|
El [[1933]] es va divulgar als Estats Units un document anomenat [[Manifest Humanista]]<ref>[http://www.americanhumanist.org/about/manifesto1.html Manifest Humanista]</ref> , subscrit per un ampli col·lectiu de científics i intel·lectuals, entre ells diversos líders unitaris, que va significar l'inici d'una nova manera d'entendre la religió de tipus naturalista, en què conceptes com Déu o la vida després de la mort biològica deixaven de considerar-se centrals. Segons els humanistes, la religió havia de deixar d'especular sobre realitats metafísiques i concentrar-se exclusivament en la transformació del món i la millora moral de l'ésser humà. L'humanisme va tenir un impacte notable en les esglésies unitàries de l'àmbit anglosaxó, arribant fins i tot a ser el corrent majoritari a l'Unitarisme nord-americà.
Des de mitjans del [[segle XX]], certs grups unitaris nord-americans anaven deixant de ser esglésies exclusivament cristianes o protestants per convertir-se progressivament en una església oberta sense credo i cada vegada més multiconfessional, que des de 1961 s'anomena [[Unitarisme universalista]], ja que en aquesta data els unitaris nord-americans més liberals es van fusionar amb l' [[Universalisme (església)|Església Universalista d'Amèrica]] per fundar l'[[Associació Unitària Universalista]], la seu central es troba a Boston. En les últimes dècades, aquesta tendència s'ha incrementat amb l'existència a les Esglésies Unitàries anglosaxones de persones que, a més de com unitaris universalistes, es defineixen també com a jueus, budistes, neopagans o d'altres religions.
El 1995 es va constituir el [[Consell Internacional de Unitaris i Universalistes]] (ICUU)<ref>[http://www.icuu.net Consell Internacional de Unitaris i Universalistes]</ref> per coordinar les diverses Esglésies i associacions Unitàries Universalistes del món. Actualment es calcula que hi ha uns 800.000 unitaris universalistes en uns 25 països del món, principalment als Estats Units, Romania, Hongria, Canadà i Gran Bretanya, i de forma molt minoritària en altres països.
Dins dels principals grups unitaris trobem:
* El [[monarquianisme]] dinàmic o [[adopcionisme]] : és la doctrina segons la qual Jesús era un simple [[ésser humà]], elevat a una dignitat semblant a la de [[Déu]] després de la seva mort. Aquesta idea és pròpia del pensament cristià primitiu. En el pensament jueu, el messies és un ésser humà escollit per Déu per dur a terme la seva obra espectacular: prendre als hebreus i elevar-los per sobre totes les nacions. Al mateix temps, l'adopcionisme era psicològicament interessant per als primers cristians, ja que aquests eren una comunitat pobra i endarrerida, i per tant era fàcil identificar-se amb un heroi com Jesús, ésser humà com qualsevol que és triat ( "adoptat") per Déu , i que per tant donava esperances de salvació als propis cristians, tan humils davant Déu com el seu heroi màxim.
* L'[[apol·linarisme]] : afirmava que en Crist l'esperit estava substituït pel Logos diví, amb el que implícitament negava la naturalesa humana completa del Redemptor, un dogma [[Catolicisme|catòlic]] (i després també [[Església Ortodoxa|ortodox]]). Va ser condemnat en el Primer Concili de [[Constantinoble]], l'any 381.
* L'[[arianisme]] :, condemnat en el [[Concili de Nicea (325)I]], l'arrianisme, diametralment oposat al Apol·linarisme, negava la consubstancial del Fill (Crist) amb el Pare (Déu) i per tant la doctrina de la [[Trinitat (religió)|Trinitat]] catòlica. En aquesta visió unicista, Crist era una criatura creada com totes les altres. Afavorida primerament per l'emperador [[Constanci II]] (337-361), aquesta escola va ser rebutjada per [[Teodosi I el Gran]] (379-395). Adoptat oficialment pel regne [[visigot]] a Espanya fins el seu rebuig pel rei [[Recared]] en 589, quan es va convertir a la fe romana.
* El [[marcionisme]], predicat per [[Marció]] al [[segle II]], distingia i separava com a coses totalment diferents al Déu Creador de l'[[Antic Testament]], Senyor, del Déu veritable, el Pare, capaç d'encarnar un fill home, Crist, d'acord amb [[Nou Testament]], i conclou que ambdues religions són paral·leles i que tenen com a única connexió a la geografia.
* El [[monofisisme]] o Eutiquià: Afirma que en Crist hi ha una sola naturalesa: la divina. Actualment l'Església Copta d'Egipte i les Ortodoxes de Síria (jacobites), Armènia i Eritrea són monofisites.
* El [[monotelisme]]:, Creatcreat al segle VII, va ser refutat en el tercer concili de Constantinoble (680-681). Afirmava que en Crist hi havia dues naturaleses (com en el catolicisme), però només la voluntat divina (per a l'oficialitat hi havia dos, en cas contrari Jesús no hagués patit tant en la creu com a humà).
* El [[nestorianisme]]:, Propostaproposat per primera vegada al segle V, aquesta doctrina afirmava que el Verb (Jesucrist, tal com està descrit en l'evangeli de Joan 1:1) hi havia dues persones: la divina (Crist, fill de Déu) i la humana (Jesús, fill de Maria). A la creu, per tant, només havia mort l'humà, sense haver patit el déu. Per al catolicisme, en canvi, el Fill era una sola persona de les tres que integraven la Trinitat. Va ser condemnada en el Concili d'Efes (431). Actualment els cristians assiris, a l'Iraq, mantenen aquesta creença.
El [[Orígenes|origenistes]]: No aprovat en el [[segon concili de Constantinoble (553)]], afirmava l'eternitat de les ànimes humanes (quan el catolicisme diu que l'ànima és creada en el moment de la concepció biològica). Una d'aquestes ànimes hauria estat la de Crist, que es va encarnar amb l'objectiu d'aconseguir la salvació dels homes.
El [[priscil·lianisme]]: Vava ser una doctrina cristiana que negava el dogma de la Trinitat i l'encarnació del Verb, ja que atribuïa a Jesús un cos només aparent. Predicat per [[Priscil·lià (religiós)|Priscil·lià]] en el segle IV i basat en els ideals d'austeritat i pobresa, va ser condemnat el concili de [[Braga]], l'any 563.
* El [[socinianisme]], difós pel pensador i reformador italià [[Faust Socini]] (tot i que pel que sembla es va inspirar en les idees ja formulades pel seu oncle [[Lelio Socini|Lelio]]) és antitrinitari i considera que en Déu hi ha una única persona i que Jesús de Natzaret és només un home, encara que nascut miraculosament de la Verge Maria per voluntat divina. Segons aquesta confessió, la missió de Jesús a la terra va ser transmetre la voluntat del Pare tal com li havia estat revelada, i després de la seva crucifixió va ser ressuscitat per Déu i elevat al cel, on va adquirir la immortalitat i des d'on regna sobre el món des de llavors.
|
