Teoria quàntica de camps: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Model estàndard de física de partícules}}
m Corregit: coneguda com electrodin -> coneguda com a electrodin
Línia 2:
La '''teoria quàntica de camps''' (sovint abreujat '''TQC''' o '''QFT''' per ''Quantum Field Theory'') és l'aplicació de la [[mecànica quàntica]] al concepte físic de [[camp (Física)|camp]] (com per exemple el [[camp electromagnètic]]), així com a les interaccions dels camps amb la matèria. Els fonaments de la teoria es van desenvolupar entre el final dels anys 1920 i els anys 1950, especialment per [[Paul Dirac]], [[Vladimir Aleksandrovich Fock|Vladimir Fock]], [[Pascual Jordan]], [[Wolfgang Pauli]], [[Werner Heisenberg]], [[Hans Bethe]], [[Sin-Itiro Tomonaga]], [[Julian Schwinger]], [[Richard Feynman]] i [[Freeman Dyson]].
 
La teoria proporciona un marc teòric utilitzat àmpliament en física de partícules i en física de la matèria condensada. En particular, la teoria quàntica del camp electromagnètic, coneguda com a [[electrodinàmica quàntica]], fou el primer exemple de teoria quàntica de camps i és la teoria comprovada experimentalment amb major precisió de la física. Les teories quàntiques de camps no relativistes són necessàries en física de la matèria condensada (per exemple en la [[teoria BCS]] de la [[superconductivitat]]), mentre que les teories relativistes són indispensables en [[física de partícules]].
 
==Vegeu també==