Els emperadors Ming es van prendre molt seriosament l'amenaça dels mongols. [[Yongle]] va llançar diverses campanyes contra ells, i en [[1403]] va iniciar el trasllat de la capital de [[Nanquín]] a [[BeijingPequín]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tsai |nom=Shih-shan Henry |títol=Perpetual happiness: the Ming emperor Yongle |url=http://books.google.es/books?id=aU5hBMxNgWQC&pg=PA118&dq=1403+capital+yongle+Nanjing+to+Beijing&hl=ca&sa=X&ei=FvU1UtzjKeW47AaayYGICQ&ved=0CIIBEOgBMAk4Cg#v=onepage&q=1403%20capital%20yongle%20Nanjing%20to%20Beijing&f=false |llengua=anglès |editorial=University of Washington Press |data=2002 |pàgines=118 |isbn=0295800224}}</ref> procés que finalitza en [[1421]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Chase |nom=Kenneth Warren |títol=Firearms: A Global History to 1700 |url=http://books.google.es/books?id=esnWJkYRCJ4C&pg=PA43&dq=1403+capital+yongle+Nanjing+to+Beijing&hl=ca&sa=X&ei=x_Y1UqCHHqGu7Aaxg4DIAw&ved=0CEQQ6AEwAQ#v=onepage&q=1403%20capital%20yongle%20Nanjing%20to%20Beijing&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2003 |pàgines=43 |isbn=0521822742}}</ref> per poder exercir un millor control de la frontera nord. El [[1449]], després de la [[derrota xinesa de Tumu]] davant els [[Calmucs|oïrats]],<ref>La crisi de Tumu (en xinès: 土木之變; pinyin: Tŭmù zhī bìan); també s'anomena la crisi de Tumubao (土木堡之變), o la batalla de Tumu (土木之役).</ref> l'imperi està replegà sobre si mateix, però es pogué aprofitar de les divisions internes dels mongols i l'amenaça disminuí. A finals del segle XV, els mongols llencen anualment atacs sobre la frontera. Pequín, protegida per les fortaleses de Xuanfu i Datong, vivia en una amenaça. El 1500, amb la reunificació de l'est de Mongòlia sota el lideratge de [[Dayan Khan]], l'amenaça augmenta i es fa més precisa.
La cort Ming vivia dividida entre decidir-se per alguna de les dues estratègies que es plantejaven. Per una banda, hi havia els partidaris d'una ofensiva política, que pretenien la recuperació de les bones relacions amb els [[ordos]] i establir pactes amb ells, i organitzar expedicions militars contra els oirats. D'altres, volien reforçar la Gran Muralla fent més gruixuda la paret, reforma que finalment es realitzaria a partir del 1570, i potenciar l'enviament d'ambaixades a diversos llocs, tot obrint els mercats al comerç fronterer amb els mongols. El debat es va reprendre amb la represa de les incursions dels mongols orientals liderats per [[Altan Khan]], especialment els anys 1529, 1530 i 1542. El 1550 van aconseguir saquejar i incendiar les afores de Pequín. En 1553, es va decidir construir murs al voltant de Pequín, però les incursions i els atacs d'Altan duraren fins als acords de pau i l'establiment de relacions comercials de 1570.<ref name="Histoire"/>
