Màntua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al )
m Corregit: ls quals son coneguts -> ls quals són coneguts
Línia 54:
Fou assolada pels [[visigots]] ([[401]]) i per [[Àtila]] ([[452]]). A la caiguda de l'Imperi fou dominada pels [[hèruls]], els [[ostrogots]] ([[489]]), els bizantins ([[552]]) i els [[longobards]] ([[603]]).
 
El regne Longobard fou aniquilat pels francs i va sorgir el regne d'Itàlia del qual fou part. Des el [[809]] hi ha noticies d'un comte a la ciutat però posteriorment el càrrec apareix vinculat als seus bisbes alguns dels quals sonsón coneguts (Egilulf 859-894; Ambrogio 918-926; Pietro bisbe vers el 945; Guglielmo bisbe vers el 961; Martino, bisbe vers el 968; Gumbaldo, bisbe vers el 981; i Giovanni 985-1006).
 
Al segle XI apareix en mans del marquès Tedaldo (fins vers el [[1012]]) i després de [[Bonifaci de Toscana]] (1012-1052) i la seva filla [[Matilde de Canossa]] que va dominar Màntua del [[1052]] al [[1091]] quant va passar a l'emperador però Matilde en fou restaurada abans del [[1115]] i va morir aquest any deixant els seus estats al Papa. En aquest temps el nucli principal de la ciutat era a l'entorn de la moderna Plaça Sordello.