Banu Xayban: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Corregit: ncursions fins Armènia; e -> ncursions fins a Armènia; e |
||
Línia 3:
Un dels grups de la tribu es va establir a [[Egipte]] i va donar nombrosos grans poetes. La part principal va restar a la part occidental de [[Mesopotàmia]] des de el [[golf Pèrsic]] a la [[Djazira]], estenent-se al nord vers el [[Diyar Bakr]] i [[Diyar Rabia]], i fins [[Armènia]] i [[Azerbaidjan]]. Petits grups van anar al [[Khurasan]].
Un cap tribal, Shahib ibn Yazid ibn Nuaym al-Shaybani va defensar les doctrines [[kharigites]] i va dirigir una revolta dels àrabs de Diyar Bakr i Diyar Rabia, atacant [[Kufa]], però el 697 es va ofegar quan fugia de les tropes omeies dirigides pel general [[al-Hajjaj ibn Yússuf]]. Un membre de la tribu, Abu Dawud Khalid ibn Ibrahim al-Dhuli al-Shaybani, fou un dels lloctinents d'[[Abu Muslim]] (meitat del segle VIII). Al-Dahhak ibn Kays al-Shaybani va dirigir també un moviment kharigita el 745 a la regió de Kufa, però fou derrotat i mort el 746. Maan ibn Zaya al-Shaybani que li va donar suport, va aconseguir el perdó lluitant pel califa abbàssida [[al-Mansur]] contra els rebels [[rawandiyya]], i va morir en lluita contra els kharigites. Un mawla de la tribu, Isa, es va revoltar amb 50 homes contra al-Mansur que va enviar contra ell a Ziyad ibn Mushkan un mawla dels Banu Mazin, que el va matar amb els seus companys. Yazid ibn Mazyad (mort el 801) fou governador de l'Azerbaidjan i va combatre contra els khurramites a Armènia; sota el califa al-Hadi va lluitar contra la revolta iraniana al Tabaristan de Wandad-Hurmuzden i en temps d'Harun al-Rashid va combatre i matar al també Banu Shayban kharigita Al-Walid ibn Tarif al-Shari (795); també va lluitar contra els khàzars que feien incursions fins a Armènia; el seu germà Ahmad ibn Mazyad al-Shaybani, dels banu Shayban del Diyar Rabia, fou general d'al-Mamun en la guerra contra al-Amin, quan va marxar en el seu ajut al front d'un contingent de 20.000 àrabs. El 812/813 Khalid ibn Yazid, fill del governador de l'Azerbaidjan, fou enviat per al-Mamun a Egipte amb un contingent de rabiïtes contra Ubayd Allah ibn al-Sari; el seu germà Abd Allah ibn Yazid, va fer una expedició (831/832) a la regió de la Gharbiyya a Egipte.
[[Isa ben Shaikh ben al-Salil|Isa ibn al-Shaykh ibn al-Salil Abu Musa al-Dhuli al-Shaybani]] apareix esmentat per primer cop el 848, sent prefecte de Ramla a Palestina el 865, governant després Damasc i finalment d'Armènia on va restar fins a la seva mort el 882/883. El seu fill [[Ahmed ben Isa ben Shaikh|Ahmad ibn Isa]] el va succeir i va dominar el Diyar Bakr, Taron i l'Arzanene (Arzan); va combatre en nom del califa als membres de la seva pròpia tribu que eren kharigites a la Djazira i a Mossul. Va morir el 898 i el va succeir el seu fill [[Muhammad ben Ahmed ben Isa|Muhammad ibn Ahmad]]; el 899 el califa va decidir recuperar el control del Diyar Bakr i va enviar una expedició que va dirigir personalment acompanyat del seu fill el futur al-Muktafi; Amida fou assetjada de l'abril al juny del 899. Finalment l'emir va demanar l'aman que fou concedit i fou enviat en residència a un palau de Bagdad. Fou el darrer membre de la dinastia xaibànida que va tenir poder; fou un poeta notable. Vegeu [[Xaibànides]] i les biografies dels tres emirs per un relat més detallat.
| |||