Nàdir-Xah Afxar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i]] per mig de vaixel -> i]] per mitjà de vaixel
m Corregint errors lingüístics
Línia 41:
El [[3 de novembre]] de [[1734]] Nadir estava davant de [[Gandja]] defensada per [[Genç Ali Pasha]]. Golitzin va aconseguir enginyer i artilleria russa pel setge, però Gandja va aguantar 8 mesos. Un contingent de [[tàtars de Crimea]] manat per [[Qaplan I Giray]] va creuar el territori rus de [[Kabartay]] per anar en ajut dels turcs creant un incident amb Rússia.<ref> el russos per aquest incident i alguns altres van atacar la fortalesa d'[[Azov]] l'any següent, el [[31 de març]] de [[1736]] </ref> Qaplan I Giray va establir governadors a [[Derbent]] i diverses ciutats de [[Daguestan]]. El 10/[[21 de març]] de [[1735]] (segons els dos calendaris) es va signar a la rodalia de Gandja un [[tractat de Gandja|tractat]] d'aliança entre l'[[Imperi Rus]] i Pèrsia per el qual l'emperadriu [[Anna de Rússia]] s'obligava a entregar Bakú i Derbent. El [[25 de maig]] de [[1735]] Nadir va anar a [[Kars]] per enfrontar-se amb les forces otomanes de reforç que dirigia [[Abd Allah Pasha Köprülüzade]] però el xoc es va produir finalment a [[Erevan]], a la plana de [[Baghaward]] el 18/[[19 de juny]] de [[1735]]. Nadir va sortir victoriós i pocs dies després Gandja es rendia ([[8 de juliol]]) i [[Tblisi]] seguia poc després (12/[[13 d'agost]]). Mentre els russos van avançar fins Or-kapi ([[Perekop]]) i van amenaçar d'envair el [[khanat de Crimea]]; l'artilleria russa va rebutjar als tàtars i el khan va haver de recórrer a la guerrilla. El [[3 d'octubre]] es rendia [[Erevan]] mentre Kars estava assetjada. Ahmad Pasha, nomenat al lloc d'Abd Allah Pasha Köprülüzade, va demanar la pau. Nadir va aixecar el setge de Kars i es van obrir negociacions que pel costat turc va portar primer el comandant otomà a Gandja, Genç Ali Pasha i pel costat persa el mateix Nadir Xah, que es van fer a l'estepa de [[Mughan]]; Nadir no volia cap tractat sense intervenció de Rússia tot i que les victories perses ja havien lliurat a Rússia del perill otomà al Caucas, al mateix temps que a Pèrsia. Els otomans van ordenar al khan de Crimea la retirada del Caucas.<ref> el juny de 1736 els russos en revenja van entrar al khanat però se'n van retirar al cap de dos mesos </ref> Nadir va anar personalment a arranjar els afers a Tblisi, centre de Geòrgia ([[Kartli]] i [[Kakhètia]]) que havia estat un important feudatari [[safàvida]] i estat tampó entre otomans i perses: va nomenar governador al rei [[Alexandre II de Kartli|Alexandre II]] conegut com Ali Mirza nebot del rei Taimuraz II de Kakhetia (rei 1732-1736 <ref> se li va retornar el tron de Kakhètia el 1738 fins a 1744 quan fou nomenat rei de Kartli fins el 1762</ref> amb el cárrec de governador (no rei) i sense poder, tenint al seu costat a Safi Khan Bughayiri com a comandant d'una guarnició persa de control; mentre a Kakhètia va ocupar el tron [[Alexandre III de Kakhètia|Alexcandre III]] en qualitat de ''djanisin'' (rei suplent) mentre el seu oncle Teimuraz II de Kakhètia va estar absent com hostatge a Pèrsia.<ref> inicialment havia fugit a [[Circàssia]] però després es va sotmetre i va ser restaurat</ref> La resta del hivern Nadir la va passar restaurant el seu poder al [[Caucas]] atacant als [[lesguians]] de Djar i Tala al nord de l'[[Alazan]]. Surkhay III no obstant va eludir la captura pels perses.
 
