Dinastia Ming: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al ) |
m Corregit: ament es ve perllonga -> ament es va perllonga |
||
Línia 118:
La desacceleració d'aquest desenvolupament és encara més sorprenent si es considera que durant el darrer segle de la dinastia Ming hi havia una economia monetària real, juntament amb l'aparició dels grans consumidors industrials i comercials, públics i privats, com els principals centres tèxtils del sud-oest. Aquesta qüestió està en el centre dels debats sobre la disminució relativa del potencial econòmic de la Xina en comparació amb el modern Occident, almenys fins a l'arribada del [[maoisme]].
A la [[dècada del 1970]], l'historiador marxistes xinesos identifiquen en el període Ming la presència d'un capitalisme incipient, tímid, el que no significa la disminució del comerç i la influència exercida per la regulació estatal sobre el comerç durant aquest període. Aquests historiadors creuen que la frenada en el desenvolupament es
L'escola post-moderna xinesa considera que aquesta teoria com a errònia o simplista. Aquests historiadors –entre ells Jonathan Spence, Kenneth Pomeranz, i Joanna Waley-Cohen–, neguen que la Xina estigués doblegada sobre si mateix en aquest moment i destaquen l'augment del volum de comerç entre la Xina i el sud-est d'Àsia. La prohibició de la navegació a alta mar, que pretenia limitar la pirateria, es va decidir a instàncies de l'administració i es va posar èmfasi en el seu efecte advers sobre el cabotatge. Quan els portuguesos van arribar a l'Índia, es van trobar amb una xarxa d'expansió a la Xina que va tenir lloc a continuació. Després, al llarg del segle XVI, els europeus van fer la seva aparició en la costa oriental i van crear el primer europeu de comerç de la Xina, [[Macau]]. Altres historiadors, però, relacionen al desenvolupament prematur del mercantilisme i la industrialització en el model occidental a la decadència de la dinastia Ming.
| |||