Glicòlisi: diferència entre les revisions

La gliconeogènesi és la ruta anabòlica per la qual té lloc la síntesi de nova glucosa a partir de precursors no glucosídics (lactat, piruvat, glicerol i alguns aminoàcids). Té lloc principalment en el fetge i en menor mesura a l'escorça renal. Aquesta ruta metabòlica converteix el piruvat en glucosa. Els precursors no glícids de la glucosa, o bé es converteixen directament en piruvat o entren en la ruta com a intermediaris posteriors, com és el cas de l'[[oxalacetat]] o del fosfat de [[dihidroxiacetona]]. Els precursors no glícids principals són el lactat, els aminoàcids i el glicerol. El lactat, que es forma al múscul esquelètic actiu quan la velocitat de la glicòlisi excedeix la del metabolisme oxidatiu, es converteix en piruvat gràcies a l'enzim lactat-deshidrogenasa. Els aminoàcids, per la seva banda, que normalment provenen de les proteïnes de la dieta, durant el dejuni ho fan de la degradació de les proteïnes del múscul esquelètic. Finalment, el glicerol s'obté de la hidròlisi dels triacilglicerols dels [[adipòcit]]s. Malgrat la glicòlisi i la gluconeogènesi tenen certs enzims en comú, cada procés no éses pot considerar l'invers de l'altre. Concretament, el passos que són molt exergònics i irreversibles en la glicòlisi no es produeixen en la gluconeogènesis. Això sí, totes dues rutes es regulen recíprocament, de tal manera que la glicòlisi i la gluconeogènesi no es produeixen mai simultàniament en la mateixa cèl·lula d'una forma significativa.