Patriarca de Moscou: diferència entre les revisions

En només 20 anys (1918-1941) l'Església Ortodoxa Russa va estar a punt de desaparèixer. Però al 1941, davant l'[[Operació Barbarroja|avanç alemany]], [[Stalin]] aturà la persecució. Des de llavors el govern soviètic canvià d'estratègica: al 1943 es permeté l'elecció d'un nou Patriarca, i alen finalitzar la guerra es reconegué a l'[[Església Ortodoxa Russa|Església Ortodoxa]] com a una corporació de dret públic, encara que se li prohibien les reunions de fidels fora dels temples, tota activitat cultural i social, l'erecció d'hospitals propis, etc. A més, se li prohibia tota mena de propaganda religiosa a les escoles, als hospitals, a les presons, als camps de treball i a les [[Forces Armades de la Unió Soviètica|Forces Armades]]. Mentrestant, l'educació estatal era absolutament hostil a la religió. Els fidels eren considerats ciutadans intel·lectualment retardats i la religió era proclamada com un obstacle per al progrés tècnic i econòmic. Als membres del [[PCUS|Partit]] i de les [[Komsomol|associacions juvenils]] els estava prohibida tota mena d'activitat religiosa.