Nacionalistes d'Esquerra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ref
m Corregint errors lingüístics
Línia 56:
Entre els objectius mínims del partit es marcaren el trencament del marc estatutari espanyol, el reconeixement del dret a l'autodeterminació i el dret a la federació dels diferents Països Catalans, abolició de les províncies, el català única llengua oficial i competències plenes al [[Parlament de Catalunya]] i a les noves institucions catalanes.
 
La intenció dels fundadors era organitzar un moviment unitari que aplegués tot l'independentisme d'esquerra i que funcionés de manera seriosa i eficient. El [[13 de gener]] de 1980 a [[Vinaròs]] el PSAN patí una escissió entre els moderats, partidaris de treballar dins el nou moviment i apostar per la participació institucional (Josep Huguet i Francesc Codina), i el sector contrari ([[Josep Guia]]). El 2 de febrer un congrés extraordinari del [[FNC]] a [[Vilafranca del Penedès]], decidí no donar suport, però un sector encapçalat per [[Francesc Espriu]], [[Antoni Malaret]] i Josep Guillem sí. El [[Col·lectiu Comunista Català]] (CCC), liderats per [[Joan Oms]], també s’incorporaren, així com també part dell [[Bloc Català de Treballadors]], ([[Josep-Lluís Carod-Rovira]]). El gruix dels adherents del nou moviment, però, eren independents procedents de l'[[ecologisme]], [[antimilitarisme]], el moviment [[gai]] i lesbià i [[feminisme]], així com intel·lectuals i artistes com Jordi Carbonell, [[Maria Mercè Marçal]], [[Lluís Llach]], [[Maria Àngels Anglada]], [[Joan Oliver i Sallarès]] ''Pere Quart'', [[Avel·lí Artís-Gener]] ''Tísner'', Josep Maria Espinàs i [[Armand de Fluvià i Escorsa]].
 
== Les eleccions de 1980 i el bastiment del partit ==