Evaporació: diferència entre les revisions

De forma normal, les molècules en un vas d'aigua no tenen prou energia calorífica per escapar del líquid. Amb prou calor, el líquid es tornaria vapor ràpidament (Veure [[punt d’ebullició]]). Quan les molècules col·lisionen, transfereixen energia a cada altra molècula en diferent intensitat, basat en com col·lisionen. A vegades la transferència esés tant en un sol sentit per a una molècula propera a la superfície que acaba tenint prou energia per escapar del líquid (evapora).

Perquè les [[molècules]] d'un líquid s'evaporin, han de trobar-se a prop de la superfície, estar-se movent en la direcció adequada, i tenir la suficient energia cinètica per superar les forces intermoleculars de la fase liquida.<ref name="Silberberg">{{ref-llibre |nom=Martin A. |cognom=Silberberg |títol=Chemistry |edició=4th edition |pàgines=431–434 |editorial=McGraw-Hill |lloc=New York |any=2006 |isbn=0-07-296439-1}}</ref> Quan poques molècules compleixen aquests requisits, la ràtio de d'evaporació és petita. Com que l'energia cinètica d'una molècula esés proporcional a la seva temperatura, la evaporació esés més rapida a temperatures superiors. QuanQuant mesmés ràpidament s'escapen les molècules, les molècules restants tenen una energia cinètica mitjana inferior, i la temperatura del líquid decreix. Aquest fenomen s'anomena [[refredament evaporatiu]]. Per això el cos es refreda evaporant [[suor]]. L'evaporació tendeix també a ser mesmés ràpida amb majors fluxos gasosos sobre la interfície líquid gas, i amb líquids amb una major pressió de vapor. Tres parts clau per evaporar són ella calor, la pressió atmosfèrica (determina la humitat relativa) i el moviment delde l'aire.

A nivell molecular, no hi ha un lligament estricte entre el l'estat líquid i el l'estat vapor. En comptes de d'això, hi ha la Capa de Knudsen, on la fase no està determinada. Perque aquesta capa només esés d'unes poques molècules de gruix, a nivell macroscòpic es veu una clara interfase.

Els líquids que no s'evaporen visiblement a una temperatura donada per a un gas donat (ex: el l'oli de cuina a la temperatura de 25 ºC) tenen molècules que no tendeixen a transferir energia a les altres seguint un patró.

Si l'evaporació té lloc en una zona tancada les molècules que escapen s'acumulen com a vapor per sobre del líquid. Varies deDiversos d'aquestes molècules retornen al líquid, sent mesmés freqüents els retorns quancom més alta esés la densitat i la pressió del vapor.

Quan el procés de d'escapament i retorn arriba a un equilibri.<ref name="Silberberg" /> El vapor es diu que ha "saturat", i ja no varia la [[pressió de vapor]] ni la densitat.

Per a un sistema que consisteix amb un vapor i un líquid purs, el estat de d'equilibri estaestà directament relacionat amb la pressió de vapor de la substancia,substància com ens dóna la relació de [[Clausius-Claperyon]]

ΔH_vap és la l'entalpia de vaporització i R és la constant universal dels gasos.

En el procés de d'evaporar, l'[[entalpia]] de líquid sotmès a l'evaporació disminueix en una quantitat específica anomenada [[calor latent]] del [[líquid]], un fet degut a la pèrdua d'[[energia cinètica]]. En els líquids purs (no en el cas de les [[Solució química|solucions]]), aquesta transferència d'energia es produeix de manera isotèrmica, és a dir, sense variació de la temperatura.

A diferència del fenomen de l'ebullició, que es produeix a temperatures característiques per a cada tipus de substància, a una [[pressió]] fixa, i involucra tota la massa del líquid, l'evaporació es produeix a qualsevol temperatura, i només afecta a la superfície del líquid.

'''Concentració de la substància que s'evapora ala l' aire'''