Cípsel de Corint: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{text imprecís}} +{{text imprecís|data=abril de 2013}})
m Corregit: al menys -> almenys
Línia 1:
'''Cípsel de Corint''' (''Cypselus'') fill d’''[[Aeëtion]]'' i descendent de ''[[Caeneus]]'', companya de ''Peirothous''. [[Pausànies (historiador)|Pausànies]] {{text imprecís|data=abril de 2013}}diu que era descendent de [[Meles de Gonusa]] ([[Gonusa]] era una ciutat al costat de [[Sició]]). Suposadament la seva mare era descendent dels [[baquíades]], és a dir la noblesa [[dòrica]] de [[Corint]]. L'[[oracle de Delfos]] li va prometre al pare un fill. Els baquíades el volien eliminar pel seu origen i van tractar de matar aquest fill, Cípsel. Els assassins enviats es van apiadar pel somriure del infant i no el van matar; un segon intent va fracassar quant els assassins no van trobar al nen perquè la mare l'havia amagat a una cistella (κυψέλη), del que va derivar el seu nom.
 
Més tard Cípsel fou el campió de la democràcia contra la noblesa, i finalment, amb el suport del poble, derrocà als [[baquíades]] i va establir la seva tirania. Se'l va acusar de moltes malifetes però al menysalmenys en part foren probablement acusacions dels derrocats baquíades ja que el seu govern fou popular i pacífic i el mateix tirà es passejava entre els seus súbdits sense guàrdia. Consta que va acumular gran riquesa i va dedicar un capella (Capella dels corintis) a l'oracle de Delfos, amb una palmera de bronze, i a [[Olímpia]] va erigir una estàtua daurada de [[Zeus]] per fer la qual els corintis van haver de pagar una taxa bastant alta durant anys.
 
Va governar uns trenta anys vers 658 aC/655 aC fins a 628 aC/625 aC. A la seva mort el va succeir el seu fill [[Periandre de Corint]]. La famosa cistella de Cípsel fou descrita per Pausànies: un ancestre de Cípsel l'havia comprada i va romandre en mans dels seus descendents; era de fusta de cedre, vorí, i or, i adornada amb figures en relleu; més tard fou dedicada al [[temple d'Hera]] a Olímpia on la va veure Pausànies al [[segle II]].