Alaska: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: (conegut com "Terratrèm -> (conegut com a "Terratrèm
mCap resum de modificació
Línia 31:
|web = http://www.state.ak.us
}}
'''Alaska''' és un estat dels [[Estats Units d'Amèrica]], el 49è admès a la Unió. És situat al nord-oest del continent [[Amèrica|americà]], separat de la resta dels 48 estats per [[Canadà]] (l'altre estat aïllat essent [[Hawaii]]). Fa frontera amb el territori canadenc del [[Yukon]] a l'est i amb la [[Colúmbia Britànica]] al sud-est. Fou una possessió de l'[[Imperi Rus]] fins elal [[1867]], any en què fou [[Compra d'Alaska|comprada]] per set milions de [[dòlar]]s.
 
== Història ==
Línia 40:
 
[[Fitxer:Vitus Bering.jpg|thumb|left|160px|Vitus Bering]]
La majoria de la història documentada d'Alaska prové de la colonització europea, començant pel navegant danès al servei de l'Armada Russa, [[Vitus Bering]], que va arribar Alaska a bord del ''Sant Pere'' en el transcurs de la Segona expedició a [[Kamtxatka]]. No obstant això, el primer europeu que va arribar a les costes de la regió va ser el rus [[Aleksei Txírikov]], que navegava en l'expedició de Bering al comandament del ''Sant Pau'', quan va arribar el 15 de juliol del 1741 al lloc on avui es troba la ciutat de Sitka. La Companyia rusoamericana aviat va començar la colonització de la costa, i en els anys 1790 ja hi havia assentaments a la regió. La principal activitat a la zona era la caça de llúdrigues, encara que la colònia no va ser mai rendible a causa de l'elevat cost dels vaixells necessaris. Encara que en principi el contacte amb els nadius va ser cordial, aviat es van produir trobades violents,violentes que unides a les malalties transmeses pels europeus, van exterminar quatre cinquenes parts de la població nativa. El primer assentament permanent per part de Rússia es va establir el [[1784]], quan [[Grigori Ivànovitx Xelikhov]] va fundar una colònia a l'illa de Kodiak, a la badia de ''Three Saints Bay''. El [[1790]], Shelikhov llogava els drets de caça a Alexander Baranov, que va traslladar la colònia a l'actual ciutat de Kodiak, tot i que veient la possible arribada d'exploradors i caçadors europeus, va traslladar la capital a ''Nou Arcàngel'', que amb el temps seria la ciutat de Sitka. El 24 de setembre del [[1794]] van arribar a l'Illa Kodiak vuit monjos ortodoxos, dirigits per l'arximandrita Ioasef. La seva missió era evangelitzar els indígenes i expandir el cristianisme ortodox, religió oficial a Rússia.
 
[[Fitxer:Spanish contact in BC and Alaska.jpg|thumb|170px|right|Zones explorades per Espanya]]
Línia 65:
|
Segons el cens dels EUA del 2000, el 60,7 % de la població era blanca anglosaxona, el 3,5 % era [[afroamericà|afroamericana]], el 4,1 % eren hispans i hi havia 126.373 amerindis (20,15 % de la població). Per tribus, hi havia 47.761 [[inuit]], repartits entre yupik (22.671), inupiat (17.046) i altres grups; la resta són atabascans d'Alaska (14.546), [[tlingit]] (10.518), [[aleut]]s (10.341) [[haida]] (2.005), [[tsimshian]] (1.958), [[eyaks]] (334), [[cherokees]] (3.213) i altres tribus.
QuanQuant a les llengüs més parlades a l'estat, aquestes sonsón, segons el cens del 2000, l'[[anglès]] (496.982 parlants, 85,72 %), llengües autòctones (30.121 parlants, 5,2 %, dels quals 15.450 llengües [[inuit]], 300 [[aleut]], 500 [[tlingit]], 15 [[haida]], 75 [[tsimshian]], 300 [[Gwich'in]], 300 koyukon, 75 [[dena'ina]], 80 ahtna), [[castellà]] (16.674 parlants ,2,88 %), [[tagàlog]] (8.934 parlants, 1,54 %), coreà (4.369 parlants, 0,75 %), alemany (3.572 parlants, 0,62 %), [[rus]] (2.952 parlants, 0,51 %), parles del Pacífic (2.591 parlants, 0,45 %), [[francès]] (2.197 parlants, 0,31 %), japonès (1.392 parlants, 0,24 %), xinès (1.295 parlants, 0,22 %), laosià (1.137 parlants, 0,20 %), vietnamita (756 parlants), i thai (742 parlants).
 
=== Religió ===
Línia 96:
L'estat d'Alaska no està dividit en [[comtats (Estats Units)|comtats]] com els altres restants [[estats dels Estats Units|estats]], a excepció de [[Louisiana]] que es divideix en [[Llista de parròquies de Louisiana|parròquies]], sinó que es divideix en "[[Llista de boroughs i àrees censals d'Alaska|boroughs organitzats]]". La majoria de les ciutats més poblades d'Alaska formen part d'algun dels setze boroughs organitzats, i que funcionen de manera similar als comtats dels altres estats. No obstant això, a diferència del que passa en els altres estats, els boroughs organitzats no cobreixen la totalitat de la superfície d'Alaska i la resta de l'estat és conegut com el [[borough no organitzat]].<ref>{{citar web |url=http://www.commerce.state.ak.us/dca/lbc/boroughstudy/study_materials.htm |títol=Legislative Directive for unorganized Borough review |consulta=11/12/2011 |obra= |editor=Estat d'Alaska |data= |llengua=anglès }}</ref>
 
Per completar el [[Cens dels Estats Units del 1970|cens de 1970]], l'[[Oficina del Cens dels Estats Units]], en cooperació amb l'estat d'Alaska, va dividir la gran porció anomenada ''borough'' no organitzat en un total d'onze [[Llista de boroughs i àrees censals d'Alaska|àrees censals]], cadascuna d'elles corresponia a un districte electoral. No obstant això, ditesaquestes àrees van ser definides únicament amb finalitats d'anàlisi estadísticestadística i no tenen representació administrativa pròpia. L'Oficina del Cens tracta als boroughs organitzats i les àrees censals de manera equivalent al nivell dels comtats dels altres estats.
 
Algunes zones del ''borough'' no organitzat reben certs serveis públics directament del govern de l'estat d'Alaska, generalment estan relacionats amb les forces de la llei i finançament per a educació.
A Alaska hi ha cinc ciutats-borough consolidades, que són similars a les ciutat-comtat consolidades dels altres estats. Són les ciutats i boroughs de [[Juneau]], [[Haines (Alaska)|Haines]], [[Sitka]], [[Yakutat]], així com la ciutat més gran de l'estat, [[Anchorage]]. Encara que el seu nom legal és el de Municipalitat de d'Anchorage.
 
== Art i cultura ==