Laristan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{millorar estructura}} +{{millorar estructura|data=abril de 2013}}) |
m Corregit: i conegut com Kutb-i Muh -> i conegut com a Kutb-i Muh |
||
Línia 19:
Durant el segle XIV els ''garmsirats'' del Fars van quedar dividit en dues formacions polítiques: el Bilad Lar i el Bilad Khundj-u-Bal (o Fal). Aquest darrer va tenir relacions amistoses amb el [[regne d'Ormuz]], mentre l'altre era el seu enemic i fins i tot va intentar conquerir Ormuz. Bilad Khundj-u-Bal tenia com a família més notable als ''rais'' Fali, més tard visirs a Ormuz (final del segle XV quan Khund havia entrat en decadència) i ho van restar fins al final del domini portuguès. Bilad Lar mancava de militars i intel·lectuals per l'emigració cap a l'[[Índia]], però una família de maliks li va assegurar una cohesió política interna. A la segona meitat del segle XV s'hi va formar una classe de notables cultivats. Al segle XV es troben a Lar monedes [[muzaffarides]] i [[timúrides]].
A causa de terratrèmols (especialment el de [[1440]] combinat amb inundacions), els canvis d'aliances, la ruïna de Karzin (en la ruta Khundj-Xiraz). el desenvolupament com a centre religiós de Djahrum abans del 1500, i la fundació d'una comunitat de dervixos a Ikhwanabad (després Kutabad) en un encreuament de les rutes de Xiraz-Fasa-Lar, dirigida per Kutb al-Din Muhammad ibn Muhyi al-Din Kushknari conegut com a Kutb-i Muhyi, van afavorir al eix Ormuz-Lar-Djahrum-Xiraz. En els ''garmsirats'' del [[Fars]] només els ''rais'' Fali de Fal van conservar influència al golf on tenien Shilaw. Els prínceps de Lar van aprofitar la seva posició d'etapa de la ruta comercial per estendre la seva autoritat al litoral i a les valls intermèdies. Lar i Ormuz vivien del comerç amb l'Índia i es complementaven però el conflicte era inevitable i va esclatar el [[1498]]/[[1499]] quan el príncep de Lar va intentar afavorir una revolta beduïna a [[Djulfar]] contra Ormuz. Abu Bakr Lari va fer una expedició contra l'illa Djarun però fou rebutjat per Khʷadja Ata, un ''[[ghulam]]'' de Salghur Shah d'Ormuz. Un temps després, al morir Salghur Shah ([[1505]]) els laris van tornar a intervenir en els afers d'Ormuz tornant a atacar l'illa de Djarun. Però el nou governant d'Ormuz, Khʷadja Ata, hi va posar fi suprimint al rei infant nascut de Salghur Shah i d'una princesa de Lar. Però els prínceps de Lar van seguir estenent-se per la costa; els seus vassalls, els emirs d'Ilud, van fer pressió sobre el Lashtan, el rere país de l'illa de [[Kishm]] a Naband.; un emir es va apoderar del Lahstan el [[1546]]. Tot i el establiment del poder dels [[safàvides]] tot el segle XVI Lar i Ormuz van seguir sent concurrents.
Al segle XVI, amb l'arribada dels portuguesos (després del [[1507]]) els mercaders i mercenaris laris van emigrar de manera massiva al [[Dècan]]. En aquest temps la moneda local de plata, el ''lari'' o ''larin'', corria per tot l'[[oceà Índic]]. Els arcs fabricats a Lar eren famosos arreu i eren exportats a Índia i a Iraq. Després de Fal (amb ''[[lakab]]'' Dar al-Fasa, "Llar de la Puressa") i Khundj (Dar al-Awliya, "Llar dels Sants") arribava el torn a Lar que va rebre el ''lakab'' de Dar al-Madalat ("Llar de l'Equitat").
| |||