mateix tema es guarda al [[Museu del Louvre]].<ref name="Sapiens">{{Citar publicació \| cognom= Armengol\| nom = Montse \| article = Miracle entre profans \| publicació = [[Sàpiens]] \| lloc = Barcelona \| exemplar = núm. 98 \|data = desembre 2010 \| pàgines = p. 22 \|issn = 1695-2014}}</ref> El [[1573]] va ser dut davant el tribunal de la [[Inquisició]], degut al fet que en els seus quadres els temes religiosos es representaven d'una manera profana. Línia 12: == Estil == Va aprendre dels grans [[Venècia\|venecians]], [[Tintoretto]] i [[Tiziano]], així com els pintors de [[~~Emilia~~Emília (regió)\|Emília]], com [[Parmigianino]]. Se'l considera creador, juntament amb Tiziano, d'un gust suntuós i colorista, que a Venècia es va perllongar fins al [[segle XVIII]]. Prefereix els grans formats. El seu estil es caracteritza pel [[luxe]], l'arquitectura clàssica que emmarca les seves escenes i el ric encara que suau colorit. Amic de [[Palladio]] i altres grans arquitectes de l'època, emmarca les seves escenes en àmplies arquitectures, tret que ho fa precursor del [[Pintura barroca\|barroc]]. En els seus quadres apareixen columnes, arcs i escalinates. El seu tractament del color s'anticipa a la [[pintura francesa]] del [[segle XIX]]. Prefereix els tons freds i clars: gris, plata, blaus i grocs. La seva temàtica és religiosa, però representa les escenes [[Bíblia\|bíbliques]] a la manera de les grans festes venecianes, reflectint així l'alegria de viure i l'esplendor de la república dels [[dux de Venècia]]. Els vestits són fastuosos i l'ambient, suntuós. Pobla les seves obres de multitud de personatges en grandiloquents arquitectures.

Paolo Veronese: diferència entre les revisions