|
|term_start= [[4 de gener]] de [[2006]]
|term_end= [[31 de març]] de [[2009]]
|predecessor= [[Ariel SharonXaron]]
|successor= [[BenjaminBinyamín Netanyahu]]
|order2=
|term_start2=
|successor3=
|birth_date= {{data naixement i edat|1945|9|30}}
|birth_place= [[BinjaminaBinyamina]], [[Israel]]
|dead= alive
|death_date=
|death_place=
|spouse= Aliza Olmert
|party= KadimaQadima
|vicepresident=
|profession= polític, graduat en [[psicologia]], [[filosofia]] e [[dret]]
}}
'''Ehud Olmert''' va néixer el [[30 de setembre]] del [[1945]] a prop de [[BinjaminaBinyamina]], [[Israel]]. Va ser el [[Primer Ministre d’Israel]] des de el gener del [[2006]] al març del [[2009]], succeït per [[BenjaminBinyamín Netanyahu]].
Essent el suplent del primer ministre, assumí el càrrec de primer ministre interí quan Ariel SharonXaron patí un segon infart cerebral, el gener del [[2006]]. El [[28 de març]] tingueren lloc les dissetenes eleccions per ala la [[KnessetKenésset]]. Kadima[[Qadima]] obtingué el major nombre de vots, aconseguint 29 escons. A principis d'abril, quan la formació de la coalició de govern encara estava en procés, Ariel SharonXaron fou declarat en estat d'''incapacitat permanent'' i Olmert passà a ser el primer ministre permanent.
==Personal==
Va néixer el [[30 de setembre]] del [[1945]] en un camp d'entrenament de membres dde l'[[Irgun]], l'organització armada [[sionista]] clandestina, per a la qual els seus pares (Bella i MordechaiMordekhay) feien contraban d'armes; passà els seus primers anys a BinjaminaBinyamina, poble situat al nord de Tel Aviv. Va servir breument com a oficial d'infanteria a l'exèrcit d'Israel, a la brigada Golani; el van ferir en servei, i fou temporalment alliberat per a ser sotmès a tractament. Per tal de completar les seves activitats militars serví com a corresponsal de ''BaMahaneba-Mahané'', un setmanari militar, abans de realitzar els seus estudis universitaris. És diplomat en psicologia, filosofia i dret per la [[Universitat Hebrea de Jerusalem]].
Durant la seva joventut milità a l'organització jovenívola [[BeitarBetar]], que va ser liderada pel seu pare, el qual, quan es desmembrà aquesta organització, passà a ser membre de la KnessetKenésset per [[Herut]], partit fundat pel líder d'Irgun, [[MenajemMenahem BeguinBeguín]]. Aquests antecedents van fer que la família d'Olmert es veiés exclosa de la societat en un país controlat pels sionistes socialistes del partit [[MapaiMappay]]; no obstant, aquesta situació canviaria durant la dècada dels 70, durant la qual Ehud Olmert arribà a tenir el seu propi negoci d'assessorament legal, amb prou èxit.
La dona d'Olmert s'anomena Aliza, i tenen dues filles i dos fills.
==Carrera política==
Olmert fou escollit per primer cop per ocupar un escó de la KnessetKenésset el 1973, als 28 anys, i fou reescollit set cops consecutius. Ha estat ministre sense cartera encarregat de les minories ([[1988]]-[[1990]]) i ministre de Sanitat ([[1990]]-[[1992]]). Entre el [[1981]] i el [[1988]] fou membre del Comitè per a la Seguretat i els Afers Exteriors. A més, ha representat el seu partit en els comitès parlamentaris d'Afers Exteriors, Defensa, Finances, Interior i Medi Ambient.
Va ser alcalde de Jerusalem entre el [[1993]] i el [[2003]]; durant aquest temps es dedicà a iniciar i desenvolupar diversos projectes importants per a la ciutat, com la millora de l'educació i el desenvolupament de la xarxa de carreteres. A més, va supervisà la posada en marxa de la nova xarxa de tramvies i invertí milions de [[shekelsxéquel]]s en els mitjans de transport urbà.
Obtingué un escó a la setzena legislatura de la KnessetKenésset, el gener del [[2003]]. Fou el cap de campanya del [[LikudLikkud]] durant les eleccions, i per tant l'encarregat de negociar posteriorment per tal de formar una coalició de govern. Després de les eleccions fou nomenat vice-primer ministre i ministre d'Indústria, Comerç i Treball. Entre el [[2003]] i el [[2004]] també exercí com a ministre de Comunicacions.
El [[7 d'agost]] [[2005]] assumí també la cartera de Finances en substitució de [[BenjaminBinyamín Netanyahu]], que havia dimitit com a protesta per l'aplicació del pla de retirada unilateral israelià de la franja de [[Gaza]]. Olmert, que anys enrere s'havia oposat a la retirada d'aquest territori (envaït durant la [[Guerra dels Sis Dies]] del [[1967]]), i que havia votat en contra dels acords de pau de [[Camp David]] del [[1978]], va reconèixer el seu error i donà la raó al difunt [[MenajemMenahem BeguinBeguín]], que era partidari del pla de retirada.