A finals de gener de [[1736]] Nadir va tornar a l'estepa de [[Mughan]] on mentre s'havien reunirt milers de notables, ''ulemes'' generals i governadors (es diu que fins a uns 20.000). En aquesta gran assemblea o ''kurultay'' el dia [[27 de gener]] va anunciar el seu desig de retirar-se al Khurasan i va deixar en llibertat als perses de posar al tron a un safàvvida, fos el jove Abbas III o el seu pare Tahmasp II que seguia viu. Els reunits van protestar i van reclamar a Nadir com únic xa possible. Nadir va acceptar al cap de pocs dies amb la condició de que els perses havien d'abandonar les doctrines xiïtes imposades pels safàvides i havien d'adoptar el sunnisme. Els perses formarien un cinquè ''madhhab'' ortodox anomenat ''madhhab-i djafari'', és a dir sota el patronatge de [[Djafar al-Sadik]], que tindria dret a un lloc de pregaria (rukn) especific a la Meca i li seria reconegut un ''amir al-hajj'' (encarregat de la peregrinació) al costat dels ''amirs al-hajj'' de Síria i d'Egipte. En el tractat presentat a Turquia es proposarien aquestos tres punts a més del intercanvi de presos i intercanvi d'ambaixadors. La condició fou acceptada per l'assemblea i Nadir fou coronat el [[8 de març]] de [[1736]].
 
==Nàdir Xah==
Línia 53:
[[Gazni]] fou ocupada el [[11 de juny]] de [[1738]]; després [[Kabul]] el [[30 de juny]]. Jalalabad va caure el [[17 de setembre]]. A la vora d'aquesta ciutat Nàdir va enviar al seu fill gran [[Rida Kuli Mirza]], de 17 anys, a governar Pèrsia com a virrei amb seu a [[Mashad]] i ell i el seu germà [[Nasr Allah Mirza]] van rebre corones (Nasr Allah va continuar al costat del pare cap a l'Índia). Va evitar el [[pas de Khyber]] i va ocupar [[Peshawar]] el [[27 de desembre]] fent presoner al governador Nasir Khan (al que després va restaurar en les seves funcions); [[Lahore]] fou ocupada el [[23 de gener]] de [[1739]] i el governador [[Zakariya Khan]] també fou mantingut com a governador. L'emperador [[Muhammad Shah de Delhi]] va reunir un fort exèrcit (300.000 homes i 2.000 elefants) que va concentrar a la vora de [[Karnal]] a 120 km de Delhi. El [[6 de febrer]] Nàdir va sortir de Lahore, i va aïllar al emperador mogol de la ciutat de [[Delhi]] pels subministraments i reforços, atacant ràpidament a [[Saadat Khan]] (que era nadiu del [[Gran Khorasan|Khorasan]]) que venia amb més forces des de l'[[Oudh]], sense deixar-lo unir a les forces imperials, a les que també va atacar; els imperials manats per Khan Dawran van patir una greu derrota i el seu comandant va morir ([[24 de febrer]] de [[1739]]). Muhammad Shah va quedar en mans de Nàdir que va dinar amb ell (parlant en turc) segons el costum safàvida i mongol, i després el va escortar fins a Delhi on es va fer la ''[[khutba]]'' en nom de Nàdir-Xah i es van encunyar monedes amb el seu nom.
 
El [[26 de març]] els rumors de que Nàdir havia estat assassinat va provocar un aixecament popular i els soldats perses foren atacats a diversos barris i uns cinc mil massacrats. Al dia següent des de la mesquita Nàdir va donar l'orde d'una matança general; als barris on hi havia hagut atacs els soldats perses van fer una matança i uns vint mil habitants van morir. El [[6 d'abril]] el jove [[Nasr Allah Mirza]], el fill de Nàdir, es casava amb una princesa mogol.
 
El [[12 de maig]] de [[1739]] en un consell de govern o ''darbar'', Nàdir va anunciar que retornava el tron a Muhammad Shah, al que va coronar de pròpia mà, a canvi de la cessió de tots els territoris imperials a l'oest de l'[[Indus]]. El botí i el rescat obtingut a l'Índia fou enorme i tots els soldats van rebre diners i objecte i tots els habitants de Pèrsia van quedar exempts de tributs durant tres anys. Entre el que Nàdir va rebre hi havia el famós diamant del tron del Gall d'Indi, el ''Koh-i Nur''.
Línia 73:
==Mort==
 
El [[20 de juny]] de [[1747]] estava acampat davant la fortalesa dels kurds quan fou assassinat a la seva tenda per un grup dels seus oficials (perses, afshars i qadjars), que havien escoltat rumors de que les tropes de Nadir els volien arrestar. L'exèrcit es va desintegrar immediatament i el tresor fou saquejat. El fill Nasr Allah i la resta de la descendència de Nadir foren assassinats (només es va salvar el nét Sahrukh Mirza) i el [[6 de juliol]] de [[1747]], Ali Kuli Khan fou proclamat xa amb el nom de Adil Shah (vegeu Afshàrides).
 
== Vegeu també ==