Tribunal de les Aigües de València: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: és -> es
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al )
Línia 28:
Una volta "establert" per a Borrull l'origen del Tribunal, s'addueix la continuïtat en època feudal pel Fur XXXV de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]], de [[1239]], pel que ordena que les séquies es regeixen "''segons que antigament és e fo establit e acostumat en temps de sarrahïns''".
 
En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins elal [[segle XVIII]], la qual cosa no vol dir que no existira abans. Segons els [[Furs de València]] la jurisdicció sobre regadius la tenen els ''sequiers'' de cada ''Comunitat de regants''. Sabem que a principis del [[segle XV]] els sequiers d'algunes Comunitats de regants de l'[[horta de València]] ja convocaven els denunciats els dijous a la plaça de la Seu (actual de la Mare de Déu), però això no demostra l'existència d'un Tribunal constituït. Per a [[Thomas Glick]], l'origen del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sinó que es tractaria d'una institució de molt llarga evolució. Si no tenim documentació sobre la seua existència és perquè no tenia un ''status'' legal, i com a institució jurídica no tenia cap importància, ja que la jurisdicció era dels sequiers. Sembla lògic pensar que l'objectiu de la reunió conjunta dels sequiers no era tant el judici en si, tal com es fa avui dia, sinó la consulta entre ells com a màxims coneixedors de la realitat de l'[[horta de València]].
És molt probable també que el pas per convertir-se d'una reunió de sequiers en un Tribunal tal com l'entenem avui dia es produïra precisament als mateixos anys en què Borrull defensava la seua permanència a les [[Corts de Cadis]], amb l'objectiu de adequar-lo a la jurisdicció de l'[[Estat Liberal]].