==Primer ministre i líder del KadimaQadima==
El [[4 de gener]] del [[2006]], Olmert assumí el càrrec de primer ministre d'Israel en funcions degut al greu vessament cerebral que patí SharonXaron. Les eleccions, que havien estat convocades per al [[28 de març]] gràcies a un acord entre SharonXaron i [[Amir Peretz]], tingueren lloc en aquesta data malgrat els esdeveniments.
Degut a les poques probabilitats que tenia SharonXaron de recuperar-se prou com per tornar al càrrec, Olmert fou vist de seguida com el seu successor natural i, per tant, com el candidat més probable per optar al càrrec de primer ministre pel KadimaQadima.
Durant els dies posteriors a l'hemorràgia de SharonXaron, Olmert es reuní amb [[SimonXimon Peres]] i altres partidaris de SharonXaron per tal de convèncer-los de què es quedessin al KadimaQadima i no tornessin al [[LikudLikkud]] o, en el cas de Peres, al [[Partit Laborista Israelià]]. Peres anuncià el seu suport a Olmert, així com [[TzipiTsippi Livni]], ministra de justícia, que és la segona persona més influent del partit.
El [[16 de gener]] del [[2006]], Olmert fou escollit líder en funcions del KadimaQadima i cap de llista per a les eleccions generals del [[28 de març]].
El [[24 de gener]] del [[2006]], en el seu primer discurs oficial des que assumí el càrrec, digué a la conferència de Herzliya[[Hertseliyya]] que recolzaria la creació d'un Estat Palestí, i que Israel hauria de desallotjar algunes zones de [[Cisjordània]] per a mantenir la majoria jueva.
El [[28 de març]], el partit d'Olmert aconseguí 29 escons a la KnessetKenésset, bastant per sota de les expectatives inicials. Malgrat això, el KadimaQadima és el partit majoritari a la cambra israeliana, i per tant la primera opció per a formar una coalició de govern. En el seu discurs de victòria, Olmert va prometre un Israel més just, més fort, més pròsper i en pau, respectant els drets de les minories i promocionant l'educació, la cultura i la ciència, i buscant un acord de pau definitiu amb els palestins; afirmà que Israel està disposat a obtenir la pau, però que els palestins han de ser també més flexibles. A més, advertí de què si els palestins, liderats per un govern de Hamas[[Hamàs]], s'entesten en no reconèixer l'Estat d'Israel, llavors Israel es farà responsable del seu propi destí, la qual cosa implicaria accions unilaterals. El futur govern depèn de la disposició d'altres partits per a cooperar amb el primer ministre electe.
Després d'un període de gairebé cent dies com a primer ministre interí (primer ministre en funcions), a principis d'abril, en ser declarat SharonXaron discapacitat permanent, Olmert fou nomenat primer ministre permanent.
Sota el govern d'Olmert, la política d'ambigüitat sobre la possessió per part d'Israel d'armament nuclear es manté intacta. Un resultat d'aquesta política és el continu arrest a Israel de [[MordechaiMordekhay Vanunu]], que passà divuit anys a la presó després de trencar els acords de confidencialitat i divulgar a una cadena de notícies britànica detalls sobre els ja sospitats projectes nuclears a Israel.
El [[4 de maig]], després d'haver aconseguit formar coalició amb el Partit Laborista, el partit ultraortodox [[ShasXas]] i el partit dels Jubilats (Gil), Olmert reassumeix el càrrec de Primer Ministre, junt amb tot el seu gabinet.
Des del [[conflicte líbano-israelià del 2006]], Olmert s'ha tornat molt impopular a Israel, i les enquestes d'intenció de vot han apuntat cap a una victòria per al cap del LikudLikkud [[BenjaminBinyamín Netanyahu]] si se celebressin eleccions en aquest moment. Segons la BBC, l'índex de suport d'Olmert del 22% que tenia a principis del 2006 fins a un 14%.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}
[[Fitxer:Ehud Olmert and George Bush 2.jpg|thumb|320px|right|Ehud Olmert i [[George W. Bush]], el [[23 de maig]] de [[2006]] a la [[Casa Blanca]].]]
==Ideologia política==
Un dels assumptes que més ha perjudicat la imatge d'Olmert entre molts dels militants del LikudLikkud ha estat el seu canvi d'opinió respecte a les concessions territorials.
Durant el segon mandat d'Ariel SharonXaron, Olmert fou viceprimer ministre i se'l considerava com la mà dreta de SharonXaron. Recolzà sense reserves la política del govern i fou el major aliat de SharonXaron durant el setembre del [[2005]], quan es portà a terme la retirada de Gaza. Quan SharonXaron anuncià la seva sortida del LikudLikkud i la formació d'un nou partit, KadimaQadima, Olmert fou un dels primers en seguir les seves passes.
{{Filera de successions
|títol=[[Primer Ministre d’Israel]]
|abans=[[Ariel SharonXaron]]
|després=[[BenjaminBinyamín Netanyahu]]
|anys=[[2006 ]]–[[ 2009]]}}
{{Finalitza taula}}
| 