Comores: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a -> ha |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al ) |
||
Línia 55:
== Història ==
{{AP|Història de les Comores}}
Plini esmenta una illa de nom ''Damnia'' de situació coincident amb les Comores i que Von Wismann identifica amb Domoni (a Anjoan) que antigament va donar nom a l'illa. Al segle XV i fins
La llegenda diu que foren poblades per dues famílies àrabs procedents d'[[Aràbia]] pocs anys després de la mort del rei [[Salomó d'Israel]], però la realitat es que això no deixen de ser llegendes i que els primers pobladors van ser [[bantus]] de la costa d'Àfrica oriental. Una crònica les esmenta erròniament com illes Wa-Mizi i Tungi, nom de localitats ja que la població de Mizi ja és esmentada per Plini i correspon a Kilwa Wisimani, i Tungi és la ciutat de Tungui, al sud del [[cap Delgado]].
Línia 67:
Els segles XVII, XVIII i XIX foren marcats per conflictes dinàstics interns molt complicats combinats amb invasions de tribus de Madagascar, [[sakalaves]] i [[betsimisarakes]]. Al segle XVIII va començar la influència política de francesos i britànics a la zona. Aleshores [[Gran Comora]] estava dividida en onze territoris independents un de l'altra: Bajini, Dombe, Bambao, Hambu, Itsandra, Hamamvu, Mitsamihuli, Mbude, Mbaku, Washili i Hamahame, governades per sultans que rarament reconeixien la supremacia d'un d'entre ells.
Els shirazis governaven a Chingoni, a [[Mayotte]], des de el segle XVI i com en altres illes van tenir serioses dificultats internes amb l'afegit dels intents del sultà d'Anjoan de sotmetre l'illa. El 1832 el darrer sultà shirazi, Boina Kombo bin Amadi, va cedir l'illa a Ramenetaka, noble malgatxe de la tribu dels [[hoves]], que governava ja a [[Moheli]], que el 1835 o 1836 fou derrotat per sakalava Dia-Ntsoli o Andriantsoly (conegut a Europa com Adrià Tsouli) que es va declarar vassall del sultà d'Anjoan, de manera nominal per agafar al cap de poc el títol de sultà. El [[23 de març]] de [[1841]] Adrià va cedir l'illa a [[França]] que va ratificar la cessió el [[13 de juny]] de [[1843]], passant a ser una colònia dependent de [[Reunion]], fins
El sultà de Bambao Ahmad (Mwinye Mku) (1793-1875) fill del xeic Ngome de Pate (al país suahili del nord) i de Mwana Mtiti, germanastre d'una sultana de la Gran Comora, ja que les dones regnaven sovint i l'ascendència materna tenia el màxim prestigi, va aconseguir durant alguns anys unificar l'illa, fins que fou derrotat per Musa Fumu d'Itsandra. La rivalitat entre Sayyid Ali bin Saidi Omar, nét de Mwinye Mku, afavorit per França, i Musa Fumu (que va morir en presó el 1883) que tenia el suport britànic i el del [[sultanat de Zanzíbar|sultà de Zanzíbar]], va marcar els darrers anys de independència. El [[24 de juny]] de [[1886]], amb l'oposició dels altres 10 sultans, Ali, que es proclamava sobirà de tota l'illa ([[Ngazidja]]) signava un tractat de protectorat amb França. Els onze sultanats foren suprimits el [[6 de gener]] de [[1892]] i Sayyid Ali fou enviat a l'exili a Diégo Suarez el 19 de setembre de 1893 i el 1897 a la Reunion. L'illa va restar formalment un protectorat. El 1911 es va proclamar l'annexió (colònia) que fou ratificada el [[23 de febrer]] de [[1914]].
A Anjoan la situació política estava marcada per la rivalitat entre les dues principals ciutats, [[Domoni]], la capital dels shirazis (que inicialment la tenien a Sima) i [[Mutsamudu]] que al final del segle XVIII havia esdevingut el principal centre comercial i polític quan el poder va passar del clan (kabila) dels Al Madwa al clan dels Al Masila, els dos originaris d'[[Hadramaut]]. Els conflictes interns foren constants fins al regnat de Sultan Salim ibn Alawi (1842-1855) i el seu fill Abd Allah III (1855-1891) mort el [[2 de febrer]] de [[1891]], que igualment el 1886, una mica abans que Gran Comora, el [[21 d'abril]] de [[1886]], signava un tractat de protectorat. El sultanat va subsistir fins
L'illa de Moheli fou sempre dependència d'Anjoan fins que vers el 1830 se'n va apoderar el [[malgaix]] hova Ramanetaka que més tard es va fer musulmà i va agafar el nom d'Abderremane. El 1835 o 1836 el sultà d'Anjoan va enviar al [[sakalava]] Dia-Ntsoli o Andriantsoly (conegut a Europa com Adrià Tsouli) que va recuperar Mayotte (on el conqueridor no va tardar a declarar-se sultà) i Abderrahmane va conservar el poder a Moheli fins a la seva mort el 1842 i el va succeir la seva filla Raketaka Jombe Sudy (nascuda vers 1836 - morta el 1878) que el 1851 va agafar el nom de Jumbe Fàtima bint Abderremane. Un descendent va signar el tractat de protectorat amb França el [[26 d'abril]] de [[1886]], cinc dies després d'Anjoan. Moheli va tenir un resident fins
El 5 de setembre de 1887 les illes van agafar el nom de Protectorat de les Comores i el [[9 d'abril]] de [[1908]] fou posat sota dependència de Madgascar a la que ja havia estat agregada abans la colònia de Mayotte. El 1911 Gran Comora fou declarada colònia i el 25 de juliol de 1912 van seguir Anjoan i Moheli, i unides a Gran Comore i Mayotte van passar a ser una colònia subordinada a Madagascar, anomenada colònia de Mayotte i dependències, ratificada la situació el [[23 de febrer]] de [[1914]]. Fins el [[1946]] les quatre illes depengueren de [[Madagascar]]. Del [[16 de juny]] de [[1940]] a 1942 l'administració colonial fou lleial a [[Vichy]] com Madagascar. El [[25 de setembre]] de [[1942]] Madagascar i les illes Comores foren ocupades per forces britàniques en cooperació amb la [[França Lliure]].
Línia 79:
El [[9 de maig]] de [[1946]] adquiriren autonomia administrativa; l'[[11 de desembre]] de [[1958]], aprovada la nova Constitució francesa, optaren per convertir-se en territori d'ultramar, i del [[22 de desembre]] de [[1961]] al [[22 de desembre]] de [[1974]] gaudiren d'una plena autonomia interna.
En aquesta data del 1974 un referèndum popular es pronuncià per la independència total, decisió que adoptà oficialment la Cambra de Diputats del país el 6 de juliol de [[1975]], anomenant president a Ahmed Abdallah. Però aquest fou enderrocat el 4 d'agost, en un cop d'estat pro francès. Dos dies després, es creà el Consell Revolucionari Nacional, que assumí provisionalment els poders, els quals, posteriorment, foren transferits al Consell Executiu Nacional, presidit pel príncep Said Muhammad Jafar. El 2 de gener de [[1976]] el ministre de defensa, Alí Soilih, considerat d'esquerres, assumí la presidència, en la que romangué fins
Les eleccions legislatives de març de [[1987]] demostraren una vegada més l'absència de llibertats democràtiques a l'arxipèlag. L'únic partit legal, Unió pel Progrés de les Comores (UPC), assolí la totalitat dels 42 escons de l'Assemblea Federal de les Comores. Malgrat tot, el poder polític del president Ahmad Abdallah depenia cada cop més, de la seva guàrdia personal, dirigida pel mercenari d'origen francès Bob Denard, el qual venia desenvolupant un paper fonamental en els afers d'Estat des del moment de la independència de les illes Comores, el 1975. De fet, l'arxipèlag s'havia transformat en un protectorat de la República Sud-africana, país que finançava la permanència de la guàrdia presidencial a canvi de la utilització de llurs infraestructures ''(port i aeroport)'', tant en favor de les línies aèries sud-africanes com per proporcionar ajuda militar a la guerrilla moçambiquesa del RENAMO.
| |||